Per què ens odien tant? | Antoni Infante

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Antoni Infante

Coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

La recent sentència del TSJCV que anul·la 11 articles del Decret 6/2017 de la Generalitat Valenciana que regula l’ús del valencià per part de l’administració ve a sumar-se a tota una sèrie de sentències i fets que, més enllà de l’enrevessada justificació jurídica que puguen tindre, denoten una malvolença manifesta contra el valencià, el nostre català i de tota la nostra cultura. Només fer-se pública la sentència, les xarxes socials esclataven reproduint els comunicats i posicionaments de les entitats que treballen en defensa de la llengua i expressant de mil maneres diferents la indignació que provocava. Una d’aquelles respostes en forma de pregunta em va cridar l’atenció: Per què ens odien tant?

Les respostes no es feren esperar: espanyolisme, supremacisme, centralisme, enveja de la capacitat de les persones valencianoparlants de parlar més d’una llengua, decret de nova planta, franquisme sociològic…, però també, com ja és habitual a les xarxes, tota mena d’insults que m’estalvie reproduir. Repassant aquestes respostes, em fa la sensació que, en general, obviem en part, o deixem molt en segon pla, les raons econòmiques. I, tanmateix, crec que és en aquest terreny on podem trobar bona part de les raons de fons de tant d’odi; i, d’altra banda, els arguments per a poder sumar la majoria del poble valencià, també la població castellanoparlant, a la defensa del que és nostre: la nostra llengua i cultura i també la nostra economia.

Al llibre de Carles i Roger Castellanos “El fenomen nacional” hi ha un capítol expressament relacionat amb aquest tema: “L’opressió socioeconòmica, fonament de l’opressió nacional”. En aquest capítol podem llegir “En el mode de producció capitalista, l’opressió nacional, com a fenomen sorgit d’una contradicció social, té la seva arrel en l’opressió socioeconòmica. (…) Sense aquesta forma d’opressió socioeconòmica, l’opressió nacional no tindria raó de ser, pel fet que les formes de poder s’articulen sempre, dins el sistema vigent, damunt la dominació econòmica. D’aquesta se’n deriven les altres formes d’opressió (politicomilitar, cultural, lingüística, etc.), que podríem considerar complementaries o facilitadores d’aquesta forma d’opressió fonamental.”

Així vist, crec que la sentència respon més a la creixent reivindicació social en contra de l’infrafinançament i l’espoli que patim que al mateix decret d’ús lingüístic de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Infrafinançament i espoli, però també el posicionament cada dia més massiu a favor del manteniment del nostre patrimoni natural i històric, defensant l’horta contra el destarifo de l’ampliació de la V-21, qüestionant la visió neoliberal que equipara corredor mediterrani a un AVE que només serveix els interessos econòmics d’unes quantes empreses majoritàriament foranes, però que no respon a les necessitats de comunicació del nostre poble, enfrontant-se a un model sociolaboral que menysté els drets de la classe treballadora, apoderant les dones i els sectors socials més desfavorits.

Com deia Vicent Flor en una recent entrevista de Núria Cadenes a Vilaweb, “aquesta societat té problemes estructurals molt forts: té més nivell de pobresa que la mitjana espanyola, menys nivell de renda, més pobresa infantil… hi ha la dualitat costa-interior, fractures territorials, provincials…” I açò, afegisc jo, malgrat els ja més de tres anys del govern del Botànic rescatant persones. Fer front a aquestes nafres socials, esperona cada dia més i més gent molt diversa afectada directament o que va prenent consciència dels seus entorns, i és ací on entra en joc els factors ideològics, com a basament de tot el sistema de poder que s’amaga quan li convé darrere la judicatura, en l’hegemonia espanyolista, o en el supremacisme centralista, però que necessita també el nostre propi autoodi o baixa autoestima sense la qual no podrien imposar-se.

Odien el valencià i tot el que representa i fan mil i un esforços perquè nosaltres també l’odiem, perquè eixa col·laboració és el mecanisme més potent que tenen per a poder continuar espoliant sense oposició el nostre excedent social, la riquesa que generem al nostre país entre els 5 milions d’habitants, parlem la llengua que parlem, hàgem nascut ací o siguem persones nouvingudes. Cada persona que mantenen en l’odi al valencià juga el paper que jugaven els fustigadors contra els esclaus com els que van ser obligats a construir el monument feixista del mal nomenat “Valle de los Caídos”.

No respecten ni les seues pròpies normes jurídiques bàsiques de la divisió de poders, ja que són conscients que el poder parlamentari, per esquifit que siga, i l’executiu que naix de processos amb votacions populars són, per tant, més permeables a la voluntat popular. L’estructura jurídica es manté com l’últim bastió dels interessos de la casta dominant majoritàriament de la nació dominant. Interessos econòmics, polítics i socials amagats darrere dels interessos lingüístics i de l’autoodi induït en sectors importants del nostre poble que s’expressen políticament en forma dura mitjançant partits com el PP o Ciudadanos i en forma més tova en altres partits que reforcen la lògica de la dominació separant políticament els temes socioeconòmics dels culturals i lingüístics, o fent de les reivindicacions un interminable teatre buit de contingut.

Un mecanisme emprat a bastament per aquests últims és el recurs a l'”ara per ara no podem fer més” que els serveix com a justificació per a quasi tot. Així, són molt tous a l’hora d’aplicar noves mesures i blindar-les jurídicament mentre van justificant i dulcificant les anteriors imposades pels partits de la línia dura. Així, i com a exemples, el nou govern espanyol no podrà solucionar el problema de l’infrafinançament del País Valencià, però ens facilita més préstecs que haurem de pagar amb més interessos; no poden eliminar la llei mordassa, però eliminaran algun dels aspectes més cridaners; no alliberen els presos i preses polítiques catalanes, però els acosten a presons catalanes… i a casa nostra van prometre revertir la ZAL i ara la justifiquen; es van manifestar contra l’ampliació de la V21 i ara n’acceleren les expropiacions; es van oposar a l’aeroport de l'”abuelito” a Castelló i ara demanen que s’integre dins d’AENA.

En el tema que ens ocupa van ser avisats que, sense una nova llei d’ús del valencià substituint la de 1983, no hi hauria marc jurídic suficient per a avançar i s’han encabotat a anar posant pedaços que el PP, Ciudadanos i el TSJCV han utilitzat per a revertir-los, alhora que els utilitzaven com a carnassa per alimentar la seua hegemonia ideològica i l’autoodi de molta gent valenciana, que no són conscients del seu paper de veritable carn de canó. Rectifiqueu, companys i companyes. Del TSJCV no podem esperar una altra cosa, de vosaltres sí. Encara hi sou a temps. I recordeu que, com a poble, tenim dret a decidir!

Antoni Infante @InfanteAntoni
Coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim! @DaDPV

Font: Per què ens odien tant?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial