VÍDEO | Les tortures d'Espanya | Bea Talegón

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Bea Talegón
Vídeo: Roberto Lázaro

Des del 2004, el Tribunal d'Estrasburg ha condemnat fins en nou ocasions l'estat espanyol per tortures o per no haver investigat denúncies per tortures. Abusos com l'empresonament allunyat de les famílies, falta d'assistència sanitària, aïllament prolongat o maltractaments es donen als centres penitenciaris espanyols.

El Comitè de Prevenció de la Tortura denuncia la pràctica de lligar els presos a les presons espanyoles. Aquest mateix Comitè ha sol·licitat l'eliminació del règim de detenció incomunicada de la legislació espanyola, denunciant de manera especial que l'aïllament s'utilitzi com a mesura de càstig. De manera específica, a més, es demana la modificació legislativa que preveu la possibilitat de mantenir aïllat un menor durant 7 dies, ho considera excessiu. Fins i tot, aquest període considerat com a "màxim" en la llei, ha estat utilitzat de manera consecutiva respecte d'una mateixa persona en tres ocasions (arribant així als 21 dies d'aïllament).

El Comitè de Prevenció de la Tortura ha demanat en reiterades ocasions a les autoritats que combatin els maltractaments per part de les forces de seguretat. A més, s'ha dirigit al Consell General del Poder Judicial per assenyalar, una vegada més, que els jutges de vigilància penitenciària actuen ratificant decisions preses per l'administració i no com a entitats independents i imparcials.

Espanya ha estat condemnada per no investigar casos de tortures. Recentment, hem rebut notícies des del Tribunal Europeu de Drets Humans: ha condemnat Espanya per tracte inhumà i degradant els terroristes de la T4. La cort ha sentenciat que Espanya haurà d'indemnitzar els etarres Portu i Sarasola, que van denunciar tortures i lesions en el moment de la seva detenció. I en aquest sentit, l'Audiència Provincial de Guipúscoa els va donar la raó, condemnant quatre guàrdies civils per això. Tanmateix, el Tribunal Suprem va revocar la condemna i va determinar que no hi havia proves de tortures, al·legant a més que tot havia estat una denúncia falsa dels terroristes, que van presentar els informes mèdics del seu ingrés a l'hospital. Concretament, Portu va estar a la Unitat de Cures Intensives després de la seva detenció, amb un col·lapse pulmonar, dues costelles trencades, pneumotòrax i hematomes per tot el cos.

A Sarasola, segons la sentència, li van col·locar una pistola a la templa, li van dir que farien com Mikel Zabalza. Grande-Marlaska, l'actual ministre, n'era el jutge d'instrucció. Zabalza va ser assassinat per la Guàrdia Civil el 1985. El seu cas va quedar tancat perquè es va considerar des d'instàncies judicials que es va "esgotar la investigació". Malgrat que l'autòpsia va certificar la mort per "asfíxia per submersió" i que aquesta no va ser al riu Bidasoa, lloc on es va trobar el cos, després d'haver estat rastrejat prèviament, dies després de la seva detenció i desaparició.

Van ser acusats i condemnats concretament els ex-guàrdies civils Enrique Dorado Villalobos i Felipe Bayo Leal. Aquests dos noms segurament els sonen, perquè van ser condemnats per l'assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala.

Però no cal anar tan lluny. Dissabte passat, en el programa de TV3 Preguntes Freqüents, es va produir una confessió que, sorprenentment, no ha tingut recorregut a Espanya. Malgrat la seva gravetat. En l'entrevista del que fos subtinent de la Guàrdia Civil, Manuel Pastrana, va deixar constància del que ja s'havia denunciat anteriorment. Però en va dir més, molt més.

És fonamental denunciar qualsevol violació que es produeixi, sobretot si ve de la mà dels qui han de preservar i garantir el compliment de la llei

Tot el que explica Pastrana, encara que ja ha estat investigat, publicat i denunciat, té especial importància. Ell va ser un dels guàrdies civils que van participar en tot això. No se'n penedeix. I explica amb claredat que tot allò no va ser obra del PSOE de Felipe González. Que venia d'abans i que els governs es van encarregar de continuar amb aquest "llegat". No titubeja. És contundent. De la mateixa manera que assenyala amb claredat qui estava darrere del 23-F.

Queda molta feina per fer. Principalment, conèixer la veritat, denunciar les aberracions comeses, posar mesures perquè això no continuï succeint i no torni a succeir. Perquè, per desgràcia, es continuen donant casos de violació de drets fonamentals en persones detingudes i privades de llibertat, ja sigui amb sentència ferma o sense ella.

Un dels serveis que treballen per donar veu davant d'aquestes violacions és Sirecovi. Avui demanen suport en una campanya per recaptar fons. Sirecovi és un sistema de registre i comunicació per a la protecció de víctimes de violència institucional. Està creat i gestionat per l'Observatori del Sistema Penal i de Drets Humans, organisme que funciona en el Centre d'Investigació de la Universitat de Barcelona. Els seus serveis es posen en marxa davant de les denúncies realitzades bé per la mateixa víctima, pels seus familiars, amics, o qualsevol persona que tingui coneixement de la violació dels drets fonamentals en aquest àmbit.

Hem d'assumir que tots podem construir una societat més justa, més pacífica i, sobretot, que apliqui les mesures proporcionades i partint de l'estat de dret, tant nacional com internacional. És garantia de justícia, és seguretat per a tothom. Per això és fonamental denunciar qualsevol violació que es produeixi, sobretot si ve de la mà dels qui han de preservar i garantir el compliment de la llei, garantint els drets fonamentals de tots els éssers humans.

No t'estranyis si d'això en sents parlar poc. Ja has vist el que explica l'exagent Pastrana. Qui coneix, qui dirigeix i qui marca els passos sempre ha estat allà. És responsabilitat de tots que la veritat surti a la llum i es prenguin les mesures que només un estat democràtic i de dret ha d'aplicar.

Font: VÍDEO | Bea Talegón: Les tortures d'Espanya

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial