Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Si omplim la Diagonal amb una ciutadania plenament conscient que cal posar en marxa la República tan aviat com siga possible, aquells que des del govern o el parlament semblen més dubitatius hauran d'assumir que la seua impressió és errònia.»
Tal com ja va avançar VilaWeb en exclusiva el 22 de juny
passat, la Diada es commemorarà a la Diagonal de
Barcelona, amb samarretes de color corall i centrada en la materialització de la
República proclamada el 27 d’octubre. El canvi de color, del groc tradicional al
corall, i l’eslògan de la manifestació volen deixar clar que la lluita
antirepressiva és importantíssima però no ha de substituir la lluita per la
concreció de la República. Juan Luis Cebrián va dir ja fa més d’un any que calia
detenir els dirigents independentistes perquè d’aquesta manera el país oblidaria
la lluita per la independència i passaria a lluitar únicament per la llibertat
dels presos. L’ANC ho ha entès i per aquesta raó presenta la Diada com el pòrtic
d’una tardor molt calenta en què tot indica que l’independentisme, si més no
aquesta és la intenció de la part més significativa, provarà de tornar a activar
la República.
Si no passa res inesperat fins aleshores,
la Diada serà, doncs, l’inici d’aquesta nova fase i, evidentment, serà llegida,
per això mateix, com un referèndum. Per tots. L’ANC fa bé de tornar a proposar
un gest potent, que ningú més no és capaç de fer, com omplir la Diagonal. Si
tornem a omplir-la, tots aquells que diuen, de manera provocativa, que el procés
s’ha acabat hauran de callar –una vegada més. I si l’omplim amb una ciutadania
plenament conscient que cal posar en marxa la República tan aviat com siga
possible, aquells que des del govern o el parlament semblen més dubitatius
hauran d’assumir que la seua impressió és errònia. No estem en moments fàcils,
com ho demostren els avisos fets per Gonzalo Boye en aquesta entrevista que publiquem
avui i cal ser conscients de com d’important i transcendental resulta arrosegar
ara als qui dubten.
Evidentment, hi ha algunes ombres sobre
aquesta manifestació. L’independentisme és un moviment extraordinàriament ric en
debats i sensacions. Plural fins a extrems insòlits i impossible de dominar pels
partits ni les associacions. I una part de l’independentisme, que ningú no sap
quin percentatge és, viu molt malament els fets dels dies immediatament
posteriors al 27 d’octubre, les coses que van passar després de les eleccions
del desembre i moltes altres que fan avui els partits.
En aquest sentit, la Diada també serà un
referèndum intern. Crec que el malestar generalitzat del moviment es percep amb
claredat en l’àmbit polític de partits, parlamentari, del govern. Però és una
incògnita quanta gent optarà per no afegir-se a la manifestació i quedar-se a
casa a mirar-la per la televisió. Jo, en les xerrades que faig arreu del país,
no detecte que això haja de passar. El resultat de les duríssimes eleccions del
desembre no acompanya aquesta sensació. I és evident que mobilitzacions
absolutament extraordinàries com les del carrer de la Marina i Brussel·les, però
també les del Paral·lel o la del dia de la detenció a Alemanya del president
Puigdemont, fan pensar que la capacitat de mobilització de l’independentisme
roman intacta. Ho veurem, però.
Ho veurem i ens veurem, perquè sempre, des
de l’any 2010, aquestes manifestacions i tot allò que les acompanya, han estat
una gran catarsi col·lectiva, un impuls polític d’una dimensió superior.
L’any passat, la vàrem fer sota la tensió
de saber que presentaríem un torcebraç immens a un estat demofòbic i encara sota
l’impacte dels atemptats del 17 d’agost. Enguany, la farem sota l’impacte de la
repressió salvatge i l’amenaça del judici als dirigents polítics, però també
reforçats per la capacitat d’enfrontament i de lluita, pels èxits, de la passada
tardor. El passat Onze de Setembre, molta gent em demanava si els nostres
polítics serien ‘capaços de fer-ho’. I jo els responia que sí. I ho varen fer.
No de manera suficient, però es va votar el primer d’octubre, es va aturar el
país dos dies després, es va proclamar la república el dia 27, es va aguantar el
cop d’estat del 155, es van guanyar les eleccions il·legals convocades per un
Mariano Rajoy que avui ja no és ningú i, a trompades i enrenous però de manera
clara, s’ha conformat una majoria parlamentària, un govern i una presidència
independentistes. Tot això que ha fet el Principat aquests dotze mesos frenètics
ha estat, també, la demostració que estem disposats a fer el que siga per
guanyar la llibertat. I que no s’haja encertat del tot a la primera no vol dir
res. Excepte que estem obligats a redoblar l’esforç al carrer i que hem d’exigir
més decisió als nostres governants. Dues coses per a les quals l’Onze de
Setembre –qualsevol, però el d’aquest 2018 més encara– és una oportunitat que no
té comparació amb cap altra.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada