Nosaltres volíem votar i ells han declarat la guerra. Un estat de setge sense precedents. Urnes contra armes i querelles. Fa temps que estàvem, més o menys, intervinguts. Més o menys controlats. Més o menys ocupats. Però mai havia estat tan evident. Tan visible. Ara ens ho han demostrat a plena llum del dia. Sense intermediaris i sense màscares. Ara ja ho sabem. I, per tant, ja no es pot ser equidistant. Ja no val. No hi ha termes mitjos. Ara no. L'equidistància ha mort.
Ara és el moment de resistir. Pacíficament, però resistir. I de fer-ho units. Com el granit. No ens han deixat cap altra alternativa més enllà de resistir. Resistir per avançar. I avançar per ser lliures. L'única sortida que tenim, si no volem ser esclafats i residuals, és guanyar.
Ells, sense ser-ne conscients, ens estan alliberant. Ens estan fent obrir els ulls. Després de l'1 d'octubre —votem o no- res tornarà a ser igual.
Estem perdent la por. Estem trencant els marcs mentals que ens havien (i ens havíem) imposat. Cada cop estem més a prop del mur. I ara, vulguin o no, acabarà caient. Han anat massa lluny. I ara ja es qüestió de temps. Som a l'alba d'un nou començament. Aviat sortirà el sol.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada