“Seria més respectuós per part del PP i el PSOE que participessin en una campanya donant arguments de per què Catalunya ha de romandre a Espanya”
“Quan algú té l’ocasió de votar sobre una qüestió fonamental, ho ha d’aprofitar, encara que no hi estigui d’acord”
“El dret d’autodeterminació és un dret inalienable que no es pot negar a un poble”
 |
| Daniel Turp, al pati del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Foto: JUANMA RAMOS. |
Trobo inconcebible que es persegueixi a qui vol permetre als catalans escollir el seu camí polític
Daniel Turp té un posat rialler que encomana convenciment en allò que diu. Professor de dret constitucional i dret internacional a la Universitat de Mont-real, és president de l’Institut d’Investigació sobre la Lliure Determinació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI) i segueix amb deteniment el cas català. Fa poc va participar a Barcelona en unes jornades sobre el dret d’autodeterminació al segle XXI, organitzades pel Departament d’Exteriors de la Generalitat.
El govern català apel·la al dret internacional per fer el referèndum. Hi ha camí, en aquest sentit?
Sí. En el fons del projecte de llei sobre el referèndum hi ha el Pacte Internacional sobre els Drets Civils i Polítics, que afirma que tots els pobles –cosa que vol dir no només els pobles colonials– tenen el dret d’autodeterminació. Es poden sustentar sòlidament sobre el dret internacional per exercir el seu dret d’autodeterminació i escollir el referèndum com un mitjà per saber el que el poble desitja fer.
Saber això i al mateix temps aplicar-ho?
Sí. Si la gent escull el sí, la independència ha de poder ser declarada sobre el fonament que el poble ha triat la independència. El dret d’autodeterminació permet a la gent exercir una tria, com al Quebec, on no vam escollir la independència. Un acte d’autodeterminació també és no voler la independència.
Aquí hi ha molt de debat sobre quin és el llindar de participació perquè el referèndum sigui validat i el nivell de sí o no que hi ha d’haver per aplicar-lo. Té resposta per a això?
El dret internacional no contesta això. No hi ha un procediment comú establert que fixi un mínim de participació ni la majoria requerida. Sobre la resposta, la majoria dels referèndums que s’han organitzat, amb les Nacions Unides fent d’observadors, han utilitzat el 50% més un. Hi ha una pràctica força uniforme i constant: si hi ha un 50% més un que vota a favor de la independència, es pot fer. I si hi ha un 50% menys un, no.
I si els del no no van a votar?
És la seva elecció, no exercir el dret de vot. És clar que com més gran sigui la participació, amb més legitimació serà percebut el resultat. Quan algú té l’ocasió de votar sobre una qüestió fonamental, ho ha d’aprofitar, encara que no hi estigui d’acord. Al Quebec, quan la gent va tenir l’oportunitat de dir sí o no, un 95% de la població va votar.
Però aquí el govern espanyol no permet el referèndum.
És un dret internacional. Catalunya no necessita un permís del govern espanyol, perquè el dret d’autodeterminació és un dret inalienable que no es pot negar a un poble. El dret d’autodeterminació en si mateix es contradiu amb el fet d’haver de demanar permís. Si aquest permís existeix, molt millor, però no cal demanar-lo. Al Quebec, el Canadà no va donar permís per fer-lo i el vam fer.
I si el govern espanyol l’acaba bloquejant de totes les maneres possibles, què pot fer el govern català?
Cal perseverar i no acceptar aquest comportament i condemnar-lo. Cal buscar totes les solucions per tenir el referèndum, perquè és legal, està sota l’empara d’un dret. Cal apel·lar al sentit democràtic, tant dels altres ciutadans espanyols com dels governs i parlaments del món. Però, des del meu punt de vista, no s’ha d’estar a la defensiva, ben al contrari, cal estar a l’ofensiva. Cal dir: nosaltres, com els escocesos, com els quebequesos, com els habitants de Nova Caledònia, com els kurds... volem fer un referèndum. I deixar ben clar que, si no, es viola el dret a l’autodeterminació, els principis democràtics, que són els fonaments del dret a decidir d’un poble.
Els dos grans partits espanyols, el PP i el PSOE, estan contra el referèndum. Per vostè això és una anomalia?
Seria més respectuós, per part d’aquests partits, que participessin en el referèndum i en la campanya donessin arguments de per què Catalunya ha de romandre a Espanya. En el nostre cas, els partits polítics que eren contraris a la independència es van reagrupar en el comitè del no. I hi havia un comitè que aixoplugava els partits del sí.
Els processos judicials oberts contra els sobiranistes portaran a un bloqueig absolut?
Trobo inconcebible que es persegueixi les persones que simplement volen permetre als catalans escollir el seu camí polític. Em sembla increïblement antidemocràtic.
Davant aquesta situació, veu la comunitat internacional fent alguna cosa?
Crec que cada vegada hi ha més estats, governs i parlaments que veuen el gran contrast que hi ha entre l’actitud de l’Estat espanyol i la del Regne Unit o el Canadà. Som davant d’un procés d’emergència d’un dret democràtic, que és el dret a l’autodeterminació. Ens trobem al segle XXI, i les coses han canviat amb el Quebec, Escòcia, el Sudan del Sud. Seria com a mínim desitjable que Espanya seguís aquesta tendència.
Crec que hi haurà fortes simpaties cap a Catalunya, perquè ho ha fet tot bé en termes democràtics.
Pots seguir Boladevidre
Facebook https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter: @Boladevidre
Google+: https://plus.google.com/u/0/1006401424208124
Twitter: @Boladevidre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada