M. Antònia Font
Els que estan al capdavant dels sindicats
que representen el s treballadors del sector sanitari diuen que només pot ser
requisit el coneixement del castellà, el del català no ho pot ésser. Donen així
un tracte desigual a les dues llengües oficials de Balears i posen entrebancs a
la normalització de la llengua catalana.
He fet classes de català a persones
adultes, infermers, metgesses, comares, zeladors... de Cádiz, de Múrcia, de
Galícia, de Catalunya, de Canàries, d'Alemanya, de Perú, d'Albània, d'Equador,
de França, d'Argentina... Gent intel·ligent i preparada. Fins i tot n'hi ha que,
en quatre mesos, han estat capaces de treure's un B1 i un B2. Vostès representen
una majoria de treballadors amb moltes capacitats i treballen, com l'STEI, per
millorar l'atenció sanitària i els drets dels treballadors. Nosaltres també
defensam els drets dels usuaris a rebre una atenció de qualitat i demanam que
els sanitaris siguin competents amb les dues llengües oficials.
Necessitam que els professionals sanitaris
ens entenguin, ens comprenguin i si pot ser ens parlin en català quan ens
dirigim als serveis de salut. I ho demanam perquè sabem que és possible. Molta
gent, afiliada als seus sindicats, té acreditada aquesta competència. La
comunicació entre els professionals de la sanitat i els usuaris és un pilar per
a la garantia d'una bona atenció sanitària. És un element essencial per fer una
bona diagnosi, iniciar un tractament, establir les mesures preventives, tenir
empatia amb el pacient. La comunicació no és només oral, en la interrelació hi
ha el to, la intensitat, el sentir-se respectat i acollit, la interpretació del
silencis... tot forma part d'un bon codi comunicatiu.
Entre els millors professionals n'hi ha
que tenen la competència lingüística i comunicativa en català. Fins hi tot n'hi
ha que tenen el C1. I el tenen perquè són persones informades. Saben que fa
estona que hi ha una llei estatal que preveu que, a les comunitats on hi ha dues
llengües oficials, els governs poden establir normatives on es demani
l'acreditació del coneixement de les dues llengües oficials. Saben que no els
bastarà ser competents només en castellà. Per altra banda ja fa estona que els
funcionaris de la CAIB han de disposar d'aquest
coneixement. I fa més d'un any que va sortir una llei amb l'exigència d'aquest
coneixement i establia una moratòria d'un any al sanitaris, per si algú encara
no el tenia. Un nivell de B2 és molt bo de treure.
L'Acord de govern del 2015 entre
PSIB-PSOE-Més i Podem preveu l'establiment de la normativa que exigeix el
coneixement de les dues llengües oficials. L'estatut de l'empleat públic del
2003 també. La llei 4/2016 aprovada pel Parlament balear, també. I ara vostès,
representants sindicals de sanitat, diuen que els ha sorprès la mesura de
l'exigència del requisit de català per accedir a una plaça fixa dins la sanitat
pública de les illes? Fa estona que se'n parla! Vostès parlen de deslleialtat de
Més amb el PSIB? És un acord de governabilitat... Es demanen si aquest acord té
un encaix jurídic? Senyors representants sindicals, cap d'aquestes lleis no han
estat impugnades i el consell consultiu n'ha informat favorablement. Hi a més
existeix una directiva europea, la 2005/36/EC, que a l'article 53 parla dels
coneixements lingüístics que han de tenir els professionals sanitaris per
exercir als estats membres. Els professionals d'educació fa anys que hem
d'acreditar aquesta competència i la resta de funcionaris de la CAIB també. No
es poden fer greuges comparatius.
Diuen que no estan en contra del català?
Si vostès no estan en contra del català, ho demostrin amb fets. Fets i no
paraules. Als mallorquins –i a les mallorquines– no ens agrada que ens vulguin
emblanquinar. Vostès demanen si els assessors del govern tenen tots els requisit
de català. Bona pregunta. I vostès, el tenen?
L'STEI Intersindical, al Consell Social de la Llengua
catalana de Balears –òrgan de participació i assessorament del govern en matèria
de llengua–, ha proposat que el personal fix tengui la competència amb les dues
llengües oficials, que si hi ha oposicions es demani l'acreditació de català i
castellà i que només es facin excepcions per cobrir el servei amb professionals
interins o eventual, però no amb el fixos. D'aquesta manera, com feim a
educació, mai no resta una plaça sense cobrir. Per a nosaltres també és
prioritari que els serveis sanitaris disposin del personal necessari perquè la
població estigui ben atesa i millori la seva salut. Si vostès no estan en contra
del català, deixin de posar entrebancs a la seva normalització i facin possible
que els usuaris puguin ser atesos en qualsevol de les dues llengües
oficials.
*Membre del sindicat STEI Intersindical i
del Consell Social de la Llengua Catalana
Pots seguir Boladevidre
Facebook https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter: @Boladevidre
Google+: https://plus.google.com/u/0/1006401424208124
Twitter: @Boladevidre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada