Manifestació aquesta tarda a Palma, convocada per la plataforma unitària 31-D i el Bloc d'Unitat Popular. Marc Ferrà
L'illa de Mallorca encalenteix motors per la seva diada, que des de fa poques setmanes ha estat reconeguda oficialment com el 31 de desembre. Els actes, però, han començat una o dues setmanes abans a molts indrets de l'illa. Les activitats culminen avui amb la tradicional manifestació a Palma i la Festa de l'Estendard, la pedra angular d'aquesta festivitat, una de les més antigues d'Europa, que s'ha celebrat ininterrompudament des del segle XIII.
Com cada any, la manifestació per la diada es convoca un dia abans de la celebració de la Festa de l'Estendard. Les entitats convocants, agrupades sota el paraigua de Plataforma 31-D amb el lema "Per un full de ruta sobiranista", conviden a participar en la manifestació que recorrerà els carrers del centre de Palma a partir de les 6 de la tarda, i culminarà amb un concert al Parc de Ses Estacions.
El Bloc d'Unitat Popular (BUP), format per més d'una desena de col·lectius socials de Mallorca, també convoca la manifestació, però ho fa sota el lema "Per la plena sobirania de Mallorca: construïm els Països Catalans"
El Bloc d'Unitat Popular (BUP), format per més d'una desena de col·lectius socials de Mallorca, també convoca la manifestació, però ho fa sota el lema "Per la plena sobirania de Mallorca: construïm els Països Catalans". Fan una crida a la participació per tal que les mallorquines "puguin decidir sobre tot allò que afecta les seves vides en el marc de la construcció dels Països Catalans" i per convertir aquest dia en un "crit per la plena sobirania de Mallorca". El bloc, que agrupa més d'una desena de col·lectius de Mallorca, comparteix l'objectiu de transformació social a l'illa amb la construcció d'un projecte d'unitat popular als Països Catalans a través de la lluita contra el masclisme, l'aposta clara per la igualtat entre sexes o el combat contra els privilegis d'una minoria.
La prèvia a la celebració de la Diada es va encetar amb diversos actes arreu de la geografia mallorquina, com el concert d'Andreu Valor a Artà, la prediada a Sineu, amb música en viu, tallers i cercaviles, diverses taules rodones i conferències –que plantejaven l'objectiu de repensar la Diada des d'una perspectiva inclusiva–, rutes històriques pels carrers de Palma o la celebració de la Nit de la Cultura al Teatre de Palma. Com és habitual a cada diada, l'organització independentista Endavant realitza un acte polític, que enguany ha tingut lloc a Sineu, el dijous al capvespre, i es va centrar en la recuperació de la memòria històrica amb apel·lacions a figures ben presents, com Aurora Picornell, o a la recent exhumació de la fossa de Porreres.
31-D, diada oficial
El 31 de desembre, data que durant molts anys ha estat reivindicada com la Diada de Mallorca per moltes persones, entitats i organitzacions sobiranistes i independentistes, enguany ha estat reconeguda així per primera vegada. El passat 23 de desembre, el Consell de Mallorca va aprovar el canvi de la data de la Diada, que passava del 12 de setembre al darrer dia de l'any. Precisament, el dia coincideix amb la celebració històrica de la Festa de l'Estendard, que recorda la conquesta del rei Jaume I de Mallorca, quan les tropes catalanes varen entrar a Palma, ara fa gairebé 800 anys.
El passat 23 de desembre, el Consell de Mallorca va aprovar el canvi de la data de la Diada, que passava del 12 de setembre al darrer dia de l'any
A partir del 2017, però, el repte institucional serà trobar una data adequada perquè el consell insular organitzi els actes de distinció de la Diada de Mallorca sense superposar-los amb la celebració de la Festa de l'Estendard, declarada Bé d'Interès Cultural i organitzada per l'Ajuntament de Palma. Així, segons el dictamen de la comissió de la Diada, el Consell haurà de coordinar-se amb el consistori palmesà, institució que ja ha avançat que la Festa de l'Estendard no patirà canvis ni enguany, ni en els anys vinents. En aquest sentit, la comissió per la Diada suggereix que el Consell "complementi" els actes organitzats per l'Ajuntament de Palma i proposa la celebració d'un acte institucional el 24 d'abril, dia en què es va constituir el Consell de Mallorca ara fa 38 anys. Amb tot, no hi ha unanimitat entre els partits.
Actualment, governa el consell el partit econacionalista MÉS, juntament amb Podem i el PSOE, dues formacions que es mostraven més reticents a realitzar el canvi de data. A principis d'any, va crear-se una comissió política, formada per tots els partits de la institució, que es va dedicar a consultar acadèmics i historiadors sobre la idoneïtat de la celebració de la Diada el 31 de desembre. La decisió final pel canvi de data la tingué la comissió -d'on, per cert, el PP va deixar de participar el mes de setembre–, que finalment va decidir que el 31 de desembre era la data més idònia i que històricament tenia més sentit.
Tot i que aquest canvi de diada ja és oficial, el Partit Popular, actualment a l'oposició, ja ha anunciat que si guanya de nou les eleccions, tornarà a canviar la Diada per la data anterior. Els conservadors, juntament amb Ciutadans i altres entitats d'ultradreta o gonellistes (el regionalisme anticatalanista) han mostrat el seu rebuig al canvi i argumenten que és una "imposició catalanista". De fet, al ple hi van assistir una trentena de membres de la fundació anticatalanista Jaume III amb pancartes de protesta, on es podia llegir "Basta de imposiciones catalanistas".
El PP, juntament amb Ciutadans i altres entitats d'ultradreta o gonellistes (el regionalisme anticatalanista) han mostrat el seu rebuig al canvi i argumenten que és una "imposició catalanista"
No obstant això, el resultat de l'escrit de la comissió especial per la Diada de Mallorca fou prou contundent: en dos processos participatius, el 80% de les expertes, ciutadanes i ajuntaments es varen mostrar favorables a la data del 31 de desembre com a Diada de Mallorca per diverses raons. Per una banda, històriques, com la festa de l'Estendard; per l'altra, per la similitud amb altres diades dels Països Catalans, que celebren també la seva incorporació a la corona catalanoaragonesa. És així com el dictamen fet per diferents expertes es va decantar pel 31 de desembre, ja que l'actual –el 12 de setembre– no havia arrelat durant vint anys des de la seva declaració.
El 1997 el Consell de Mallorca va aprovar que la Diada de Mallorca fos el 12 de setembre, amb els vots favorables del PSIB, el PP i Unió Mallorquina, l'abstenció d'EU i els vots en contra del Part (actual MÉS). Segons la seva impulsora, la llavors presidenta insular Maria Antònia Munar, la data recordava la Carta de Franqueses de Jaume II, de 1276, un document jurídic oblidat per la història i sense arrelament popular, que en vint anys no ha tingut gaire reconeixement per part de la ciutadania.
En canvi, la Diada de Mallorca del 31 de Desembre, coneguda com la Festa de l'Estendard, és la més arrelada entre les mallorquines. Commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes catalanes del rei Jaume I, el 31 de desembre de 1229, després de derrotar els sarraïns. Així, es vindica el naixement de la Mallorca actual i és la festivitat cívica més antiga d'Europa, ja que s'ha celebrat ininterrompudament des del segle XIII.
Font: Culmina la primera Diada de Mallorca en 31 de desembre reconeguda pel consell insular | Directa
«Tenim motius i raó / per ser aquí i seguir sa lluita. / Perquè dos ous i una truita/ no són cap provocació»
L'encarregada de fer i llegir el manifest de la Plataforma Unitària 31D, ha estat enguany la glosadora manacorina Maribel Servera. Lògicament el parlament ha estat en glosa, el reproduïm íntegrament a continuació.
Mallorquins d'aquí i dallà,
benvinguts a sa diada,
que crec que aquesta vegada
tenim molt per celebrar!
Ningú mos podrà tombar
si som ferms com una roca.
Ja ho heu vist que es temps col·loca
es punt a damunt sa i.
Sa diada, a la fí,
podrà ser es dia que toca!
Ha guanyat sa intel·ligència,
es seny i es sentit comú.
Perquè és dia 31
sa diada amb trascendencia.
I no és per prepotència
però crec que ho podem dir:
l'han canviada a la fi
perquè un any darrere un altre
sempre amb sa cara ben alta
tots noltros érem aquí.
Es poble ha fet sa diada
que és així com toca ser,
ell ha de menar es poder
cap a sa fita marcada.
I no just a l'escarada
quan es govern és hostil.
Quan més hem de marcar estil
és quan es d'ara governen,
perquè a vegades hivernen
i perden es nord i es fil.
Noltros hem de ser sa guia
que sempre ha d'il·luminar.
No ha de tornar en Bauzà
perquè lluitem cada dia.
És dins sa monotonia
que té sentit es treball.
Farem créixer aquest espai
i sa nació a la vegada
si l'any que ve a sa diada
som més des que hem estat mai.
Tenim motius i raó
per ser aquí i seguir sa lluita.
Perquè dos ous i una truita
no són cap provocació.
Perquè s'estat opressor
depassa totes ses mides.
Perquè a base de mentides
no mos deixen decidir
i perquè el rei gosa dir
que no hem d'obrir ferides.
Quines paraules sobreres!
Quina mòmia des passat!
Lluitam per sa dignitat
i ho feim de totes maneres.
Ja hem obert sa de Porreres
i encara n'obrirem més.
Ja hem llevat noms de carrers
però sa feixina resta.
No aturarem sa protesta
fins que jegui de través!
I hi ha res més democràtic
que unes urnes per votar?
No mos podem expressar?
Què té això de problemàtic?
Aquest bloqueig sistemàtic
d'Espanya no mos convé.
Ara ja no mos va bé
s'antiga esperança cega.
Dins un estat que mos nega
no hi tenim cap feina a fer.
Sa fita ja està marcada
i sabem on hem d'anar.
També haurem de tenir clar
que sa feina és complicada
però en estar començada
tota passa fa camí
i quan tenim clar es destí
cap obstacle mos n'allunya.
I es mirall de Catalunya
aquí mos podrà servir.
Catalunya ha d'estirar
tota sa nació sencera
i més quan prest serà vera
lo que un jorn va somiar.
Quan siguin lliures allà
i tenguin s'independència
sa gent prendrà consciència
que és possible i que va bé
i noltros haurem de fer
feina encara amb més urgència.
I la farem, amb mesura
amb orgull i amb compromís,
per sa llengua, pes país
per sa terra i sa cultura.
Viurem aquesta aventura
alegres i amb il·lusió.
Vetlarem cada racó
amagat d'aquesta roca
que és es trosset que mos toca
d'aquesta bella nació.
I quan es darrer bocí
de sa pàtria sigui lliure,
llavors ja podrem escriure
que s'objectiu és aquí.
S'esforç ha de ser es camí
i sa llibertat sa meta
perquè ja ho va dir es poeta
no hem d'aturar de lluitar
fins que poguem abastar
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada