La convulsa transició al País Valencià mai no havia estat explicada al poble que la va viure ni a la generació posterior, de la qual forme part. Als nostres insignes polítics ja els anava bé. Vam haver d’arribar quatre xitxarel•los de l’audiovisual amb un gran mestre al capdavant, Llorenç Soler, per mirar de tornar-li la memòria als valencians. Encara hi ha molts que ens ho agraeixen. Un documental que, sincerament, pense que va fer història en l’audiovisual valencià.
2004_Del_Roig_al_Blau
FITXA TÈCNICA:
Producció: Universitat de València (TAU)
Gènere: Documental històric-polític
Format Màster. DVC-PRO
Durada: 97 min.
Director/Realitzador: Llorenç Soler
Productor Executiu: Miquel Francés
Idea Original: Albert Montón
Guió: Albert Montón – Llorenç Soler
Director de Producció: Antoni Medall
Ajudant de Realització: Albert Montón
Càmera: Lluis Castellano – Llorenç Soler
Muntatge:: Txiqui Montán
Música Original Jorge Ruiz
Disseny Gràfic: Txiqui Montán – Jorge Ruiz
Composició de Vídeo: Txiqui Montán
Postproducció d’Audio: Jorge Ruiz
SINOPSI:
La transició política va propiciar l’escenari adient per fer esclatar el conflicte al voltant de la identitat dels valencians que hauria de condicionar el seu futur democràtic.
La formulació d’una nova concepció nacionalista de la valencianitat, assumida per part de l’antifranquisme, va col•lisionar amb l’arrelat regionalisme defensat pels sectors socials més conservadors, tot desencadenant un dels episodis més convulsos de la
recent història valenciana.En un terreny guanyat per la visceralitat, la irracionalitat, la manipulació i la demagògia, uns i altres, persones i formacions polítiques van tractar d’adaptar-se a les circumstàncies per tal d’assegurar-se el seu espai a la nova societat que s’albirava.
PREMIS:
- Premi Tirant 2005 del Públic a la Millor Pel•lícula Valenciana de L’Any.
- Menció Especial 2005 del Festival Inquiet de Cinema en Valencià.
COMENTARI:
Del Roig al Blau fou l’inici, la possibilitat de fer allò que m’agradava, la descoberta d’un mestre. Llorenç Soler, i l’enfrontament, cara a cara, amb una passió: el País. Molts dels que hi vam treballar érem molt joves i inexperts. El mestratge, per tant, va ser importantíssim. I l’experiència d’entrevistar tota aquella gent quasi oblidada que havia fet (o desfet) la nostra transició, única.
Per què vam fer Del Roig al Blau? Perquè a la societat valenciana se li havia usurpat un discurs propi de la transició. més enllà del procés arreu de l’Estat. Qui més qui menys, sabia lligar un ventall de successos de la transició espanyola: referèndum, eleccions del 1977, Suàrez i la UCD, la constitució espanyola, el procés autonòmic, el colp d’estat i la victòria de Felipe. Ens ho explica la televisió any rere any. I a València? Què hi va succeir? Silenci. Això malgrat ser el nostre, després del basc, el procés més violent de tot l’Estat. O malgrat restar la realitat social valenciana dels darrers trenta anys clarament marcada per aquells fets. No s’entén el País Valencià actual sense conèixer la transició valenciana. Però la “transició valenciana” només existia per als estudiosos (sociòlegs, historiadors…). Per això vam fer Del Roig al Blau, per mirar d’oferir a un públic ampli (a través d’un mitjà de masses com és el cinema) un discurs propi de la transició. I ho vam fer bàsicament mitjançant els testimonis dels principal líders polítics del moment, perquè en 25 anys ningú no havia gosat posar-los un micròfon al davant per parlar-ne amplament i serena. No miràrem de ser objectius (qui ho és?), sinó honestos per donar una visió del que llavors va passar. I ací en tenim el resultat. Se’ns ha dit que els punts de vista d’Alacant i Castelló es van ometre. I potser és cert. En qualsevol cas, Del Roig al Blau no pretén tancar el debat, sinó obrir-lo. Esperem nous discursos sobre la nostra transició, vinguts de tots els cantons del país. En qualsevol cas, continue pensant que la partida es va jugar a la ciutat de VaJència, i ni Castelló ni Alacant tampoc no van apostar fort per dir la seua… malauradament.
Del Roig al Blau va córrer com la pólvora, de casal en casal, d’associació en associació, d’universistat en universitat, es va estrenar als cinemes Albatros de València, i va guanyar alguns premis. Encara ens trobem gent que ens explica que després de veure aquest film, van entendre millor el país i fins i tot van animar-se a comprometre’s amb més decisió. Per als que hi vam treballar és un orgull indescriptible.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada