En la festa del Disset de Gener, a Menorca es commemora la incorporació de l’illa a la corona catalanoaragonesa arran de l’ocupació de les tropes d’Alfons el Liberal l’any 1287, coincidint amb la festa religiosa de Sant Antoni, a qui, segons la tradició, havien invocat les tropes del rei cristià per tal de guanyar en la lluita. Així es posava fi al domini àrab de l’illa (s. IX-XIII) i Menorca era repoblada amb gents vingudes fonamentalment de les comarques de l’Empordà, que duen a l’illa la llengua i la cultura catalanes, trets característics de la identitat i la idiosincràsia de Menorca fins avui dia.
La festa de Sant Antoni és una festa col·lectiva de reafirmació com a poble i el ritual que té lloc aquest dia ha persistit a través dels segles sense gaires modificacions. Hi ha constància documentada que se celebra, com a mínim, des del segel XVI; però és molt possible que els seus orígens es remuntin a poc després de la conquesta, al començament del segle XIV.
EL 1643, el Consell General va aconseguir que el papa Urbà VIII reconfirmàs sant Antoni com a patró de Menorca i es va donar a aquesta diada un caire molt solemne. Ja llavors, la comitiva sortia de l’església parroquial de Santa Maria de Ciutadella, entrava pel Roser, passava pel carrer de les Amargures i d’Artrutx i, sortint d’intramurs pel portal d’Artutx, continuava cap a llevant per la contramurada fins al portal de Maó, on novament entrava a la ciutat vella per dirigir-se a la desapareguda església de Sant Antoni.
Si ens situam en el segle XIX veim que a Maó —igual que a Ciutadella— també es feia la processó de Sant Antoni. La marxa sortia de la parroquia de Santa Maria i es dirigia a l’església del sant, on tenien lloc els oficis religiosos amb l’assistència de l’autoritat civil i del clergat. El poble també participava de l’espectacle i ho feia amb una representació de la lluita entre moros i cristians. Segons les cròniques, aquest costum va ser prohibit el 1820, quan Menorca havia passat definitivament a la corona espanyola.
Tanmateix, amb motiu de la celebració del sisè centenari, el 1887, a Maó es van il·luminar moltes cases i tots els edificis públics. La processó va sortir després de la missa i va estar acompanyada musicalment pel regiment de Filipines. Al cap de ponent, el bisbe Mercader declarà aquesta festa de primer ordre i l’Ajuntament, en sessió ordinària, va acordar recollir una idea del canonge Roc Coll i promoure la instal·lació d’un monument evocador a la plaça d’Alfons III, cosa que finalment no es va dur a terme.
Després de 1887 la festa va patir una llarga decadència, de manera que les primeres dècades del segle XX van ser fosques en relació amb la celebració de la diada. La Primera República fou una primera mostra de la divisió ideològica dels ciutadans. El canvi de mentalitat profund, amb l’aparició i consolidació del republicanisme, el liberalisme, l’anticlericalisme, etc. va provocar que els sectors més conservadors i tradicionalistes s’apropiessin dels signes i símbols de la diada, que eren refusats pels sectors més progressistes. Aquesta podria ser la raó per la qual Ciutadella va prendre des d’aleshores un major protagonisme en la celebració i va ser on es conservà la puresa de la celebració tradicional.
Aquesta situació es perllongà durant un segle, fins que la recuperació democràtica va institucionalitzar la festa com a Diada del Poble de Menorca segons declaració del Consell Insular de Menorca feta el 1981 en recuperar com a propis els valors que identifiquen la commemoració com a reafirmació de la identitat històrica i cultural de l’illa.
Els components de la festa
Sant Antoni no és una festivitat popular amb l’aire de les festes estivals i cavalleresques. Per Sant Antoni impera la representació sobre l’acció. Es representa la història de Menorca. El seguiment dels actes centrals de la diada a Ciutadella ens pot donar les claus de l’essència, de la naturalesa dels seus components.
- Missa solemne a la Catedral, a les 11 h.
- Processó dels Tres Tocs, a continuació de la missa i en la qual se simbolitza l’entrada de les tropes del rei Alfons al portal de Maó de la ciutat, on es fan els tres tocs i es canta un tedèum.
- Mercat de Sant Antoni, a la plaça de Sant Antoni al llarg de tot el matí, amb venda de dàtils i taronges i en el transcurs del qual es rifa un porc.
Aquests components ens transmeten la idea d’una celebració multiforme: històrica, religiosa, política, tradicional; que ha passat a ser patrimoni de totes les ideologies.
Tot i que aquests actes centrals tenen lloc a Ciutadella, durant les setmanes prèvies i posteriors a la festa tots els pobles de Menorca organitzen una sèrie d’actes per commemorar la Diada.
Per a més informació sobre els actes organitzats a tota l’illa podeu consultar el Programa de la Diada del Poble de Menorca 2017.
17 DE GENER DE 1287
Menorca s'incorpora a la història de Catalunya
Marc Pons
Tal dia com avui de l'any 1287, fa 730 anys, les armes d'Alfons II de Catalunya i III d'Aragó -net de Jaume I- completaven la conquesta de l'illa de Menorca, i la incorporaven a la Corona d'Aragó, la confederació catalano-aragonesa. 17 de gener, Sant Antoni, actualment Diada de Menorca. D'aquesta manera finalitzava un període de tres segles llargs de dominació islàmica que havien tingut una important influència en la societat menorquina de l'època. L'illa, a diferència d'altres territoris d'Al-Andalus, no havia rebut -pràcticament- immigració àrab i berber. El paisatge social i cultural de l'illa era el resultat de la islamització de la població autòctona.
Quan les armes de Jaume I havien conquerit -58 anys abans- Mallorca, semblava que es precipitava el final islàmic de Menorca. Però l'elit política de l'illa -l'únic corpus social d'origen berber- ho havia evitat pagant forts tributs als monarques catalano-aragonesos. Una pràctica habitual en aquella època. El final, però, va arribar de la manera més rocambolesca. Jaume I a la seva mort havia dividit els seus dominis entre els tres fills. Al mitjà, Jaume, li va correspondre Mallorca i els comtats del Rosselló i de la Cerdanya. Poc després, les cancelleries de Palma i de París signaven un acord per repartir-se la Corona d'Aragó. I els reietons de Menorca s'hi van sumar.
La cancelleria de Barcelona va reaccionar conquerint l'efímer regne mallorquí -la part insular i la continental- i desposseint el seu monarca. I en aquesta operació hi entrava, també, Menorca. Amb la conquesta, la població autòctona va ser reduïda. Una part va ser expulsada -cap els dominis islàmics del nord d'Àfrica- i una altra va ser venuda als grans mercats d'esclaus de la Mediterrània occidental -Barcelona, Marsella, Gènova-. L'illa va ser repoblada, absolutament de nou, amb gent de parla catalana procedent del Rosselló i de l'Empordà -l'origen del dialecte salat menorquí- i de la Cerdanya, i incorporada de ple al món polític, cultural, social i econòmic català.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada