S’ha mort Josep Vicent García i Ramos, persona elemental, cabal i efectiva per a Escola Valenciana, un pilar ferm en la seua organització, des de l’administració desinteressada, discreta, impecable i perfecta, dels seus recursos econòmics, moguda coherentment per l’estima al seu País, a la seua llengua, per nosaltres mateixos.Vicent, un company, assabentat, a dit açò d’ell: “Animeta i tresorer”, aquest altre, Manolo, “una grandíssima pèrdua, una persona amb una entrega i capacitat de treball incommensurable”, o Montse, açò altre:”Clar que el trobarem a faltar!, quina llàstima!”, i Francesc: “Amarga i dolorosa, la noticia,” o el mateix president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, “un amic, company, lluitador pel País... una gran pèrdua”. Recollint sense dubte el sentir de tots.
Quines paraules pot dir hom, des de tanta commoció, quan els sentiments fundats ultrapassen qualsevol altra cosa? Només dir que tota la seua família, tots els seus amics, tots els seus companys, tota l’Escola Valenciana, i tots aquells que se l’estimàvem, havent-lo conegut, estem de dol.
El País sencer troba a faltar persones com Josep Vicent, que quan se’n van està de dol, perquè ens calen, un home necessari pels seus consells, sense solapa, per l’exemple d’una lluita invisible, irrenunciable, incessant pels nostres drets, d’eixos que estant aquí i estimant-los, mai els hem estimat prou, perquè a més, mai ens han demanat res a canvi, i ens han mostrat allò que veritablement atresoren, allò que veritablement paga la pena.
Amb un nuc a la gola, m’acomiade, amb una estrofa d’un poema meu, perdoneu, “No estan però hi són”, del poemari “El fill del forner feia versos, el de l’escrivent vol fer-ne. Ignorant!
... Quan se’n van, ens brollen una retafila de vanes paraules, paraules de vegades inconscients, com una mena de dir, que encara els volem ací, els d’ací, ferits... nafrats.
L'últim adéu tindrà lloc aquest dijous, 17 de març, a les 17h al tanatori de Ribarroja, situat al carrer Séquia de Mestalla.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
 |
| Una de les campanyes en defensa del català d'Escola Valenciana |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada