El Departament de Filologia Catalana de
Aquest cicle, que encara perdura, va comptar des de l’inici amb la complicitat del diariEl País, que publicava les narracions que per a cada ocasió escrivia l’autor invitat.
Dotze anys més tard Onada edicions publica el llibre Escriure el país amb el subtítol36 relats per a literaturitzar les comarques del País Valencià.
L’edició ha estat a càrrec de les professores Anna Esteve, Maria Àngels Francés i Isabel Marcillas, les quals a més ens oferixen un pròleg força aclaridor sobre el que ens trobarem tot seguit.
El volum es mostra com un vertader mural literari, incomplet això sí, ja que per a ser-ho li falta la mirada sobre algunes comarques com ara el Camp de Morvedre i alguns narradors com Joan Francesc Mira, Pasqual Mas, Antoni Gómez, Maria Jesús Bolta, Mercè Viana, Silvestre Vilaplana, Rafael Escobar, Joanjo Garcia, Francesc Mompó o Vicent Penya, per citar-ne només uns pocs. Incomplet, però, que en continuar el cicle acabarà tard o d’hora completant-se.
Ara, els narradors que hi ha són realment excepcionals i la majoria estan en el seu moment de maduresa creativa, com és el cas de Manuel Baixauli, Vicent Usó o Anna Moner.
El llibre és clarament intergeneracional, hi trobem des de veterans com ara Isabel-Clara Simó, Bernat Capó, Albert Hernàndez i Xulvi, Josep Lozano o Àngels Moreno als més joves com Xavier Aliaga o Xavi Sarrià, sense oblidar el desaparegut Manuel Garcia i Grau.
Trenta-sis maneres diferents i personals d’enfrontar-se al paper en blanc, la qual cosa dóna una gran diversitat no sols a la mirada sinó a la posició estètica amb la qual els autors projecten la seua mirada convertida en prosa.
Bona part d’aquests autors compaginen la narrativa amb altres gèneres, com ara el periodisme, n’és el cas d’Adolf Beltran o Esperança Camps, amb el teatre, com Pasqual Alapont, amb la poesia, com Encarna Sant Celoni, amb l’assaig, com és el cas de Joan Garí, o la narrativa per a infants i joves, com Pepa Guardiola, Francesc Gisbert o Dolors Gimeno.
Altres autors són habituals del gènere històric o de lladres i serenos. Tot plegat dóna als seus relats, fins i tot quan fugen de l’altra modalitat literària que practiquen, un enfocament molt personal.
Són, aquests, trenta-sis relats que es fan de llegir i que obliguen el lector a saltar d’un gènere a un altre amb agilitat, hi ha viatge, rondalla, històric, lladres i serenos..., però també passar de comarca a comarca, del camp a la ciutat amb alguns relats que naixen i es desenvolupen amb un petit detall, en una anècdota o en altres aspectes que pretenen oferir una panoràmica extensa del territori.
Escriure el país és un magnífic mostrari on apareixen algunes de les millors veus narratives del País Valencià. Un llibre ideal per a saber què es cou literàriament parlant per les terres valencianes.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada