Youtube: https://youtu.be/LjEQ4iQ4X5w
A l'infatigable "mestre" Enric Tàrrega i la seua entranyable sornegueria, i a tots aquells valencianistes que "a l'any seixanta cabien en un taxi".
Cinquanta anys després d'aquell "Primer Aplec de la Joventut del País Valencià" (Llíria 1960), pel camí recorregut i compartit en l'aixecament de la consciència nacional del País Valencià: Lluís Alpera, Vicent Arlandis, Antoni Bargues, Empar Bargues, Alfons Bonafont, Eliseu Climent, Josep Lluís Codonyer, Francesc Codonyer, Francesc Cuevas, Enriqueta Matalí, Àngel Sàez, Ferran Zurriaga....
"Salut, república i independència, us saluda Enric Tàrrega!"
Per cridar "vull l'Estatut!"
ai, ai, ai, ai...
Per cridar "vull l'Estatut!"
a Miquel l'assassinaren.
ço passà en Alacant,
soledat de l'ai, ai, ai...
ço passà en Alacant,
en Alacant el mataren
Per cridar "vull l'Estatut!"
a Miquel l'assassinaren.
Ja el porten a soterrar,
ai, ai, ai, ai...
Ja el porten a soterrar,
l'acompanya tot lo poble.
No poguérem dir-li adéu,
soledat de l'ai, ai, ai...
No poguérem dir-li adéu,
perquè el taüt ens furtaren.
Ja el porten a soterrar,
l'acompanya tot lo poble.
Per guanyar la llibertat,
ai, ai, ai, ai...
Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.
Miquel Grau ja no està ací,
soledat de l'ai, ai, ai...
Miquel Grau ja no està ací,
quan avui tots l'esperàvem.
Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.
Miquel Grau i
Gómez (Alacant, 1957 - Alacant, 16 d'octubre de 1977) era un
jove alacantí, militant del Moviment
Comunista del País Valencià (MCPV), mort el 1977 com a resultat de la
ferida d'un maó que li va ser llançat mentre participava en l'enganxada de
cartells per a la Diada
del País Valencià d'aquell any. El seu homicidi ha esdevingut un
referent històric del valencianisme en la transició democràtica.
ELS FETS
La nit del 6 d'octubre de 1977,
Miquel Grau es trobava, juntament amb Mari Llum
Quiñonero Hernández (també
del MCPV), Juan Ángel Torregrosa i Xavier Álvarez Landete enganxant cartells de
la Diada del País
Valencià a la plaça dels Cavalls quan algú els hi va llançar dues
poalades d'aigua, un test i finalment un maó que li va pegar al cap. Fou
traslladat, per un particular, a la Casa de Socors i d'ací a la Residència
Sanitària de la Seguretat Social on va ingressar en estat comatós. Els seus
companys declararen els fets davant la policia en presència del senador José Vicente
Beviá Pastor. El dia 9 d'octubre, durant la Diada, entre 4.000 i
5.000 persones es manifestaren a l'Esplanada d'Alacant per a protestar pel fet.
Malgrat les operacions mèdiques i la transfusió de sang, l'enfonsament de la
cavitat craniana en la regió interparietal amb pèrdua de massa encefàlica i un
extens hematoma intracranial, de pronòstic gravíssim, van resultar fatal,
morint diumenge 16 d'octubre. Unes 8.000 persones acompanyaren el fèretre en el
seu enterrament.
Quan no
eren passats dos anys de la mort de Franco,
la policia va fer un treball professional de cerca i el dia 11 d'aquell mes fou
detingut i acusat del fet M. Panadero, de 19 anys, fill dels propietaris d'una
gasolinera i proper a la ultradretana Fuerza Nueva, que es va confessar culpable.
Argumentava que no suportava els cartells a la façana de l'edifici. El dia 12
de maig de 1978 es va celebrar el judici, estant encomanada l'acusació particular
a Juan María Bandrés,
conegut advocat i polític basc. Panadero, tot i que va ser condemnat per
homicidi a 12 anys i un dia de presó i a pagar diverses indemnitzacions, va
sortir en llibertat el 1982. El BOE recull el Reial decret pel qual al
maig de 1979 el ministre espanyol de justícia del govern d'Adolfo Suárez, Íñigo Cavero, concedia l'indult parcial a
Miguel Panadero "commutant la pena privativa de llibertat per la de sis
anys i un dia a la presó major".
Jove senzill i de caràcter
marcadament dolç i afable, en Miquel Grau ha esdevingut un símbol de la lluita
i la reivindicació valencianista en la transició a la democràcia. Tanmateix,
l'èpica del moment històric ha ignorat el seu personal vessant humà. D'altra
banda, com a resultat d'una tendència simplificadora, algunes de les dades
encara sovint publicades no són històricament correctes, com ara la seua
miltància en un determinat partit polític. El grup Al Tall compongué
en honor seu A Miquel Grau.
A Alacant, el Casal Popular Tio Cuc organitza des de 2011 un homenatge anual a la seva figura,
aplegant més d'un centenar de persones el 5 d'octubre de 2013.[1]
El 31 de juliol de 2015,
l'Ajuntament d'Alacant aprovà per unanimitat, a proposta del grup municipal Compromís
per Alacant, concedir-li la medalla d'or de la ciutat a títol
pòstum, així com instal•lar una placa commemorativa en el lloc on fou
assassinat i rotular un carrer de la ciutat amb el seu nom.[2][3]
1. Rubio, Aquil•les. «Emotiu homenatge a Miquel Grau». Laccent.cat,
22 d'octubre 2013. [Consulta: 23 octubre 2013].
2.Jump up↑ «Alacant aprova per unanimitat concedir la medalla d’Or a
Miquel Grau». LaVeuPV.com, 31 de juliol 2015. [Consulta: 12 agost
2015].
3.Jump up↑ «Alacant reconeix finalment la memòria de Miquel Grau».
Vilawb.cat, 31 de juliol 2015. [Consulta: 12 agost 2015].
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada