Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Gonzalo Boye
No som pocs els que des de fa temps insistim que el judici que
se segueix al Tribunal Suprem és important però que no podem oblidar-nos que
existeixen altres escenaris jurídics on, també, hi ha molt en joc i que formen
part d'un disseny més ampli, maquiavèl·lic i complex a través del qual exercir
la repressió. L'ordre de processament dictada en el procediment que se segueix
al jutjat d'instrucció 13 ens dona, lamentablement, la raó.
El concepte sobre el qual s'està construint tota la bastida
jurídica per reprimir la sobirania catalana respon al concepte de "tot és el
procés" que és el successor de "tot és ETA" aplicat anteriorment. Es tracta,
simplement, d'actuar en funció de cercles concèntrics i anar criminalitzant
l'actuació dels diferents estaments que, en l'imaginari repressiu, han jugat
algun paper en el projecte polític sobiranista.
Al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional s'està actuant
sobre el primer cercle, el dels més alts càrrecs de l'administració catalana
incardinant les acusacions entre la rebel·lió i/o sedició i la malversació.
Parlar més sobre aquests dos judicis és repetir-nos, però sí que cal insistir
que són un primer estament, fase o anell.
Ara, el jutjat d'instrucció 13 processa els qui entenen que són
el segon dels cercles, aquell en què es troben persones que ocupaven i/o ocupen
rellevants posicions en l'administració catalana però que no en són els màxims
dirigents. Aquesta vegada, i després d'una investigació prospectiva i il·legal,
se'ls acaba processant per una sèrie de delictes i, entre ells, destaca el de
malversació que, en aquesta ocasió, es porta a uns nivells que mai s'havien
esmentat abans en la causa que se segueix al Tribunal Suprem.
Com que es tracta de cercles concèntrics, el que no ens pot
estranyar és que, en aquesta ocasió, siguin molts més els processats i que
el "banc dels acusats" s'eixampli per donar entrada, cada vegada, a més
persones. L'objectiu d'aquesta estratègia és clar: si els líders no afluixen,
anem contra els seus segons i, així, es va ampliant la repressió revestida de
resposta judicial.
En tot cas, aquesta actuació no s'aturarà amb el processament,
i posterior enjudiciament, decretat pel jutjat d'instrucció 13, sinó que s'anirà
veient com, a poc a poc, s'aniran concretant acusacions contra més i més
persones, amb papers de major o menor rellevància, fins a arribar als ciutadans
corrents, tal com pretén ja la fiscalia amb la imputació dirigida, fa poques
setmanes, en contra de persones el delicte de les quals va consistir a anar a
votar.
No és bo defensar des de la individualitat. Per a què discutir la participació o no d'uns individus concrets...? Si no hi ha delicte, no hi pot haver responsables
Amb independència de si aquestes actuacions criminalitzadores
aconsegueixen o no el seu objectiu, és a dir, aconseguir posar fi a la
sobirania, ampliaran els cercles fins a arribar a límits insospitats com, en
altres circumstàncies i context, es van veure quan es va establir la doctrina
del "tot és ETA", mitjançant la qual es va criminalitzar fins i tot el dret de
defensa, fet que va implicar que una sèrie d'advocats acabessin a la presó i
avui dia segueixen pendents de judici.
És difícil determinar quan va sorgir la tesi de "tot és el
procés", però saber des de quan i qui va posar en marxa la seva criminalització
és una cosa que, com ja he explicat en aquest mateix mitjà, sabem gràcies a la
confessió de Tácito: això va començar el 2015 i va ser a partir de les ordres
emeses pel llavors fiscal en cap de l'Audiència Nacional. En aquella època no
s'investigaven fets concrets, sinó, simplement, una ideologia o projecte
polític.
Si el que es va començar investigant va ser un projecte
polític, llavors és evident que els fets no són el rellevant, sinó uns mers
instruments o excuses per justificar la criminalització del projecte. Els fets
no importen perquè ja es buscarà l'encaix penal.
Si els fets no són rellevants, llavors, segurament, la millor
defensa consistirà no a discutir la participació individual en ells sinó
centrar-se, especialment, en la inexistència de delictes perquè aquests fets són
eminentment polítics i no criminals, malgrat el seu forçat encaix penal.
Més clarament, podem fer-nos dues preguntes ben simples: què
importa si hi va haver més o menys despeses quan sabem que no hi va haver
malversació?, què hi fa si aquestes despeses es corresponen o no amb
un departament concret o repartició si tots sabem que no hi va haver
malversació? En realitat, la defensa implica una comprensió col·lectiva sobre
quina és l'essència de l'acusació i no en com se la recobreix o presenta i, si
som capaços de veure-ho, entendrem per on hem d'avançar en els judicis que han
de venir encara.
La doctrina del "tot és el procés" no pretén reconduir-lo, retardar-lo o desaccelerar-lo, sinó destruir-lo
A nivell tècnic, estem davant d'una possibilitat única d'una
defensa col·lectiva del fet col·lectiu. No és bo defensar des de la
individualitat perquè, tenint clar que els fets no són delictius, per a què
discutir la participació o no d'uns individus concrets...? Si no hi ha delicte,
no hi pot haver responsables.
D'altra banda, i davant d'una actuació repressiva tan ben
orquestrada i que avança lapidàriament a través de cercles concèntrics, ens hem
de preguntar com es pot parar una dinàmica tan perversa com aquesta. La resposta
no és senzilla i les temptacions, sempre simplistes, poden ser moltes.
És possible que alguns pensin que si es desisteix del projecte,
fins i tot momentàniament o tàcticament, llavors la intensitat repressiva
disminuirà i això permetrà recuperar i consolidar, mitjançant l'ampliació de les
bases, la força de la sobirania i no faltarà qui arribi fins i tot a pensar que
si es demana perdó això s'aconsegueixi, però això és un error... mortal de
necessitat.
La doctrina del "tot és el procés", que com dic ja té
precedent, no pretén reconduir-lo, retardar-lo o desaccelerar-lo, sinó
destruir-lo i, davant d'això, només hi ha dues opcions: deixar-se aniquilar, com
a projecte polític i amb el cost que això tindrà, o, mitjançant l'ús de tots els
mitjans i mecanismes legals, enfrontar-s'hi i derrotar una doctrina que manca
d'una cosa essencial: falta de legitimitat democràtica.
Quan un decideix pujar una muntanya ha de tenir clar que serà
complicat, que hi haurà moments bons, dolents i pitjors, però si l'objectiu és
pujar-la, l'èxit reu a aconseguir baixar-ne i els qui decideixen aturar-se per
recuperar força, acaben morint congelats. En els processos de democratització
passa el mateix, només que les conseqüències no són la mort per congelació sinó
més repressió i menys democràcia.
Font: https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-tot-es-proces_374137_102.html
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada