Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Puigdemont, Comín i Ponsatí han estat en tot moment a disposició de la justícia
El PP i Ciutadans han decidit
presentar al·legacions davant la Junta Electoral Central (JEC) contra
la candidatura al Parlament Europeu en què figuren Carles Puigdemont,
Toni Comín i Clara Ponsatí. Els dos partits pretenen que la JEC
exclogui aquestes persones de la llista i no els permeti ser candidats.
La llei orgànica de règim electoral (Loreg) preveu aquesta possibilitat
i, en conseqüència, no hi ha res a objectar al fet que tots dos partits
hi hagin recorregut. La JEC ha de decidir ara si atén les al·legacions
del PP i Ciutadans o no. Si les atén, exclourà els tres candidats de
l'acord de proclamació de candidatures. Si no les atén, els hi inclourà.
Tant si els exclou com si els inclou, l'acord de la JEC es pot recórrer
davant del Tribunal Suprem en el termini de dos dies. L'acord
d'inclusió podria ser recorregut pel PP i Ciutadans. L'acord d'exclusió,
pels tres polítics afectats. El TS ha de resoldre en el termini de dos
dies i, encara que la sentència és ferma i inapel·lable, pot ser
recorreguda en empara davant del Tribunal Constitucional, que ha de
resoldre en el termini de tres dies. És obvi que el PP i Ciutadans han
fet ús d'una possibilitat que la Loreg preveu. La JEC ha d'estudiar les
al·legacions presentades i decidir motivadament el que consideri
pertinent.
¿Quin recorregut cal esperar que tinguin
les impugnacions del PP i Ciutadans? ¿És previsible que siguin ateses
per la JEC o que no ho siguin? I en qualsevol cas, ¿què es podria
esperar de la decisió del TS i, si escau, del TC?
Al
meu entendre, les al·legacions no poden prosperar. La vigència del dret
de participació política de l'article 23 CE només pot ser no tinguda en
compte excepcionalment mitjançant sentència judicial ferma. Aquesta és,
fent servir els termes del constituent de la Primera Restauració, una
"veritat tan certa i palmària que a penes pateix racional contradicció".
És a dir, que a ningú amb dos dits de front se li pot acudir que pugui
ser d'una altra manera.
No hi ha hagut rebel·lia, sinó exercici pur i simple del dret de defensa
Però és que, a més, l'argument en el qual descansen les al·legacions, i
que indica que Puigdemont, Comín i Ponsatí es troben en "rebel·lia", no
és cert. Tots tres, com a ciutadans espanyols i europeus, estan fent ús
dels drets que els reconeixen els ordenaments espanyol i europeu. Com
que no estan privats de l'exercici dels seus drets, poden establir la
seva residència on els sembli oportú, que és el que han fet: Puigdemont i
Comín a Bèlgica i Ponsatí a Escòcia.
És veritat que
tenen l'obligació de posar-se a disposició de la justícia quan són
requerits, però no ho és menys que tenen dret a complir amb aquesta
obligació fent ús dels drets que els reconeixen tant la Constitució com
l'ordenament europeu.
Això és exactament el que han
fet. Han estat en tot moment a disposició de la justícia. Han comparegut
sempre que l'autoritat judicial ha requerit la seva presència, ja fos
l'autoritat belga, l'alemanya o l'escocesa. En cap cas s'ha produït una
"fugida" de la justícia ni s'ha actuat de manera "rebel". Simplement han
exercit els drets dels quals són titulars.
El dret a
la tutela judicial efectiva sense indefensió (article 24 CE) inclou no
només l'accés als tribunals de justícia espanyols, sinó també l'accés
als tribunals de justícia dels països de la Unió Europea en aquells
supòsits en què el dret espanyol entra en contacte amb el dret europeu.
És el que ha passat en tots tres casos. Han recorregut davant els
tribunals alemanys, belgues i escocesos l'ordre de detenció i lliurament
europea dictada pel jutge instructor Pablo Llarena d'acord amb el que
preveu la norma reguladora d'aquesta ordre. No hi ha hagut rebel·lia,
sinó exercici pur i simple del dret de defensa.
Ha
estat el jutge instructor el que ha actuat de manera no ajustada a dret
al negar-se a acceptar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de
Schleswig-Holstein, que no va autoritzar l'extradició de Carles
Puigdemont perquè pogués ser jutjat a Espanya pels delictes de rebel·lió
i sedició, encara que sí que la va autoritzar perquè pogués ser
processat per un delicte de malversació. A partir d'aquest moment el
jutge instructor va retirar l'ordre de detenció i entrega davant de
qualsevol tribunal de justícia europeu.
Puigdemont,
Comín i Ponsatí segueixen, per tant, en ple ús dels seus drets. No estan
sent jutjats en rebel·lia davant del TS. Simplement hi ha una ordre de
detenció per al supòsit que entrin en territori espanyol. Qualsevol
pretensió d'impedir el seu exercici del dret de participació política
com a candidats a les eleccions al Parlament Europeu no té, en
conseqüència, fonamentació jurídica.
L'única manera
d'impedir que Carles Puigdemont es converteixi en parlamentari europeu
és que els ciutadans espanyols no el votin. Així és la democràcia.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada