Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pau Miserachs
President del Grup d'Estudis Polítics, membre d'esquerres per la independència. Llibres publicats a Llibres de l'índex: "L'Estat contra la Democràcia", "La Democràcia Captiva", "En defensa de la Democràcia... Referéndum!", "El gran plet de la Independència", "MEMÒRIA DE LA INDIGNACIÓ, després de REPÚBLICA, ¿y eso qué es?". Fundador del digital "L'opinió social demòcrata".
Aquests dies sentim a parlar als partits
dits constitucionalistes de la decisió d’eliminar Catalunya la immersió
lingüística, imposar el castellà a totes les administracions i eliminació del
català. Aquesta proposta es presenta com a garantia de la llibertat i dels drets
de tots, o sigui que se’ns presenta una visió molt particular de la igualtat. És
aquest un vici de l’esperit de conquesta i assimilació del caràcter
castellà?
Los catalans, deia Valentí Almirall a ‘Lo
Catalanisme’ el 1887, tenim distint idioma que els castellans i no formen un sol
poble. Podem formar un conjunt, però mai confondre’ns. El castellà encara dona
la sensació de ser la marca de la tirania, deia també Valentí Almirall, i
l’estigma de la nostra degeneració. Han estat diverses les situacions
històriques, des de l’annexió de 1714, que s’ha prohibit l’ús del català a
Catalunya.
La Resolució 47/135, de 19 de desembre, de
l’Assemblea General de les Nacions Unides, adoptà la Declaració sobre els drets
de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i
lingüístiques.
Les minories nacionals també foren objecte
d’estudi i Declaracions al Consell d’Europa el 9 d’octubre de 1993. El 1994 es
va aprovar la Convenció marc per a la protecció de les minories
nacionals.
El català, llengua mil·lenària,
perfectament assentada i desenvolupada, és avui una llengua amenaçada al Regne
d’Espanya que en nom de la unitat d’Espanya rebutja el català com a llengua
aliena, intentant imposar a Catalunya la substitució lingüística pel castellà,
també anomenat espanyol.
Espanya segueix una tendència
homogeneïtzadora que no garanteix la convivència entre comunitats lingüístiques
diverses al territori català. És la idea de la uniformitat que sols pot néixer
de la imposició i destrueix la llibertat.
L’Estat per tant vol reduir la diversitat
i afavorir la unitat cultural sota la llengua i la cultura castellanes,
destruir, de fet i per raons polítiques, el pluralisme lingüístic existent. El
greuge permanent a Catalunya obliga a no prescindir de la història, ja que es
pretén obertament, com deia Valentí Almirall el 1887, obligar-nos a usar una
altra llengua que tots sabem no s’avé amb el nostre comportament i
caràcter.
Catalunya té dret a la participació
cultural de la seva llengua pròpia més enllà del seu territori i a un
desenvolupament sostenible, al seu creixement i al respecte, dins d’un marc
polític que doni empara a la diversitat lingüística i fomenti la convivència
entre comunitats.
El Regne d’Espanya, en nom del propòsit
d’imposar la llengua única, ha preferit però trencar els drets entre les
comunitats lingüístiques que existeixen en el seu territori per convertir el
català en llengua regional, sense caràcter de llengua oficial al territori
català, sense projecció i sense futur, amb tendència a desaparèixer.
Però el fet és que la llengua catalana és
l’expressió d’una identitat col·lectiva i també és un instrument de cohesió, de
comunicació, i d’expressivitat creadora, segons la Declaració de Barcelona de
1996.
Malgrat l’actual tendència en contra,
l’Estat espanyol té l’obligació de protegir la llengua catalana i també
l’obligació de no interferir en el seu ús natural, perquè tothom que viu i
treballa a Catalunya té dret a accedir al coneixement de la llengua del
territori on resideix, i més tractant-se el català d’una llengua adient per al
desenvolupament personal.
El dret de la llengua catalana a un tracte
equitatiu i no discriminatori tant als mitjans de comunicació com a
l’ensenyament, la política institucional, l’administració i les activitats
econòmiques és una conseqüència lògica del dret a la llengua i la
cultura.
L’article 22 de la Carta de Drets
Fonamentals de la Unió Europea assenyala que la Unió Europea respecta la
diversitat cultural, religiosa i lingüística, dret que l’Estat espanyol i els
partits conservadors semblen ignorar, quan el camí cap a la Unió Europea exigeix
potenciar les identitats culturals.
Les coses han de canviar al Regne
d’Espanya i respectar l’Estat la diversitat catalana establint relacions
d’amistat en lloc de l’actual plantejament de persecució i destrucció. El
negacionisme actual no és més que oposar-se a l’evolució i l’avenç que la
història imposa.
Font: http://unilateral.cat/2019/04/26/tenim-drets-linguistics/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada