Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Laia Altarriba: ‘Per cobrir l’actualitat als Països Catalans ens hem d’apropar a la vida de les persones a partir de situacions compartides’
Laia Altarriba (Barcelona, 1975) és la directora del diari ‘Jornada’. Es tracta d’un rotatiu que té previst arribar als quioscos aquesta mateixa primavera. I què ho farà amb objectius ben clars: ser de base popular i mirar el món des de les esquerres i els feminismes. Tot apostant per un clar projecte de país: els Països Catalans.
 |
| Laia Altarriba | Jordi Play |
Com és que s’han llançat a aquesta aventura tan arriscada?
És un projecte arriscat, però ens hem llançat perquè també és necessari. No és per satisfer una necessitat de feina que tinguem un grup de periodistes. Creiem que és necessari un nou projecte comunicatiu que sigui potent i jugui a la lliga dels grans, però que sigui de base popular i li permeti no estar condicionat pels grans poders. Aquest és el gran problema que tenen tots els grans mitjans. I, a més, també diem que és necessari perquè ens cal un mitjà en llengua catalana que sigui veritablement nacional, realment d’àmbit Països Catalans. I no com, malauradament, i no ho dic des de la crítica sinó des de la constatació, els grans diaris de paper tendeixen a tractar certs territoris amb esperit sucursalista. Els grans diaris de Catalunya dediquen pàgines als «altres territoris» per satisfer les necessitats informatives, si bé no ho acaben de fer.
Per això, pensem que cal un gran mitjà de Països Catalans. I en això, per a nosaltres, EL TEMPS és un gran referent. Però que estigui cada dia als quioscos. Aquesta seria la diferència principal. Necessitem un diari d’actualitat, generalista, que parli del que parlen els altres però des d’un punt de vista no condicionat als grans poders, que es miri el món obertament des de les esquerres i els feminismes i que facin aquesta aposta clara per la llengua i pel país.
Hem anat constatant al llarg d’aquest any en què hem presentat el projecte que hi ha molta gent que coincideix amb aquest parer. A més, la gent no només diu que sí: hem aconseguit una massa social molt àmplia. Hi ha 600 persones i organitzacions que s’han fet sòcies de consum del diari. El que implica una massa de capital social que va des d’un mínim de 50 euros fins a un màxim de 10.000 que farà possible l’arrencada d’aquest diari. És satisfactori veure que tanta gent també ho considera necessari.
D’on va sorgir la idea?
D’un grup de periodistes, gent de petites editorials i vinculada al món cooperatiu que constatàvem que els últims anys hi havia hagut creixement, diversificació i la capacitat d’adquirir molta musculatura i potència a partir de projectes diversos de base popular. Posem exemples molt diferents. D’una banda, nosaltres constituïm una cooperativa i comprovem que és un món que cada dia s’amplifica. Per exemple, ja hi ha milers de persones que formen part del projecte Som Energia per consumir energia d’una altra manera. I han fet créixer una empresa potent que planta cara al conglomerat de les corporacions elèctriques, que són ben potents. Tot des d’una base popular, com el nostre projecte. Un altre exemple és el projecte independentista: no s’explicaria sense la base popular que té al darrere, la capacitat que ha tingut de posar al centre del debat la demanda popular de democratització. És veritat també que ha tingut un vessant institucional molt fort, però no hagués arribat a ser el que és sense la base popular. Alhora, al País Valencià s’han donat canvis importantíssims a les institucions gràcies a candidatures que també deuen molt a la base popular. A les Illes també ho hem vist. I a Catalunya, per descomptat. Hi ha una voluntat comuna per canviar la lògica i que no siguin sempre els grups de poderosos els qui canviïn les coses.
A partir de tota aquesta reflexió, el que dèiem també és que hi havia productes comunicatius amb aquesta base molt ben pensats i molt ben fets, començant per EL TEMPS, La Directa, Crític, Ona Mediterrània, Ràdio Terra... Malauradament, però, aquests projectes encara són només per als convençuts, que són molt diferents, diversos i que creixen durant els últims temps. Pensàvem, nosaltres, que calia fer un projecte inspirant-nos en totes aquestes idees, que fos de base popular però que jugués a la primera divisió. I pensem que avui la primera divisió encara passa per tenir un canal a la TDT, per tenir una ràdio professionalitzada 24 hores diàries a la FM i per tenir un diari un paper.
Encara un diari en paper?
Sí, hi creiem. Perquè un diari en paper continua tenint una capacitat de referencialitat, de prestigi de la lletra impresa, que moltes vegades a les tertúlies i als informatius matinals, bona part del que expliquen ho fan al voltant de les portades dels diaris en paper... I també, perquè per això que t’explicava de voler trencar el cercle dels convençuts, el paper ens permet estar als espais de lectura col·lectiva, que són les biblioteques i els bars. I als bars volem ser-hi. Perquè la gent que no conegui Jornada, quan entri al bar, si el seu diari de referència està en les mans d’un altre, ens llegirà i ens descobrirà.
Hi havia una previsió d’eixida que s’ha acabat retardant. Per què?
Volíem sortir a finals de tardor de 2017. Però ens ha passat el que li ha passat a aquesta part del país, Catalunya: el referèndum i tot el que ha vingut després. Nosaltres, abans d’arrencar necessitàvem una base important de diners i també un mínim de subscripcions. Per això vam fer campanya a la tardor per animar la gent a subscriure’s al diari. Què va passar? Volíem fer la campanya al setembre i els qui ens assessoren ens digueren que esperàrem al referèndum. No cal que us expliqui que després del referèndum era molt difícil treure el nas i que la gent ens mirara. Ha estat molt difícil treure el cap per animar la gent. Ho vam fer a finals de tardor, però aleshores ja no arribàvem a fer la sortida tal com la prevèiem. Llavors, en les vacances de nadal vam replanificar-ho tot i ara, per al proper dissabte 24 de febrer hem convocat una assemblea general de socis i sòcies de consum i de treball de la cooperativa en què decidirem, col·lectivament, quan sortirà el diari, que serà a la primavera.
Tenint en compte la singularitat territorial del país, quin criteri tindreu pel que fa a la distribució?
Des del principi hem sabut que la distribució seria un dels nostres grans problemes. I què us he de dir a la gent d’EL TEMPS! És molt cara i se’n porta un marge elevadíssim del nostre pressupost. A més, la distribució la fa una gran empresa de les que ja funcionen. No la pots fer tu mateixa perquè és massa cara. Aleshores, conscients d’això, ens hem fixat molt, a l’hora de pensar en tot el projecte, en el que li va passar al diari Público, referent en moltes coses. Trobo molt interessant com era aquest diari. I ens han explicat que el gran problema que van tenir des del principi és voler ser a tots els quioscos de l’Estat espanyol. I això és molt car. Significa molt tiratge d’impressió i distribució a totes les províncies. I cada vegada que vas a una província és un plus. Aleshores, nosaltres tenim un compromís des del primer dia, i si no el tinguéssim, Jornada seria una altra cosa. Es tracta de ser a la major part de quioscos de Catalunya, en funció de l’empresa que ens distribueixi, cosa que estem parlant. Com que la distribució sempre és provincial, pensem en les quatre províncies de Catalunya, en les tres del País Valencià, i en l’arrencada, a les Illes, només anirem a Mallorca, a la major part de punts de l’illa. A la Catalunya Nord tampoc hi serem a l’arrencada, però sí a la Franja de Ponent, perquè les distribuïdores que treballen a Lleida hi arriben. A partir d’aquí, si creixem i cada vegada tenim més subscriptors, arribarem a totes les illes. Però a hores d’ara és un compromís que no podem assumir.
Quina ha estat la rebuda d’aquest projecte al País Valencià i a Mallorca?
Aquest projecte es va pensar inicialment des de Barcelona, però de seguida es va afegir gent de València. I és pensat des de totes dues parts. És un repte enorme, perquè ens adrecem a lectors de tots els territoris i, com sabeu, el més difícil serà canviar el marc mental de la gent que no té els Països Catalans al cap, perquè no està acostumada a gent com Ximo Puig: el desconeixen. Llavors, farem portades diferenciades alguns dies de la setmana, parlant del País Valencià, de Catalunya i de les Illes. Volem apropar-nos al màxim a aquesta realitat més quotidiana i propera per als lectors. Llavors, cada portada serà d’un lloc, però a dins hi haurà informació dels tres territoris. Caldrà normalitzar això.
Quan vam presentar el diari a València, Barcelona i Mallorca, a València ens van comentar la preocupació que aquest diari fos massa catalanocèntric. I jo vaig respondre que, en tot cas, no havia de ser massa barcelonacèntric, valenciacèntric o palmacèntric. Perquè, com sabem els periodistes, quan hi ha ciutats tan potents com les tres que he dit, absorbeixen l’actualitat, i acaben sent el nucli informatiu. I llavors els vaig dir, i repeteixo ara, que la gent ens ha de recordar cada dia que el país va molt més enllà d’aquestes àrees metropolitanes. I nosaltres assumim aquest compromís. Tampoc no podem ser un diari d’informació local, perquè haurem de buscar temes transversals. I farem que la gent del territori ens pressioni, perquè tot i ser un país divers, compartim realitats comunes. Aquest és el temor principal que tinc.
Com que no podem informar de l’actualitat local, del que passa al ple municipal de Ripoll, ens hem d’apropar a la vida de les persones a partir de situacions compartides.
Com serà el format del diari pel que fa a les seccions?
Com que volem arribar a públics molt diversos, volem fer un diari dins dels estàndards del que la gent entén visualment com a diari. I que se n’adoni de que som un diari. I que no s’emboliqui: que pugui entendre com està organitzat. Per això les seccions tindran noms com actualitat, sense diferenciar política i societat. Pensem que encasellar la política en allò que és estrictament institucional fa que ens perdem moltes coses. Tindrem internacional, cultura, economia i opinió. El que no tindrem de manera regular és esports. Hem hagut de fer diverses renúncies a l’arrencada. I una és això que comentava de les Illes: d’entrada només arribarem a Mallorca. I per reajustament de plantilla, no podem cobrir totes les seccions. I no vam tenir cap dubte a descartar esports, perquè acabaríem parlant dels herois del Barça, dels qui ja parla tothom. Aleshores, parlarem d’esports, d’una altra manera, però només els caps de setmana. Volem ser estàndards en aquest sentit.
I ara, la pregunta del milió: com s’evita la dependència de les subvencions i dels poders fàctics?
Nosaltres hem basat pràcticament tot el tema de viabilitat en les subscripcions. Hi ha també una petita part de publicitat comercial. Estem a punt d’aprovar un codi ètic de publicitat, pactat amb tots els socis i sòcies. No hem contemplat les subvencions en el nostre pla de viabilitat, però això no vol dir que hi renunciem. Demanarem subvencions, volem optar a aquests diners públics. Però el que ens fa por és quedar atrapats per les subvencions, dependre’n o que hi estiguem condicionats a l’hora de tractar un tema. No volem que ens passi això. No volem que les subvencions cobreixin les necessitats estructurals del diari.
Donaran importància a l’apartat digital?
Avui, tal com deia abans, jugar en la lliga dels grans mitjans passa per tenir tele, ràdio i diari en paper. Però m’he deixat de dir-te que, tot i haver de jugar aquestes cartes, s’ha de ser molt potent a Internet. Si no, viuríem en el passat. Estem acabant de modular com serem a Internet. Lògicament, no serem només una reproducció del diari en paper. Ens estaríem equivocant. Hem d’anar més enllà de l’actualitat diària. Estem acabant de redefinir l’aposta concreta. A diferència dels quioscos, allí no hi ha cap diari que estigui fent el que nosaltres volem fer. Nosaltres no venim a donar lliços a ningú. Sabem que ja existeix periodisme molt interessant, però no hi ha cap mitjà de propietat cooperativa de base. I això és una diferència molt gran. Però en canvi, a Internet hi ha moltíssims projectes de base cooperativa molt interessants. I això és el que acabarem de definir aviat.
Quantes redaccions tindran i quantes persones en plantilla?
28 persones en plantilla dividides en tres redaccions. La més forta serà a Barcelona, perquè concentrarà bona part del que serà l’equip de tancament i administratiu. A València també tindrem equip administratiu i a Palma la redacció serà més petita.
Jornada naix com un projecte periodístic molt marcat ideològicament. Fins a quin punt pensa que això els pot condicionar de cara a atraure el públic, sobretot als territoris del país més distanciats en termes nacionals?
Nosaltres hem volgut dir des del primer moment que ens mirem el món des d’allò que diem les esquerres transformadores i els feminismes. I diem també obertament que el sistema capitalista, que és en el qual vivim, és absolutament injust i ens genera patiment. I s’ha de canviar. Apostem per donar veu i força a totes aquelles iniciatives que encaixen en aquest plantejament. Serem un diari de denúncia. Però també volem ser, tot i que quedi una mica èpic, portadors d’esperança. Perquè volem ser un diari positiu i dir a la gent que «és possible», que «sí que es pot». És evident que això marca molt i que hi ha sectors que ens miraran de reüll i que no els hi agradarà. Però també aquesta honestedat molta gent l’agraeix, molta gent que d’entrada no es considera dintre d’aquests paràmetres ideològics.
Pel que fa a la qüestió de la línia d’opinió, hem creat un consell editorial de 100 persones que evidentment no es reuneixen tots alhora, sinó en grups, perquè volien que hi hagués persones dispars, amb experiències i mirades sobre el món diverses. Tota aquesta gent, de Barcelona, València i Palma, les anem reunint en grups de 10 o 15 persones perquè ens expliquin i orientin sobre quin ha de ser el model de diari. Fa uns dies, en una d’aquestes reunions a Barcelona, una de les persones que hi havia ens deia que «serà interessant que en opinió es plantegin qüestions que siguin tabú per a les mateixes esquerres». Ens ho hem de plantejar tot. Em sembla molt interessant anar cap aquí. I sobre el procés que vivim aquí a Catalunya, hem de poder fer també una anàlisi crítica. No hem de ser un diari panxacontent per dir «que bons que som els catalans». No. Hem de tenir capacitat crítica sobre el que ha passat.
Font: Laia Altarriba: ‘Per cobrir l’actualitat als Països Catalans ens hem d’apropar a la vida de les persones a partir de situacions compartides’ - El Temps
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada