"L'Estat encara viu al segle XIX. Espanya és un fracàs democràtic", afirma l'escriptor a ElSingular
L'escriptor Francesc Viadel (Algemesí, 1968) s'endinsa en les entranyes de l'espanyolisme en el llibre La gran depuració(Universitat de València, 2015), un assaig que té un subtítol molt aclaridor: Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l'anticatalanisme espanyol. Periodista, doctor en Sociologia i professor universitari en la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Ha publicat diversos poemaris, assajos i llibres, i ja en prepara un altre sobre la catalanofòbia a les xarxes socials.
L'anticatalanisme és més visible ara amb les xarxes socials?
Sí, això és un fet. L’anticatalanisme que forma part de l’ADN espanyolista no ha canviat. Ja no em sorprèn res dels anticatalanistes ni de la catalanofòbia. Les xarxes socials han evidenciat aquest espanyolisme d’una manera descarnada, sobretot després de l’accident de Germanwings i el cas de l’institut Joan Fuster. A nivell de tota Espanya a mesura que a Catalunya avança el procés es reforça l’anticatalanisme espanyol. A més, la revalencianització al País Valencià i la balearització de les Illes representa un reforçament d’unes coordenades nacionals com són els Països Catalans. I tot això desequilibra l’Estat. Les línies d’obsessió són les mateixes ara que fa dècades.
Sembla que l'odi no ve de fa quatre dies.
L’anticatalanisme, lluny de desaparèixer, es va reforçar a tota Espanya perquè representa el baluard que el PP va aconseguir al País Valencià. Allà s'hi va inculcar la idea que per ser un bon valencià cal ser un bon espanyol i, per tant, un bon anticatalà. Tot això no ajuda gens a la imatge de l’Espanya democràtica. És un error de la pròpia nació espanyola. De totes maneres, no crec pas que facin gaires esforços per canviar-ho.
Els espanyols són conscients de la catalanofòbia que alguns escampen?
No. Són totalment insensibles a la catalanofòbia. I només cal navegar per Twitter per veure-ho. Fa dues setmanes hi havia una detenció massiva contra tuitaires del món abertzale a Euskadi per delictes de l’odi. En canvi, malgrat tots els tuits que ha denunciat l’associació Drets només hi ha hagut un cas d’un tuitaire d’Àguilas (Múrcia) que ha detingut per la Guàrdia Civil. Només un! Per l’Estat espanyol no és que vagin a no fer res, sinó que la catalanofòbia és invisible per a ells, no la veuen.
Durant el procés s’ha accentuat més l’anticatalanisme o bé l’independentisme?
Tot va en paral·lel, i això als anys 30 ja passava. A més Catalunya, més Espanya. Quan Catalunya es posiciona més en els plantejaments nacionals i engega reivindicacions fortes, la reacció és que a Espanya hi hagi també un reforçament potent de la nació espanyola. El problema és l’origen, genètic, de la pròpia Constitució. L'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va fer una intent, però va ser impossible aprovar al Congrés dels Diputats una llei de llengües que respectés el plurilingüisme. L’encaix és antinatural per als espanyols.
Francesc Viadel, amb el seu llibre La gran depuració
Com afecta aquesta catalanofòbia al sistema democràtic d'Espanya?
Per desacreditar al contrari han de recórrer a les comparacions aberrants. Per exemple, els relats terrorífics sobre l’escola com un camp de concentració, l’autonomia com a un règim governat per uns senyors que sembla que no els hagi votat ningú, comparacions amb el nacionalsocialisme... tot això és molt greu. L’anticatalanisme és transversal als partits polítics, és un concepte oficial, és un drama des del punt de vista democràtic. L’anticatalanisme és el fracàs de la democràcia espanyola. Aquesta gent està al segle XIX. Són capaços de veure el dimoni en un programa de bolets de TV3, i en canvi no veuen la catalanofòbia. Des d’un punt de vista de la democràcia, han fracassat. Els catalans no hem fracassat, no ens fustiguem, només hem manifestat una tossuda manera de ser. Però l’Espanya democràtica ha fracassat. Espanya és un fracàs democràtic. No ho veuen, no fan res per evitar-ho. És un autèntic drama. Això és el que esparvera més els europeus. Des d’una òptica democràtica els sorprèn molt a fora tot això.
Aquest anticatalanisme reviscolarà?
Sí. Estic segur que sí. Hi ha un anticatalanisme cultural, també social, perquè el col·lectiu ho ha assumit, i Espanya no ha fet pas cap esforç per aturar-ho. La nacionalitat espanyola s’asseu sobre el supremacisme de la cultura castellana i punto y pelota, i sobre un centralisme polític que no entén les necessitats de la perifèria. I quan la perifèria reclama alguna cosa, se la titlla de nacionalista quan el qui és nacionalista és el propi Estat. Jo crec que Catalunya sempre ha estat independentista, sempre ha tingut un sentit nacional molt fort, i aquesta identitat s’ha percebut des d’Espanya com una autèntica amenaça, perquè ells també tenen un sentiment identitari molt fort. L’anticatalanisme és una expressió del nacionalisme espanyol absolutament radical, dogmàtica, intolerant, i a més és el símptoma de l’evidència del fracàs de l’Estat espanyol en termes democràtics.
El sistema actua contra els independentistes però no contra els catalanòfobs
Des d’un punt de vista estrictament democràtic, el gran problema que hi ha en aquests moments és que l’Estat espanyol i les seves estructures democràtiques no combaten la catalanofòbia perquè no la veuen. És la primera anomalia. Quan tu no veus un conflicte, i no reconeixes l’existència d’un conflicte, hi ha una anomalia democràtica. El Codi Penal diu que "es condemnen els delictes de l’odi que atempten contra persones per raons de raça, ètnia, origen nacional...". Però els catalans no som una raça ni una ètnia, i no estem reconeguts com a objecte nacional. Aleshores, quècollons som? El principal problema és que l’Estat espanyol no veu la catalanofòbia. Hi ha una part de la societat espanyola, que parla català, que viu a Catalunya, que està desemparada i viu indefensa com a individus davant del seu propi Estat, que practica un nacionalisme espanyol ferotge.
Viadel, el dia de l'entrevista
Són ben bé les entranyes de l’Estat...
L’objectiu és clar, és desacreditar el contrari. Quan els interessa, els catalans som jueus, sionistes, jihadistes, marxistes, nazis... la qüestió és desacreditar i negar el debat serè i racional. És al·lucinant. Hi ha una gran incapacitat manifesta de reconèixer l’altre, i fins que no es reconeix l’altre subjecte és impossible arribar a res.
L'Estat té clar el que passa a Catalunya? O encara no ho ha entès?
L'Estat té un gran repte, perquè no se li ha revoltat un petit cantó del país, no. Se li ha revoltat una societat de forma majoritària, i de fet es pot dir que s’ha revoltat tota Catalunya. Hi ha una revolta democràtica i civil del poble català, s’ha de dir així. I no saben què fer. L'última sentència del Tribunal Constitucional se la poden confitar. Perquè davant d’una majoria social com la que hi ha i del que està manifestant el poble català, ja poden anar fent les sentències que vulguin. Hi ha gent del sistema que sí que ho sap, però la societat espanyola en general potser no, perquè reben una determinada informació, un punt de vista en concret, i no contrasten el que se'ls diu.
S'apropa el 27-S. Ara què?
L'Estat sap que l’única manera d’aturar tot això en un sentit pràctic és l’ús de la força i la violència, però també saben que no es pot fer. Perquè ningú s’imagina Artur Mas detingut,... ara bé, també hi ha la violència institucional, que és el que fan si per exemple volen inhabilitar el president. És un diàleg de sords, d’alguna manera ells ja no volien reconèixer el subjecte polític perquè tenien por, durant tota la polèmica de l’Estatut. L’anticatalanisme continuarà, augmentarà i es reforçarà d’aquí al 27-S.
Es pot curar la catalanofòbia?
Vacunar la societat espanyola i curar la catalanofòbia no és una cosa que es pugui improvisar ni que arregli cap formació. Tampoc les forces emergents. És una qüestió de molt llarg termini, d’educació a les escoles, d’actitud d’Estat, de reconèixer les perifèries. Això no s’improvisa, l’oportunitat d’això era la Transició, hi havia molta gent d’esquerres que esperava que amb una ruptura la idea d’Espanya seria una altra. No tinc cap esperança, no veig intel·lectuals progressistes aixecar-se contra la catalanofòbia. No es pot vacunar. A mesura que augmenti la tensió entre els dos territoris es generarà més catalanofòbia.
I Podemos? Són els espanyols tolerants?
En teoria el seu discurs no és catalanòfob, és més comprensiu. Diria que no formen part de l’anticatalanisme, de moment no ho entenc així. Però ara bé, compte, perquè Pablo Iglesias va arribar-li a dir al periodista Vicent Sanchis a 'Rac1' que ell no sabia si el valencià i el català era la mateixa llengua. I això no es pot atribuir a un problema d’ignorància filològica. I l’altre dia, Pablo Echenique a Aragó va menysprear la possibilitat que el català fos reconegut i va legitimar gairebé l’aberració del LAPAO.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada