ASSETJAMENT INSTITUCIONAL

M. Antònia Font. STEI Intersindical-Illes Balears. Palma - 
Palma - febrer 2017

Entendrem per assetjament o maltractament institucional un conjunt d'accions, conductes o comportaments exercits de forma sistemàtica i perllongada en el temps i destinats a danyar la identitat nacional individual o col·lectiva a través de la utilització d'una correlació de forces asimètriques, amb la finalitat de destruir la seva identitat, les seves xarxes de comunicació i pertorbar el seu desenvolupament i creixement com a poble per part d’una institució o d’un estat-nació cap a una altra institució, comunitat autònoma o nació sense estat. Si es produeix una situació com aquesta, i anam a denunciar-la a la Unió Europea, la seva resposta no pot ser dir-nos que “això és un assumpte intern dels estats”. Si l’economia no és un assumpte intern dels estats, tampoc no ho és la injustícia i la desigualtat. I Europa no se’n pot desentendre. S’hi ha de pronunciar ben clarament i amb la Declaració universal dels dret humans ben presents. De la mateixa manera, quan una dona és maltractada al pis del costat, hem d’actuar i no podem dir que és un assumpte intern d’aquella llar.

L’assetjament institucional no està tipificat ni tampoc té entrada al codi penal, com no el tenia fa uns anys ni l’assetjament sexual, ni tampoc l’assetjament psicològic, moral o laboral. A partir dels anys 80 el psicòleg alemany Heinz Leymann va treballar sobre el fenomen de l'assetjament psicològic. La psicoanalista Marie France Hirigoyen, després d’estudiar Victimologia -una branca de la Criminologia- va començar a estudiar quines eren les característiques que definien aquests comportaments perversos i de persecució de la víctima per tal d’anul·lar-la o fer-la desaparèixer. Unes males pràctiques que mai no havien estat estudiades i que fa temps es donen a molts d’àmbits.

El 2012 entitats i organitzacions de les Illes Balears anàrem al Parlament d’Estrasburg i denunciàrem la vulneració de drets i el presumpte assetjament institucional del govern Bauzá (PP) a la comunitat lingüística catalana de les Illes Balears. En aquell moment ja observàrem -i ara de cada dia es fa més evident- que el govern espanyol, també presumptament, practica l’assetjament institucional contra Catalunya. Hi ha una sèrie de trets tipificats que posen de manifest la presumpta actitud perversa del Govern de l’Estat cap al Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Entre les actituds tipificades com assetjament, figura en primer lloc la negació a la comunicació. Es nega la comunicació perquè la víctima no trobi la sortida al conflicte. Així el manteniment d’un conflicte obert de forma permanent justifica el comportament i les males pràctiques que el pervers vol desenvolupar, com són fer evident davant els altres la conflictivitat que genera, “vol rompre la sacrosanta unitat d’Espanya”; Escampar la consideració que la seva actitud és desafiant “el desafio”; Aïllar la víctima, reduir-li el moviment, rompre-li la xarxa, els lligams amb altres persones, països, nacions o estats... “no poden anar a la unió europea, no són ningú per anar-hi, la relació amb altres estats només la podem fer nosaltres”; Utilitzar una instància superior per fer-li la vida impossible, en aquest cas podria ser la judicialització a la qual ens volen sotmetre amb el Tribunal Constitucional ; Tot això amb la intenció que la víctima abandoni el seu lloc, la seva lluita, emmalalteixi i desaparegui.

És ben hora que iniciem una campanya per incloure aquests tipus de comportaments, presumptament delictius, al codi penal internacional. La vida de pobles i nacions està en perill i s’ha de lluitar contra aquestes males pràctiques tant des de la prevenció com des del poder judicial. La lluita continua. Una lluita pacífica i democràtica per continuar assolint més espais lliures que garanteixin l’exercici dels drets i les llibertats de les persones i els pobles.