Les Illes també arribarem al punt on és ara Catalunya

Entrevista amb el president del Consell de Mallorca en motiu de la diada del 31 de desembre

El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat (fotografia: Més per Mallorca).

Per Pere Cardús Cardellach

El Consell de Mallorca va aprovar abans de Nadal el canvi de data de la diada. Deixarà de celebrar-se institucionalment el 12 de setembre per fer-ho el 31 de desembre. Avui encara no hi haurà actes oficials, però amb la Festa de l’Estendard ja s’escalfen els motors per a l’any que ve. N’hem volgut parlar amb Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca, i hem aprofitat per demanar-li sobre l’estat del sobiranisme a les Illes i la seva expectativa sobre una possible Catalunya independent. Ensenyat espera que aviat les Illes i Catalunya puguin crear, juntament amb la resta de Països Catalans, una federació amb respecte per a les sobiranies de cada territori.

—Què ha motivat el canvi de data de la diada de Mallorca?

—Darrere de l’acord del ple del Consell hi ha la feina de mesos d’una comissió integrada per representants dels partits polítics. I neix a partir de constatar que la diada del 12 de setembre no acabava d’aferrar. S’havia reduït a una diada amb uns actes exclusivament polítics i una festivitat pels funcionaris del Consell. No tenia arrelament. Se la van treure un poc de la màniga. Durant molts d’anys hi van invertir molts recursos, però no ha acabat mai d’arrelar. Per altra part, hi havia la festa del 31 de desembre, la Festa de l’Estendard, que és la festa civil més antiga d’Europa i declarada Bé d’Interès Cultural. En aquest sentit, té un arrelament i una tradició que el 12 de setembre no ha tingut mai. La feina de la comissió ha passat per consultar universitat, entitats, associacions, experts… per veure quina seria la data més idònia. I gairebé tothom ha coincidit a assenyalar el 31 de desembre. Al final, és una decisió política fonamentada en una argumentació històrica.

—No tenia sentit mantenir el 12 de setembre?

—La data del 12 de setembre es va cercar perquè era acabat l’estiu, després de la de Catalunya… i era la data del lliurament de la Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca —la primera constitució com a tal. El dia 31 sempre ha tingut uns emperòs que són el final d’any i ajunta celebració de Cap d’Any amb la diada. Sempre he dit que el rei En Jaume hauria pogut tenir una setmana de paciència! Abans d’entrar a la Madina Mayurqa haguera pogut esperar una setmana o deu dies…

A la sala de plens del Consell de Mallorca veuràs que les imatges i tota la iconografia fa referència als fets del 31 de desembre. Aquestes magnífiques vidrieres que hi ha d’en Faust Morell parlen de l’entrada del rei En Jaume a Madina Mayurqa i de la rendició del rei Abū Yahyà… Per tant, això que hem fet és retornar a la normalitat d’una cosa que havia estat sempre d’aquesta manera. El 31 de desembre i la Festa de l’Estendard sempre ha tingut una participació popular més elevada que en qualsevol dels actes que s’han fet el 12 de setembre.

—Enguany encara no es fan actes institucionals perquè ja es van fer el setembre?
—L’any que ve ja serà oficial el canvi. No hem preparat cap acte per la diada d’enguany. Es farà allò que s’ha fet els últims anys des de la societat civil i la Festa de l’Estendard.

—Aquest canvi era una reivindicació sobiranista?

—Bé, entorn del 31 de desembre hi ha el moviment sobiranista, però la diada és per a tots els mallorquins. Les diades han de ser de tothom. Allò que hem fet és tornar a la normalitat d’acord amb el sentit institucional i històric. Queda molta feina per fer. La consciència col·lectiva té encara molt recorregut per créixer. Cal recordar d’on venim i explorar cap a on volem anar com a poble.

—S’avença en aquest sentit?

—Hi ha un sector que està molt content amb la recuperació de la diada institucional pel 31 de desembre, però hi ha un sector majoritari que tant li és el dia 8 com el 80, el 12 o el 31. I en aquest sentit ens queda molta feina per fer i recórrer. Hem de treballar encara per a construir aquesta consciència col·lectiva de Mallorca com a poble. Molt conscient i orgullós d’allà on ve, però amb unes fites clares d’on vol anar.

—El dret de decidir es podrà exercir en un horitzó clar?

—A curt termini, no. Quan parlem del dret de decidir, parlem de moltes coses. Hi ha coses que per nosaltres són essencials i sobre les quals no tenim cap poder de decisió. Per exemple, no tenim cap control de la nostra porta d’entrada i sortida, que són els ports i aeroports. Hem de recordar contínuament que som una illa. La gent arriba per la mar o pel cel. Sobre això no tenim cap dret de decisió ara mateix. Imagina’t si parlem de coses encara més transcendentals com l’autodeterminació. Ens queda molt de camí per recórrer. Quan parlem del dret de decidir, ho hem de fer sobre les coses més bàsiques i de les coses més profundes com la decisió del futur polític d’un poble adult i madur.

—Per avançar en aquesta direcció era imprescindible el canvi a les institucions per foragitar el PP. Com valoreu el primer any i mig?

—El PP a Mallorca sempre havia ocupat un espai regionalista que en Bauzá va abandonar per situar-se en un espanyolisme ferotge. En Bauzá va causar una reacció sense precedents a Mallorca. Ningú no havia tret mai cent mil persones al carrer. I en Bauzá ho va aconseguir. És un mèrit que li hem de reconèixer. Supòs que el PP haurà vist el desgast que ha tingut en aquesta posició espanyolista i haurà après la lliçó. Mentrestant, nosaltres ens hem de situar en la perspectiva de ser molt ambiciosos. Hem de construir una societat integradora on tothom se senti bé.

—Com influeix a Mallorca el procés d’independència del Principat?

—Nosaltres sempre ens hem mirat Catalunya amb una certa nostàlgia. Vaig ser a Barcelona enguany per l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a la Maria Antònia Oliver. Dins del Palau de la Música, cantant els Segadors, tothom dret cridant independència… se’m va posar la pell de gallina. Quina càrrega emotiva més forta! També nostàlgia pensant quin dia serà aquell que veurem el Teatre Principal de Palma ple de gent dreta cridant independència. Segurament, els processos de Catalunya i les Illes són diferents. I a nosaltres ens queda molta feina i camí per recórrer per arribar en el punt actual de Catalunya. Però no vol dir que no hi arribem. Jo crec que les Illes també hi arribarem. Les circumstàncies que hi han conduït Catalunya hi conduiran també les Illes.

—Aquests canvis no sempre són tan lents. Catalunya fa 10 anys tampoc no s’ho hauria imaginat…

—Quan et parlava abans del nul poder de decisió que tenen actualment els mallorquins sobre ports, aeroports, càrrega fiscal… Hi ha tota una sèrie de qüestions que són comunes i que aquí encara no han despertat aquesta consciència col·lectiva com a Catalunya, però ja veurem què passa. Aquí també sabrem dir que ja n’hi ha prou.

—I què espereu a Mallorca d’una Catalunya independent?

—Esper moltes coses. El primer és que sigui com més aviat millor. Això és el primer. Després, crec que tenim uns lligams històrics, geogràfics i estratègics que ens han de fer mirar el món des d’una perspectiva comuna i conjunta. Això sempre, amb independència o sense. Però quan Catalunya sigui independent, encara més.

—Si la constitució del futur estat de Catalunya inclou una menció clara de l’àmbit nacional complet, els Països Catalans, serà positiu o contraproduent pels mallorquins?

—Alguns sectors de mallorquins potser ho veurien com a contraproduent o com una actitud invasiva, però per altra gent seria satisfactori. Jo crec que cal tenir sempre en compte la realitat de cada lloc. I també la seva sobirania. Si no fos així, Catalunya estaria traint els seus propis principis. A nosaltres ens agrada parlar d’una federació on cada part és sobirana per administrar les seves coses. Aquest és el camí conjunt del futur. A Mallorca no s’entendria canviar un centralisme de Madrid a Barcelona. Haurem d’establir una relació entre iguals. Això és important.

Font: Miquel Ensenyat: ‘Les Illes també arribarem al punt on és ara Catalunya’ | VilaWeb