SFJ / Xàtiva.
“El meu nom: Josefa Llácer Giner. 92 anys”. Així comença el testimoni d’aquesta supervivent del bombardeig feixista sobre la ciutat de Xàtiva (la Costera). Josefa, natural de Sellent (la Ribera Alta), relata com fou aquell 12 de febrer de 1939 amb pèls i detalls. Li ho conta als seus nebots, Roser Bono i Pep Beltran qui conversen amb ella per saber de primera mà com el dia d’abans l’aviació feixista de Mussolini havia bombardejat Manuel (la Ribera Alta).
La Veu ha tingut accés a l’esborronadora conversa familiar que ara publiquem en exclusiva on Josefa explica que es va acostar a l’estació de Xàtiva advertida que aquell dia passaria el tren que transportava son tio, a qui volien fer-li arribar “una cistella amb llonganisses”, entre altres queviures.
Tenia 12 anys quan acompanyava sa tia i la criatura d’aquesta de només sis mesos de vida. En un moment donat, després de fer unes comandes al mercat, Josefa torna a l’estació de Xàtiva on romanien sa tia i el nadó. “!Cuerpo a tierra!” exclama Josefa tot recordant com els militars des de dins l’estació tancada advertien la ciutadania de la presència de l’aviació sobre el cel de la Costera. Aquell dia caigueren 20 bombes de 250kg que impactaren de ple sobre l’estació i les cases adjacents assassinant 109 persones i ferint-ne 300.
Josefa somriu quan recorda que estava viva després de fer-se “tot de nit”: “Un miracle”, afegeix, igual que el xiquet, que no es va fer ni una “rascada”, també “això fou un altre miracle”.
“El meu nom: Josefa Llácer Giner. 92 anys”. Així comença el testimoni d’aquesta supervivent del bombardeig feixista sobre la ciutat de Xàtiva (la Costera). Josefa, natural de Sellent (la Ribera Alta), relata com fou aquell 12 de febrer de 1939 amb pèls i detalls. Li ho conta als seus nebots, Roser Bono i Pep Beltran qui conversen amb ella per saber de primera mà com el dia d’abans l’aviació feixista de Mussolini havia bombardejat Manuel (la Ribera Alta).
La Veu ha tingut accés a l’esborronadora conversa familiar que ara publiquem en exclusiva on Josefa explica que es va acostar a l’estació de Xàtiva advertida que aquell dia passaria el tren que transportava son tio, a qui volien fer-li arribar “una cistella amb llonganisses”, entre altres queviures.
Tenia 12 anys quan acompanyava sa tia i la criatura d’aquesta de només sis mesos de vida. En un moment donat, després de fer unes comandes al mercat, Josefa torna a l’estació de Xàtiva on romanien sa tia i el nadó. “!Cuerpo a tierra!” exclama Josefa tot recordant com els militars des de dins l’estació tancada advertien la ciutadania de la presència de l’aviació sobre el cel de la Costera. Aquell dia caigueren 20 bombes de 250kg que impactaren de ple sobre l’estació i les cases adjacents assassinant 109 persones i ferint-ne 300.
Josefa somriu quan recorda que estava viva després de fer-se “tot de nit”: “Un miracle”, afegeix, igual que el xiquet, que no es va fer ni una “rascada”, també “això fou un altre miracle”.
Fot: L'esborronador testimoni d'una supervivent del bombardeig feixista sobre Xàtiva - La Veu del País Valencià
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada