Hem d’exigir al nou govern el compromís amb la revitalització del vigor social del valencià per redreçar la situació de la llengua
 |
| Moments abans de la presentació de l'Informe a la seu de València |
STEPV ha presentat a Castelló (22 de setembre), Elx (29 de setembre) i ahir a València l’informe El valencià a l’ensenyament 2016.
L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix, però ho fa lentament: en 20 anys el creixement ha sigut només d’un 28%
En la presentació de l’informe ahir a València hi van intervenir Alícia Martí (coordinadora de Publicacions de STEPV) qui va exposar un resum de l’informe; Alfons Esteve (cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València) qui va elaborar l’informe específic de la situació del valencià a les universitats públiques valencianes; Marc Candela (coordinador d’Acció Sindical de STEPV), que va exposar les propostes del Sindicat respecte a l’esborrany del decret de plurilingüisme; Mireia Soriano (portaveu de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana), que també va exposar les propostes de l’entitat sobre plurilingüisme ; i Toni Gisbert (secretari d’Acció Cultural del País Valencià), que va tractar sobre la necessitat d’una llei d’igualtat lingüística que substituirà l’actual Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) de 1983.
Des de l’any 1999 STEPV ha publicat diversos informes sobre la situació del valencià en l’ensenyament, les conclusions dels quals han variat poca cosa: continuem constatant un lent desplegament de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Malgrat els anys transcorreguts des de la seua promulgació, es constata el desequilibri amb què s’aplica la llei en funció del territori, de la titularitat pública o privada dels centres, i el salt problemàtic entre etapes educatives. El sud del País Valencià, els centres privats i les darreres etapes educatives –ESO, batxillerat i cicles formatius– són veritables forats negres que trenquen la continuïtat de l’aplicació de la llei.
L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix, però ho fa lentament: en 20 anys el creixement ha sigut només d’un 28% (del 10,2% al 38,4%). En el curs 2015/16 la mitjana és del 38%, segons les dades de la Conselleria. Si considerem les etapes d’infantil i de batxillerat, les etapes que indiquen l’entrada i l’eixida en l’ensenyament no universitari, per fer-nos una idea del trànsit de la llengua a través del sistema educatiu, de les 17 ciutats valencianes amb més de 35.000 habitants, només 6 tenen més alumnat en valencià que en castellà en infantil: 2 a Castelló (Castelló i Vila-real), 3 a València (Alzira, Gandia i Mislata) i 1 a Alacant (Dénia), mentre que en batxillerat no n’hi ha cap.
En les universitats públiques valencianes es constata que l’ensenyament és majoritàriament en castellà. La mitjana d’ensenyament en valencià de les 5 universitats només arriba a un 13,65%. Destaca la Universitat de València on la docència en valencià arriba al 34,39%. Per contra, la Universitat Miguel Hernández d’Elx no ha impartit ni una sola assignatura en valencià en els darrers cinc anys (període analitzat en l’informe).
Quant al decret de plurilingüisme, tant STEPV com Escola Valenciana, van coincidir en què la proposta de la Conselleria d’Educació no garanteix l’avanç del valencià a l’ensenyament. El decret no té cap mecanisme que garantisca la progressió dels centres educatius per assolir els nivells avançats (que són els únics que garanteixen la igualtat de competències en les dues llengües oficials, com diu la llei), la qual cosa pot perpetuar en el temps la situació actual, descrita en l’informe presentat per STEPV.
Finalment, ACPV va insistir en treballar per aconseguir la fita d’una nova llei d’igualtat lingüística que avance cap a la normalització del valencià en el conjunt de la societat valenciana. En eixe sentit, es van destacar algunes iniciatives que s’estan treballant, com la inclusió de la capacitació en valencià en la funció pública o la promulgació d’un decret sobre usos lingüístics en l’administració.
Les conclusions a les quals es va arribar és que hem d’exigir al nou govern el compromís amb la revitalització del vigor social del valencià per redreçar la situació de la llengua. La LUEV, de 1983, és obsoleta; no ha donat els resultats esperats i no garanteix els mateixos drets lingüístics per a tota la ciutadania. El decret de plurilingüisme ha de donar garanties per al compliment de la llei i establir mecanismes per a fer que l’ensenyament en valencià avance en el sistema educatiu. A més, es manté l’exempció al valencià, la qual cosa és especialment greu. En eixe sentit cal una llei d’igualtat lingüística que substituisca la LUEV i acabe amb l’exempció al valencià en el sistema educatiu.
Descarrega’t ací l’informe
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada