 |
| Palau de la Generalitat de Catalunya |
L’elecció, el diumenge passat, del Sr. Carles Puigdemont com a nou President de la Generalitat de Catalunya, m’ha portat el record dels quatre ciutadans del País Valencià que han estat Presidents de la Generalitat de Catalunya.
El primer d’ells, enguany fa sis segles del seu nomenament, va ser el bisbe Andreu Bertran, que va nàixer probablement a València i morí a Barcelona el 1433. Com tants altres valencians, Bertran, que era d’origen jueu i s’anomenava Astruc Levi, segons la tradició es va convertir al cristianisme gràcies a Sant Vicent Ferrer. El 1402 Bertran era rector de Torrent i posteriorment va ser almoiner i penitencier del papa Benet XIII, que el va fer canonge de la catedral de València.
A Andreu Bertran, que era professor d’escriptura i versat en llengua hebrea i caldea, se’l considera autor d’un ofici en vers sobre la passió de Nostre Senyor Jesucrist. El 1414 va prendre part en l’anomenada disputa de Tortosa, entre jueus i cristians, i segurament va participar en el Concili de Constança (1414-1418) que posà fi al Cisma d’Occident. Com que era partidari del papa Luna, Andreu Bertran acompanyà Benet XIII al seu “exili” de Peníscola.
Quan el bisbe valencià Francesc Climent, nascut a Torreblanca, va ser traslladat de Barcelona a Saragossa, Andreu Bertran fou nomenat bisbe de la seu barcelonina, on s’hi va estar de 1416 a 1420.
 |
| Pati gòtic del Palau |
En ser deposat el papa Benet XIII (acusat d’heretge i de provocar el Cisma d’Occident) el 26 de juliol de 1417, es va prohibir als cristians que es posaren de la seua part, i per això Andreu Bertran aconsellà el papa Luna que presentara la seua renúncia. Bertran va rebre el legat del nou papa, Martí Vè, que el 1420 el va fer bisbe de Girona, on s’hi va estar de 1420 a 1431, ja que en tornar el bisbe Francesc Climent de Saragossa a Barcelona, Bertran passà a la seu de Sant Narcís.
Home d’una sòlida formació humanística, Andreu Bertran va estar molt influenciat per les idees renovadores de Joan Gerson. Finalment, el 1431, a la mort del bisbe valencià de Barcelona, Francesc Climent, Andreu Bertran va tornar a la seu de barcelonina, fins que s’esdevingué la seua mort, el 1433.
 |
| Ferran de Lloaces, 66è President de la Generalitat de Catalunya |
Va ser el 10 de juliol de 1416, enguany fa 600 anys, que aquest valencià va ser nomenat per Marc de Vilalba (prior de Montserrat i abat de Ripoll), nou President de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí com a 14è President de Catalunya fins el 1419.
El bisbe Andreu Bertran no ha estat l’únic valencià que ha assolit la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ja que després d’ell, tres altres valencians van ser també Presidents de la Generalitat. Un va ser el valencià, nascut a Albaida el 1490, Joan de Tormo, bisbe de Vic de 1510 a 1553 i que només durant uns mesos, entre 1552 i 1553 es convertí en el 62è President de Catalunya. A la mort de Joan de Tormo el 1553, fou elegit nou President de la Generalitat el seu nebot, Miquel de Tormo, prior de Besalú, i que supose que també era d’Albaida, i que és convertí en el 63è President. Finalment, l’últim valencià que va ser President de la Generalitat de Catalunya fou el bisbe Ferran de Lloaces i Peres, nascut a Oriola el 1498, i que va ser bisbe d’Elna, Lleida, Tortosa, Tarragona i València, i que de 1559 a 1560 va ser el 66è President de Catalunya.
El fet que quatre valencians hagen estat Presidents de la Generalitat de Catalunya, demostra, una vegada més, els lligams culturals i fins i tot polítics que hi hagué entre el País Valencià i Catalunya.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada