L'apotecari cultural. Per curar la desafecció entre catalans i mallorquins recepta... ¡una festa!
Als 78 anys encara el trobareu rere el taulell de la seva farmàcia a sa Pobla (Mallorca). És gràcies a l'esperit incansable de Toni Torrens que a Barcelona encara se celebra, miraculosament, una festa amb fogueres. El proper dissabte, 12.000 persones saltaran de fogueró en fogueró compartint menges, música i glosses tradicionals de Mallorca. Aquesta és la curiosa història de com els Foguerons de Sant Antoni, la festa grossa de sa Pobla des del 1365, van esquivar l'estricta normativa i es van instal·lar a Gràcia. [El text respecta la parla pròpia de Mallorca].
-Tot va començar de la manera més simple.
-Gairebé sense voler. L'any 92 els meus tres fills estudiaven a Barcelona i vivien a Gràcia, al carrer Verdi. Devora sa plaça de la Vila també hi vivia una amiga mallorquina que feia més de 20 anys que no havia vist un fogueró. Un dia va dir: «Per què no mirem de fer una festa de Sant Antoni a Gràcia?».
-Dit i fet.
Amb el tècnic de cultura del districte de llavors, en Pep Fornés, i el regidor, en Xavier Valls, de seguida ens vàrem posar mans a l'obra. Vam triar sa plaça del Diamant perquè tenia més espai lliure per fer una foguera i es primer any ja van venir els millors cantadors de cançons populars i un munt de ximbombers [músic que toca la simbomba mallorquina]. Vàrem omplir dos avions amb 240 persones de sa Pobla.
-23 anys després, és un nucli d'intercanvi cultural entre mallorquins i catalans.
Sap què va dir una persona que va venir de sa Pobla es primer any?: «¡Però si els catalans són com naltros!». Això demostra com s'ha manipulat sa història. Compartim sa mateixa cultura i sa mateixa llengua, però a Mallorca hi ha un anticatalanisme tremendo.
-Els catalans tampoc hem mostrat gaire interès per la cultura mallorquina.
-Sa gent interessada en aquestes coses coneixem molt Catalunya, però a Catalunya no es té sa més petita idea del que és Ma-llorca. Sempre he lluitat contra aquesta mena de paternalisme que ve de Catalunya. Tenim una identitat compartida, però cadascú ha d'estar orgullós d'allò que és seu.
-Vostè és fill de pagesos de sa Pobla. Com era el paisatge de la seva infància?
-Sa Pobla era cent per cent agrícola, era tot un jardí. Se sembraven patates que s'exportaven a Anglaterra, mongetes del ganxet i hortalisses. Quan Unamuno va passar per sa Pobla va escriure: «Aquí se ve a la tierra trabajar». Naltros teníem una finca petita i jo ajudava els pares al camp.
-Els Foguerons de Sant Antoni evoquen aquell ritme rural gairebé desaparegut.
-Abans no hi havia herbicides ni tractors i ses dones cantaven mentre feinejaven en es camp. Com que ses finques eren molt petites, se sentien els cants de ses finques de devora i uns es posaven amb els altres, improvisant i donant lloc a noves cançons. D'aquí ve la tradició de ses glosses [les corrandes catalanes], que es canten devora els foguerons fins ben entrada la matinada.
-En recitaria una?
-¡N'hi ha milers! De tradicionals, de crítiques amb s'estat actual de sa llengua, d'eròtiques... Una diu: Sant Antoni és un sant vell / du sabates de gamusa / no es pot mantenir ell i vol mantenir sa cussa [gossa].
-I d'eròtica? Se'n sap alguna?
-No em toquis es moraduix [marduix], ni el meu ni el de mumare / que el meu és molt tendre encara i el de mumare ja cruix.
-[Riallades] Tornem-nos a posar seriosos. Vostè fa política amb la cultura.
-Un alt càrrec des PP em va dir que jo, sense fer política, feia més política que ell. La política canvia, però la cultura queda. Jo sempre he lluitat des de la cultura. Mallorca ha estat molt caciquil i he intentat que sa gent obrís els ulls i conegués es món de defora, que no quedàs tancada dins es poble creient allò que li volien fer creure.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada