El Col·lectiu Joan Pau Giné anima els artistes a usar la llengua pròpia i acaba de publicar el sisè disc recopilatori
 |
| Integrants del col·lectiu Joan Pau Giné |
BARCELONA | ACN Ramon Faura té clar què necessita la música en català a la Catalunya del Nord per explotar als dos costats de la frontera: un grup que triomfi al Principat, com va succeir amb Obrint Pas, del País Valencià, o amb Antònia Font, de les Illes Balears. "Hem plantat la llavor", afirma Faura, coordinador del Col·lectiu Joan Pau Giné, que des del 2010 promou el català a través de la cançó.
Des d'aleshores l'entitat ha publicat sis àlbums recopilatoris amb grups rossellonesos que ja cantaven en català o bé es van avenir a enregistrar una cançó en aquesta llengua. Fins aquell moment només una desena d'artistes cantaven en català. Ara s'apropen al centenar i, segons Faura, es nota una "vitalitat" i un interès per l'idioma.
El Col·lectiu Joan Pau Giné acaba de publicar el sisè disc recopilatori amb cançons gravades en català per grups del Rosselló, usuaris o no d'aquesta llengua en les seves cançons. Des del seu naixement, l'any 2010, aquesta ha estat la principal aportació de l'entitat: ajudar els grups que ja cantaven en català a difondre la seva música, i animar els que no ho feien a provar-ho.
"L'estiu del 2010 en quedaven quatre que cantaven en català i la gent se sorprenia de la nostra proposta", rememora Ramon Faura, president de l'associació Angelets de la Terra i promotor del Col·lectiu. "Però després de 6 CD tenim 90 formacions i uns 300 músics que canten almenys parcialment en català, i això mostra que ha funcionat molt bé".
Faura admet que es va "poc a poc", però posa en valor que s'hagi començat a crear "un mercat" musical en català i a fomentar "vocacions musicals" amb la llavor que van plantar fa cinc anys. La "vitalitat" i l'interès per l'idioma que Faura ha detectat amb el pas del temps no pot amagar, amb tot, una situació certament marginal de la llengua en aquest territori pertanyent a França.
La cançó catalana al Rosselló encara està "molt desprestigiada", assumeix el promotor del Col·lectiu, i afegeix a més que no tindrà mai cap recorregut en aquell país, perquè l'Estat francès "té un menyspreu total amb les llengües dites regionals o minoritàries".
Per tant, sembla que el futur d'aquesta colla de grups passa prioritàriament per obtenir més visibilitat a l'altra banda de la frontera, a la "Catalunya del sud", com en diu Faura. Però això tampoc és fàcil. "Creuar la frontera és difícil", assumeix en referència no només a la distància física entre el Principat i la Catalunya del Nord sinó també a la "distància mental". "Volem demostrar que tenim un lligam de llengua i uns artistes comuns, com Ovidi Montllor o Joan Pau Giné", insisteix l'activista perpinyanès.
Paradoxalment, si la música en català no té gaire sortida a l'altra banda de la frontera, els músics sobreviuen combinant aquesta vocació amb actuacions en francès, o a vegades en totes dues llengües. "On no funciona gaire és al sud", contraposa Faura, referint-se a Catalunya. I és que malgrat celebrar el reconeixement i la difusió que a Catalunya els ha pogut donar capçaleres com Enderrock o programadors musicals com Pere Camps (Festival Barnasants), cap grup rossellonès ha triomfat massivament al Principat, amb permís de Pascal Comelade.
El problema, assenyala Faura, és la curta vida del seu propòsit: "Només cinc anys" de feina enfrontats amb una llengua desprestigiada, un Estat francès a la contra i una Catalunya sovint massa desconnectada dels seus veïns del nord. "Anem una mica tard", accepta l'activista de la llengua.
"I a Valencià han tingut Obrint Pas; a les Illes, Antònia Font. A la Catalunya del Nord encara no hem donat a conèixer els nostres grups", compara Faura. "Potser els Llamp te Frigui seran els qui obriran pas en aquest sentit", diu, referint-se al grup rossellonès que tot just presenta el seu segon disc.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada