Pedrera de Can Alou (Felanitx, Mallorca. 2011) // Terraferida
Les pedreres no s’aturen, devoren territori cada dia. Graten esperonades per la construcció exagerada que mai hem solucionat. Les picadores s’empassen muntanyes, boscos, topònims, historia… Puigs i turons són dinamitats i convertits en grava, mesclats amb quitrà i abocats sobre la terra en forma d’asfalt cada dia, sense aturall.
Hi ha molts de sectors econòmics que es boten més o manco les normatives ambientals, però cap com el gremi de les pedreres i graveres. Moltes són directament il·legals. Les administracions ho saben, però no fan gaire cosa per aturar-les, llevat d’alguna excepció. Això ho saben bé alguns particulars i associacions ecologistes o veïnals que sovint han batallat al mateix temps contra les empreses explotadores i contra l’administració que se suposava que els havia de defensar.
Per què? Els motius són diversos. Darrere les pedreres hi ha un negoci lucratiu enorme lligat al creixement urbanístic. Del desgavell també se’n veuen afavorits certs constructors, promotors, transportistes, “gestors” pirates de residus, propietaris de terres llogades per dur-hi enderrocs… Una estafa habitual a moltes obres de Mallorca, consisteix a cobrar 500 euros (a vegades més) al promotor de l’obra per cada contenidor d’enderrocs. Envers de dur-los al punt autoritzat però, s’aboquen clandestinament dins una tanca a canvi de 30, 50 o 100 euros, i a vegades per res. Picapedrer i empresa de transport se’n reparteixen 400 o més per contenidor. A vegades tot el benefici és pel transportista. Els més “vius” aboquen a camins, revolts i voreres i obtenen així un benefici “net”. L’amo de l’obra estafat, el paisatge ple d’enderrocs i el sòl i l’aigua (si no és enderroc net) contaminats.
Pedrera de Can Sentes (Felanitx. 2011) // Terraferida
Com pot ser que això passi fa dècades i no se solucioni? Hi ha un pacte no escrit per no aturar-les?Terraferida creu que sí, perquè d’altra manera, sense la llei del silenci, sense omertà, ni una xarxa de gent que es fa favors, tot això tan evident no podria funcionar. Si no hi ha acció contra les pedreres il·legals és perquè “la xarxa” ho impedeix.
La dispersió de competències és en si mateix un entramat perfecte: facilita l’explotació il·legal i fa inviable la seva paralització. La Direcció General d’Indústria (activitat extractiva), la de Medi Ambient (plans de restauració i declaració impacte ambiental), el Consell de Mallorca (interès general, planificació, Pla Director Sectorial…), els Ajuntaments (llicència d’instal·lació, llicència d’activitat, inspecció…). La majoria de pedreres actives de Mallorca no tenen llicència municipal d’activitat, però ningú no s’atreveix ni a donar-los la llicència ni a tancar-les. Hi ha pedreres amb ordre de tancament o paralització, però continuen funcionant com si res.
Medi Ambient no fa inspeccions, ni tramita les adaptacions al Pla Director Sectorial. Els ajuntaments no inspeccionen per temes de renous, pols, molèsties… Els agents de medi ambient no posen denúncies i quan ho fan sovint topen amb superiors que les aturen o es perden dins un calaix. Totes les administracions s’espolsen els problemes i diuen que la llei obliga a les altres a fer qualque cosa. Les pedreres inactives no es restauren perquè ningú no els obliga, les actives tampoc.
Pedrera de Porreres (Mallorca. 2011) // Terraferida
La mateixa administració està fent carreteres i rotondes amb grava extreta de pedreres il·legals existents a espais naturals. Fer una campanya perquè la gent no usi fusta de l’Amazònia queda molt bé, això sí, tirar abaix una muntanya de Mallorca i convertir-la en grava per fer autopistes, és acceptable.
I mentre passa el temps, centenars de milers de tones d’enderrocs que podrien usar-se per restaurar aquests cràters immensos que són les pedreres, s’aboquen sense control arreu de les illes. Fa prop d’una dècada el gerent de TIRME admetia a una entrevista que el 80% dels residus de la construcció no arribaven a MAC-Insular, l’entitat que els hauria de recepcionar i tractar. Fa sols uns dies, el gerent de Mac-Insular ho tornava a advertir: 300.000 tones anuals s’aboquen il·legalment arreu de Mallorca. 3 milions de tones després no hem avançat gens. L’empresa MAC-Insular diu que ha interposat desenes de denúncies sols els darrers mesos. La pirateria l’hi fot el negoci, que havia de ser net i lucratiu. Ni aquestes empreses tan influents poden desfer la xarxa.
Hi ha pedreres a més, que acullen residus tòxics (llots, uralites, electrodomèstics, plàstics, olis…) i es situen sobre aqüífers que un dia o l’altre es veuran afectats, iguals que les persones que viuen al seu entorn. Aquí ja no és una qüestió paisatgística, sinó de salut pública.
La veritat és que el món de les pedreres mallorquines és digne de “Los Soprano“: alguns funcionaris encarregats de fer les inspeccions al matí, són els mateixos que assessoren als explotadors de la pedrera l’horabaixa (Cas Pedreres). En un cas concret, el funcionari que havia de vetllar pel compliment de la legalitat d’una pedrera va arribar a oferir a un veïnat comprar-li un terreny que aquest té annex. Li diu que, si interessa, pot cridar al telèfon de la targeta: el del seu propi despatx a la Direcció General d’Indústria. La corrupció, com més a prop de l’administració més efectiva és.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada