Font: Extret de Facebook
He posat aquest títol perquè en aquesta vall - a la frontera navarroaragonesa, per cert - el darrer bascòfon autòcton va morir en els anys 40 del S. XX.... És a dir, a Euskal Herria hi ha territoris originalment bascòfons que han perdut la llengua, alguns, com el Roncal, ""recentment".... En aquestes zones l 'alternativa que els queda als partidaris d' allò basc per recuperar la llengua és muntar “ikastolas” i a partir de l ‘”euskara batua” -equivalent al català "standard"- intentar-ne la re-instauració. Evidentment, això únicament es pot fer a partir de la premissa que s'és "nacionalment basc", i que s'és en un territori que històricament ha sigut bascòfon. Això traslladat a la Franja voldria dir que, per recuperar la llengua a zones on s'ha perdut recentment o la seua desaparició sembla imminent, el primer que caldria seria reivindicar un espai territorial polític distintiu, i per molt que els pese a alguns o ho vegen com una "ingerència" aquest només pot ser el marc nacional català - amb el nom que volgueu, això és el de menys…- perquè si només es parteix de fer veure que hi ha "uns aragonesos que parlen català" un cop extingit aquest els descendents d'aquests aragonesos ja no en tindran cap necessitat, i com a "buenos aragoneses" només els quedarà identificar-se amb la llengua actualment hegemònica a l' Aragó. Aquest perill, però , no es donaria si es partís de la base que la Franja forma part d'un àmbit territorial determinat caracteritzat per l' existència històrica de la llengua catalana; i així , de la mateixa manera que hi ha una Euskal Herria actualment castellanoparlant - on però es pot re-introduir la llengua -, també hi hauria uns Paísos Catalans - "vade retro" satanàs!, diran alguns... però és igual- actualment castellanoparlants i descatalanitzats on es pot tornar a introduir, cosa que seria molt difícil sense admetre aquesta pertinència prèvia a l' àmbit català.
Joaquim Torrent
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada