Sobta que, fins i tot des de les files del valencianisme majoritari, al País Valencià, es passe de puntetes sobre el fet més rellevant i amb més transcendència política de les darreres dècades: les eleccions catalanes del 27-S. No només pel fet que, per primera vegada l’independentisme siga majoritari al Parlament de Catalunya, sinó també, perquè aquesta majoria democràtica obri el pas a un procés –no exempt de daltabaixos i entrebancs, i fins i tot de retrocessos- que canviarà, no només la relació de Catalunya amb l’Estat espanyol sinó que, a més a més, alterarà el conjunt de l’Estat i la manera de relacionar-se els diferents territoris entre ells i també la relació d’aquests amb l’Estat.
L’anomenat “Procés” –procés cap a la independència, cap a la conformació d'un nou Estat- en tant que somou els fonaments mateixos de l’Estat i de l’'status quo'- obri una oportunitat per a tots aquells territoris que, com el País Valencià, volem ser alguna cosa més que una trista, provinciana i espoliada regió d’Espanya.
Amb “oportunitat” no vull dir que el País Valencià haja de fer mimetisme del procés català. No pot. No ho ha de fer. Vull dir que el valencianisme del s.XXI hauria d’abandonar les pors, els xantatges i l’autocensura originada en Transició, i més enllà dels interessos de partit i/o de govern acarar, amb valentia i amb perspectiva, els canvis que es produiran. Mimetisme, no. Autisme, tampoc.
Desallotjar el PP del Consell Valencià era condició necessària, però no suficient. Recuperar facetes oblidades del govern autònom era necessari davant la contínua i humiliant genuflexió del Partido Popular, però només amb això, ni recuperarem l’autoestima dels valencians, ni resoldrem els problemes estructurals, ni oferirem un horitzó de futur a les legítimes aspiracions de la nostra ciutadania. Ha canviat el Govern? Sí. Però, i la ideologia dominant, ha canviat? Ha canviat el discurs ideològic que l'ha sustentat durant 20 anys? Ha fet el valencianisme l'exercici col·lectiu – polític, vull dir- de “descolonització ideològica” necessari perquè el canvi siga estructural i no només cosmètic? Si no hi ha aquest procés primer de trencament i substitució dels vells marcs ideològics, res no canviarà. Per molt que hagen canviat el color de les fitxes, seguirem jugant al mateix joc. Amb fitxes diferents, això sí.
Conformar-se amb la crítica o el lament per l’herència rebuda, per l’espoliació secular que ha patit i pateix el nostre País, per l’infrafinançament i endeutament al qual ens sotmet l’Estat –amb totes les conseqüències socials que comporta- no és allò que correspon i s’espera. 'Facta, non verba'.
Canal 9? Ni està ni se'l espera. TV3? “Si hi ha reciprocitat”. Si fa no fa el que deia el president Camps. I a més a més ara “és una televisió massa independentista” (sic), com si això de ser independentista -o homosexual- es poguera graduar; i com si les televisions que es poden veure al País Valencià foren totes, públiques i privades, d'una exquisida neutralitat. I la Llei de Símbols?
Passar d'un horitzó d'Estatut a un horitzó d'Estat -d'Estat Valencià- potser semble utòpic, sobretot si els presumptes implicats s'escuden en allò tan recurrent com “ el poble no està preparat”. Potser. Però voler que canvien les coses, voler que hi deixen d'haver privilegis sense molestar i/o incomodar els privilegiats, això sí que és del tot impossible.
Embenar-se els ulls, i per pur tacticisme, no veure l'oportunitat que ens brinda el procés català al procés valencià, seria d'una irresponsabilitat política superlativa.
Continuar fent el mateix, esperant que done nous resultats és suïcida. No podem perdre el temps sense acarar bé la situació. Els valencians perdérem el tren de la 1a. República, el tren de la 2a. República, el tren de la Transició i fins i tot l'últim tren a Katanga. Ara passa un altre tren, el del procés català. I sembla que a falta d'estratègia i d'horitzons, es gesticula. És el moment de passar dels gestos a les gestes. Sense dubtes.
 |
| Cada cop més estelades, també al cor del País Valencià |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada