A petició de l’STEI Intersindical, avui de matí, representants del sindicat –Biel Caldentey, secretari general, Francesc Alomar, secretari d’organització i M. Antònia Font, secretària de normalització lingüística- s’han entrevistat amb la consellera de participació, transparència i cultura, Esperança Camps i la directora general de política lingüística, Marta Fuxà.
La intenció d’aquesta entrevista era tenir un primer contacte directe amb les responsables d’aquestes àrees, posat que, una part important de la feina del sindicat té a veure amb aquests temes, com són la normalització de l’ús de la llengua catalana a les illes, la cultura com a part imprescindible de procés educatiu fora de l’escola i la participació i la transparència com a eines bàsiques del model social democràtic que, entre totes, volem ajudar a construir.
Al sindicat li interessa establir i mantenir un canal obert de comunicació amb aquesta i d’altres conselleries, per facilitar la feina que puguem fer conjuntament i per fer arribar amb facilitat, a la consellera i a les diferents direccions generals que la conformen, les nostres preocupacions i les reivindicacions del col·lectiu de treballadors i treballadores que representam, així com, poder sentir de primera mà quines són les accions que aquesta conselleria posarà en marxa.
L’STEI Intersindical ha presentat un primer document de temes a tractar amb les persones responsables d’aquesta conselleria. En primer lloc hi figura la necessitat de la convocatòria urgent del Consell Social de la Llengua, que s’havia de reunir prescriptivament dos o tres pics a l’any i durant la legislatura Bauzá, no es va convocar mai. Allà hi ha representats tots els sectors socials, econòmics, culturals, associatius i empresarials i és on es pot implicar tots els col·lectius en la recuperació i la normalització de la llengua i cultura pròpia de les illes Balears. També interessa saber com està la llei de funció pública que ha de retornar el requisit de català als funcionaris de la nostra comunitat i la promoció de l’ús social del català.
El retorn dels mitjans de comunicació en català en compliment dels compromisos adquirits pel govern d’Espanya, que va ratificar la normativa recollida a la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, de treballar per fer possible la reciprocitat de recepció de les televisions públiques que facin servir la llengua catalana. Necessitam uns mitjans de comunicació públics, independents, professionals, objectius i en català. Tant IB3 ràdio com IB3 TV, la recepció de TV3 que veu la resta del territori i no la que podem veure per internet, el retorn del Canal 33 i el 3/24 i en ser possible també rebre el senyal per poder veure la televisió valenciana que es faci en català.
Hem explicat a la consellera quin és per a nosaltres el model lingüístic escolar que garanteix l’aprenentatge del català i també del castellà a tota la població escolar i com s’ha d’incentivar el coneixement de la llengua, història i cultura pròpia de les illes a la població adulta i fora del sistema escolar reglat. També hem pogut fer un repàs a la feina feta per la normalització lingüística i cultural des dels anys de la transició fins ara: fonaments legals de la llengua, com són alguns articles de l’Estatut d’Autonomia, del 1983; la Llei de Normalització Lingüística, aprovada per unanimitat al Parlament de les Illes Balears l’abril de 1986; el Decret de Mínims, publicat deu anys després, el 1997 i que encara és vigent al sistema escolar.
Hem recordat també, que només s’han fet passes reals i endavant per la normalització lingüística i cultural durant el primer pacte de progrés, on el conseller Damià Pons i el director general de política lingüística Joan Melià i el seu equip, posaren en marxa un pla provisional de normalització lingüística i feren multitud de projectes, activitats, vídeos i publicacions diverses en aquesta direcció durant el període 1999-2003.
Durant el segon Pacte de progrés acabàrem el Pla de Normalització Lingüística que es va publicar al BOIB al final de la legislatura i que mai no es va posar en marxa. Per tant l’STEI ha remarcat l’endarreriment que duim en aquest tema i la necessitat -sobretot després d’aquests quatre anys d’atacs constant a la llengua i cultura per part del govern Bauzá (PP)- de fer passes decidides i endavant en tots els àmbits: al social, a l’administració, als mitjans de comunicació i a l’escola. Ha estat quatre anys de resistència on en Bauzá no ha aconseguit els seus objectius. Han estat moltes les entitats que han fet pinya i que han rebut el recolzament de la societat civil per la defensa de la llengua i la cultura catalanes.
Preocupats com estam pel nostre sistema educatiu i la formació dels infants i joves de les illes, pensam que hem de treballar des de tots els àmbits per a la seva millora i també per l’entorn escolar que pugui reforçar i donar coherència a la feina que feim els docents dins les aules. El sindicat a remarcat també la necessitat de fer costat a les publicacions en català, premsa forana, editorials, audiovisuals, retolació de productes i establiments, així com una campanya de conscienciació de l’ús normal de la llengua per part de tota la població en especial esment a l’acolliment de la població nou vinguda a qui s’ha d’atendre en les seves necessitats primeres: feina, habitatge i salut, però també les necessitats culturals i de socialització que passen, també, pel coneixement de la llengua catalana, si volem una veritable integració –sense perdre els seus orígens- i volem treballar per la cohesió social.
L’STEI Intersindical ha reiterat el seu compromís en la defensa d’aquestes reivindicacions legítimes i el seu compromís a treballar per al progrés, la solidaritat, l’acolliment i la cohesió social d’aquestes illes.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada