Aquest dimecres s’ha presentat el Manifest per la Dignitat, impulsat i signat per la Comissió de la Dignitat juntament amb membres destacats dels governs i institucions de la Generalitat de Catalunya en els darrers anys. El manifest, en paraules del president de la Comissió, Pep Cruanyes, defensa “la voluntat majoritària de la societat civil catalana per a decidir el seu futur d’una manera democràtica i pacífica”.
“Catalunya fa tres-cents anys que és una nació i necessita recuperar les estructures d’Estat que llavors li foren arrabassades” afirmen els signants del manifest que subratllen la voluntat de Catalunya de ser un “subjecte polític” i amb “capacitat per a exercir el dret a l’autodeterminació i a l’autogovern”.
L’objectiu, diuen no és altre que el “de buscar solucions modernes, positives i duradores a una situació de bloqueig i menyspreu polític permanent”, com ara les “comparacions intolerables amb els mateixos nazis que van donar suport a Franco en l’assassinat del President Companys”.
Els signants animen al poble català “a continuar lluitant per la seva dignitat, que a hores d’ara només podrà garantir el model d’estat que decideixi lliurement el Parlament de Catalunya, que serà l’espai des d’on tots els catalans i catalanes podran exercir plenament i democràtica llurs drets civils, en un àmbit de tolerància i respecte, per a la millora dels drets econòmics, socials i culturals de la nostra ciutadania”.
Entre els signants del manifest hi ha Núria de Gispert, Joan Rigol i Ernest Benach, tots ells en algun moment presidents del Parlament, els consellers de Manuel Balcells, Josep Bargalló, Carme Capdevila, Marta Cid o Antoni Comas o el vicepresident del govern en l’època del primer tripartit, Josep-Lluís Carod Rovira.
Comissió de la Dignitat
Manifest per la dignitat
Nosaltres, catalanes i catalans, davant l’enorme transcendència dels esdeveniments que
s’estan produint al si del nostre país i que marcaran el seu futur immediat, ens sentim cridats a
definir-nos-hi, des de la dignitat, amb claredat, voluntat de servei públic i esperit inclusiu.
En primer lloc, afirmem que res del que està passant al nostre país no obeeix a la frivolitat ni a
la improvisació, com alguns mitjans i agents polítics ens voldrien fer creure, sinó a la voluntat
majoritària de la societat civil de decidir solemnement el nostre futur d’una manera
democràtica i pacífica. Rebutgem de ple que el Procés polític sobiranista obeeixi a la voluntat
d’unes elits socials i polítiques o a interessos partidistes. Ho avalen plenament les
impressionants mobilitzacions que ha protagonitzat la societat civil catalana en els darrers
anys i la gran acollida internacional, política i mediàtica que aquestes han merescut. El que hi
ha és una necessitat de buscar solucions modernes, positives i duradores a una situació de
bloqueig i menyspreu polític permanent que ens impedeix d’atendre les més bàsiques
necessitats polítiques, socials i econòmiques de la ciutadania catalana, entesa com a comunitat
nacional validada internacionalment com a subjecte polític capacitat per a exercir el dret a
l’autodeterminació i a l’autogovern.
En segon lloc, afirmem que Catalunya és una nació que fa tres-cents anys que lluita per
recuperar les estructures d’estat que li foren arrabassades amb violència i per anihilar la
repressió política constant que culminà en el franquisme, que té la seva continuïtat avui en els
intolerables atacs i les acusacions de tot ordre que rep. Aquests atacs es tradueixen en la
negació sistemàtica del nostre caràcter nacional, en el continuat menyspreu a la figura de Lluís
Companys —que cap president espanyol no ha volgut honorar— i en les intolerables
comparacions del nostre país amb els mateixos nazis que van donar suport a Franco en
l’assassinat del nostre president, la supressió de les nostres institucions i la persecució de la
nostra cultura.
En aquest sentit, cal afirmar que els principis que proclamen les Nacions Unides ens legitimen
plenament en la necessitat històrica de trobar alternatives a aquesta obstaculització persistent
que significa pertànyer a l’Estat espanyol. Igualment ens legitimen per decidir lliurement dins
d’Europa la nostra forma de govern amb l’opció de convertir-nos en un estat independent.
Avala aquesta facultat una trajectòria històrica nacional que només la intolerància, la imposició
nacionalista unitarista i el desconeixement dels fets poden voler ignorar. En aquest aspecte,
animem el nostre poble a continuar lluitant per la seva dignitat, que a hores d’ara només
podrà garantir el model d’estat que decideixi lliurement el Parlament de Catalunya, que serà
l’espai des d’on tots els catalans i catalanes podran exercir plenament i democràtica llurs drets
civils, en un àmbit de tolerància i respecte, per a la millora dels drets econòmics, socials i
culturals de la nostra ciutadania.
Barcelona, el 7 de setembre de 2015
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada