ENLLAÇATS NO ACATEM: Carles Salvador, mestre, escriptor i gramàtic

Font: Carles Salvador, mestre, escriptor i gramàtic

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua declara Carles Salvador Escriptor de l’Any 2015 als 60 anys de la seua desaparició.

Carles Salvador i Gimeno va nàixer a València el 20 de gener de 1893 i va morir en la mateixa ciutat el 1955. Al llarg de la seua vida va dur a terme una intensíssima tasca literària i gramatical que l’han convertit en un dels elements més representatius del món literari valencià des dels anys trenta fins a la seua mort, i en una figura cabdal en de normativització i normalització del valencià, atesa la seua participació en nombroses iniciatives en favor de l’ensenyament de la nostra llengua així com en el procés d’adopció pels valencians de les Normes de Castelló i, sobretot, en la seua posterior divulgació.

Són múltiples les facetes que podem destacar de la producció intel·lectual de Carles Salvador; com ara una important obra assagística i periodística, amb la publicació de nombrosos articles en diaris i setmanaris valencians, la major part sobre temes d’ensenyament, de llengua o de reflexions nacionalistes. Altrament és autor d’una significativa obra narrativa i teatral, amb la publicació de diverses narracions breus i un grapat d’obres teatrals, la major part d’elles aparegudes abans dels anys trenta. Però on sobresortirà fonamentalment serà en la important obra poètica que hi publicà i en la magnífica tasca gramatical que dugué a terme al llarg de la seua vida.

Mestre d’escola i escriptor

Carles Salvador a Aielo de Malferit, 1912-1914

Des dels 18 anys, Carles Salvador exercí de mestre d’escola; primer a Almassora, després a Aielo de Malferit i a la Pobla de Benifassà, des del 1916 a Benassal, i des del 1934 a València, al barri de Benimaclet. No ens ha d’estranyar que des de ben prompte es convertira en un defensor de la introducció de l’ensenyament en valencià a les escoles. De fet, fou un dels impulsors de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana.

Com a escriptor, Carles Salvador va iniciar la publicació de poemes i narracions curtes el 1916 en la revista El Cuento del Dumenche. Posteriorment va publicar la seua obra literària en revistes com Nostra Novel·la, Taula de Lletres Valencianes o La República de les Lletres.

És autor d’una important obra poètica amb obres com Plàstic (1923), Vermell en to major(1929), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934). Tant és així que és considerat com un dels autors més rellevants de l’anomenada Generació valenciana de 1930, junt a autors com Francesc Almela i Vives, Bernat Artola o Enric Duran. Seguidor de Joan Salvat-Papasseit, fou l’introductor de l’estètica avantguardista en la literatura valenciana.

A més a més, però, també és autor d’una significativa obra teatral, narrativa i assagística, producte del seu interés per consolidar una literatura en valencià dins dels circuits de la normalitat. Destaquem les obres teatrals La senda del amor (1919), Feminisme (1919) i L'amor camí del cel (1928); les narracions Barbaflorida, professor(1930) o l’Auca de les oques (1934), i els assaigs Elogi de la prosa (1928), Elogi del xiprer (1929) i Elogi de la vagància (1937).

De fet, gran part de la seua activitat cultural i literària s’ha d’entendre en funció de les necessitats de difusió de la llengua entre els diversos sectors del poble valencià, des de la seua obra periodística, la seua tasca com a mestre i pedagog o l’etapa com a poeta avantguardista que no fou sinó l’intent de modernitzar la poesia valenciana. En aquest sentit hem de recordar que el 1930 afirmava que publicava els seus poemes «per exemplaritat propagandística, d’acció. Sóc un polític de l’idioma», afirmava.

Gramàtic i activista cultural

Carles Salvador fou un dels impulsors de l’aprovació de les Normes de Castelló el 1932, i un dels seus redactors, juntament amb Lluís Revest. Una vegada aprovades les Normes calia divulgar-les i el mestre de Benassal fou el principal difusor de la nova normativa a través de diverses obres com el Vocabulari Ortogràfic Valencià (1933) i els cursos d’ortografia i morfologia apareguts al setmanari El Camí, que posteriorment van ser publicats en format de llibre.

A més a més, durant la II República, Carles Salvador mantingué una presència activa en les institucions claus del valencianisme cultural com ara l’Institut d’Estudis Valencians, l’Institut d’Idiomes de la Universitat de València i en el Centro de Cultura Valenciana.

Posteriorment, durant la postguerra, i malgrat les condicions adverses imposades pel règim franquista, els valencianistes van aprofitar l’única infraestructura cultural existent, Lo Rat Penat, per reiniciar el seu treball de recuperació lingüística. En aquest context, Carles Salvador impulsà des del 1949 els cursos de llengua en aquesta entitat i el 1951 publicà laGramàtica valenciana, la seua obra gramatical més significativa, amb la qual milers de valencians de diverses generacions s’alfabetitzaren en la seua llengua en aquests anys tan difícils.

En aquest sentit, podem afirmar sense por a equivocar-nos que l’obra i la figura de Carles Salvador, i el seu treball en favor de la llengua i literatura dels valencians, han estat claus en la recuperació i consolidació d’un model de llengua apte per a tots els àmbits d’ús i, per tant, en el procés de construcció d’una societat valenciana que es projecta cap al futur arrelada als nostres orígens i identitat, a la llengua, costums i tradicions dels nostres avantpassats, elements essencials de la nostra personalitat.