Publicat en El Punt Avui
dimecres29 d'abril del 2015
La llengua intenta subsistir a la Franja , on la presència del castellà es majoritària al carrer
Escola Valenciana treballa per aconseguir que s'ampliï l'oferta davant la demanda real de les famílies
Trobar solucions als atacs o entrebancs que pateix l'escola en català es converteix en una lluita constant. Representants de la comunitat educativa dels territoris de parla catalana es van trobar ahir al vespre a Barcelona per debatre sobre la sensibilització lingüística i la situació que pateix l'ensenyament en català, en un acte convocat per la Plataforma per la Llengua.
El Clarió, l'associació de pares i mares del Matarranya per l'escola en català, és un dels agents actius a la Franja que lluita per un ensenyament en català. “Ens ho posen molt difícil perquè des de la guarderia s'educa amb castellà i adquireixen els primers coneixements amb una llengua que no és la materna”, explica Magda Aragonès, representat del CLARIÓ.
A la Franja, el castellà és la llengua vehicular a totes les escoles, no hi ha l'opció de fer classes amb castellà, el 90% dels alumnes d'educació primària fan una hora a la setmana optativa de català. Per Aragonès el problema és quan s'arriba a secundària ja que actualment només el 20% dels alumnes fan dues hores a la setmana optatives. “L'escola va per una banda i els pares per una altra. Intento parlar en català amb els professors i no és possible”, explica Aragonès.
Per intentar solucionar els entrebancs que pateix l'escola en català al Matarranya, des de l'associació del Clarió s'està plantejant la possibilitat de posar en marxa una escola petita només en català, “ens preocupa molt que perdin el seu idioma matern”, sosté Aragonés, que recorda que abans l'idioma dominant al carrer i entre els joves era el català, actualment és el castellà. Per això, també intenten educar els professors nouvinguts facilitant-los informació sobre història i bibliografia catalana, ja que la majoria són de la resta de l'Aragó i desconeixen que en aquesta zona es parla el català. “No tenen sensibilització lingüística, es tanquen en banda ”.
On també es viuen aquests entrebancs per un ensenyament en català és al País Valencià. Des del govern valencià s'informa falsament que no hi ha oferta en català perquè tampoc hi ha demanda, però des de l'Escola Valenciana s'ha sensibilitzat les famílies perquè reclamin el seu dret a l'escolarització en català. “En un poble de 3.000 persones vam arribar a ser 15.000 a les Trobades lluitant per l'escola en català, va ser un èxit de participació”, explica Jaume Fullana, representant de l'entitat. Treballar des de l'escola i per l'escola és un dels missatges d'Escola Valenciana per lluitar contra els entrebancs que pateix la llengua catalana. També estan plantejant un nou model d'escola amb català, “volem que en prengui nota el futur govern del País Valencià”, afirma Fullana.
A Catalunya la situació és un altra. “El nostre entrebanc és la llei Wert, que redueix al mínim la influència de les AMPAS perquè no vol que s'arribi a objectius comuns amb l'equip directiu”, assegura Teresa Casals, membre de Plataforma per la Llengua, que afegeix, “si se'n surt ho tenim negre”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada