Publicat al blog Anys d'aprenentatge
del diari ARA
dissabte 21 de febrer del 2015
Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 2 de
juny del 2008)
Feu clic per ampliar |
Espriu triava bé les paraules:
“Quant al fet lingüístic andorrà, és d’una importància immensa. Les Valls són
l’únic tros de la nostra àrea idiomàtica en el qual el català ha estat, és i
serà oficialment establert, en tots els actes i cerimònies públics i privats,
amb una absoluta, única, indiscutida sobirania.” Subratllem que, del conjunt de
terres de parla catalana, Espriu en diu “la nostra àrea idiomàtica”. N’hi ha
que seguim el seu exemple. Però la majoria en diu domini lingüístic.
El reconeixement de la unitat de la
nostra llengua i l’existència d’un mercat cultural compartit és, per a
nosaltres, una qüestió de vital importància. És per això que hauríem de deixar
de parlar de domini lingüístic i, també, de dialecte. Tant se val que la
ciència lingüística internacional faci servir aquests termes. El llenguatge del
nostre discurs públic ha de prendre nota de les connotacions que té cada
paraula en un moment determinat i actuar en conseqüència. Jo crec que és ben
clar que domini lingüístic i dialecte haurien de ser substituïts, al discurs
públic, per àrea idiomàtica i variant territorial, que són expressions neutres.
En aquest sentit, m’ha agradat que
les bases del premi Vicent Andrés Estellés de poesia de Burjassot del 2008
estableixin que “poden optar a aquest premi els poemaris o reculls de poesia
escrits en valencià, o en qualsevol altra varietat de la llengua”. Si volem
defensar de debò la unitat de la nostra llengua hem de deixar de parlar de
domini lingüístic a l’hora de referir-nos al conjunt dels territoris de parla
catalana, i de dialecte a l’hora de referir-nos al valencià.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada