Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
El professor Jaume Colomer explica
el naixement de La Reixa, la primera entitat d’ajuda als catalanistes
empresonats i perseguits per les seves activitats patriòtiques, en la seva obra
de referència sobre la gènesi del catalanisme radical. Segons Colomer, La Reixa,
entitat adherida a la Unió Catalanista (UC), “es convertí en una instància
de coordinació dels sectors catalanistes més radicals”, les activitats de
la qual es trobaven en el punt de mira de la policia espanyola. Això motivà que
el 1903 l’entitat s’autodissolgués com a tal i passés a convertir-se en Comissió
Benèfica de la UC, per tal de mantenir les seves activitats més a recés de les
perquisicions policials.
En aquest context de persecució, i
amb l’aprovació de la Llei de Jurisdiccions el 1906, el gener de 1908 la
policia espanyola escorcollà l’estatge de La Reixa, situat a la seu de
la UC, detenint-ne el secretari, Lluís Manau, i el president, Josep Soronellas.
La policia trobà a la seu de la UC un “símbol estrany”, un llaç per a les
solapes amb les quatre barres, un triangle i una estrella, un clar precedent a
la bandera estelada.
Membres de La Reixa detinguts l’11 de setembre de
1901
Mesos després, el setembre de 1908,
la Comissió Benèfica de la UC demanava solidaritat amb dos catalanistes
represaliats per les autoritats, en Josep Baró, de Figueres, i dos
joves de l’Associació Nacionalista de Calella, pels quals la Comissió havia
obert les respectives subscripcions per ajudar-los econòmicament (M, 3 setembre
1908, núm. 82).
Pocs dies abans, però, havia nascut
una nova entitat que venia a substituir a La Reixa i a l’esmentada Comissió
Benèfica de la UC en les seves funcions: era l’Associació Catalana de
Beneficència (ACB), el primer president de la qual era Vicenç Albert
Ballester i Camps (que havia estat soci protector de La Reixa i que més
endavant, el 1918, creà l’estelada tal com la coneixem avui). Aquesta entitat,
adherida a la UC, va quedar constituïda oficialment el 22 d’agost de
1908 i tenia com a objectiu “socorrer a empresonats catalans i, en
cas d’esser possible y necessari, a llurs famílies; ademés podía fer extensius
els seus socors a tot accident que relacionat amb l’esperit d’aqueixa Associació
pesi a qualsevol catalá” (M, 23 octubre 1908, núm. 89). En formaven el
Consell Directiu el seu president, Vicenç Albert Ballester; Carles Zanni,
vicepresident; Josep Catarineu, tresorer; Joan Estallé (o Esteller), comptador;
Manuel Pagès i Josep Viladecans, secretaris; Jacint Garriga, bibliotecari; R.
Pla i Armengol, Lluís Marsans, Josep Arbós i Arbós i Vicenç Escoté, vocals (GN,
10 octubre 1908).
Existien, doncs, dos
grups diferents vinculats a la Unió Catalanista que tenien com a objectiu la
solidaritat amb els catalanistes perseguits: en primer lloc, la Comissió
Benèfica de la UC, que era un apèndix d’aquest partit; i en segon lloc l’ACB,
una associació independent, però adherida a la UC.Sabem que la Comissió
Benèfica i l’ACB van coexistir, encara que no podem establir quant de temps, tot
i que pensem que ben poc. Aquesta coexistència motivà que en determinats moments
la presència dels dos grups recollint fons per als perseguits esdevingués poc
funcional. En aquest sentit, els beneficis de la festa benèfica prorepresaliats
organitzada l’11 de setembre de 1908 pel sindicat catalanista Centre Autonomista
de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI) es repartiren entre la Comissió
Benèfica, l’ACB i una subscripció popular oberta per la publicació “Metralla”.
El Consell Directiu del CADCI es queixava d’aquest repartiment, perquè “fora
molt més satisfactori que sols hi hagués una caixa per atendre les necessitats
de Beneficència” (M, 23 setembre 1908 núm. 85).
L’ACB, una
entitat sorgida a Barcelona però que tenia com a àmbit d’actuació tota
Catalunya, es lliurà a la propaganda de la seva causa arreu del
territori i a la coordinació dels diversos actes de solidaritat (festivals
benèfics, subscripcions populars…) amb els catalanistes empresonats,
exiliats i encausats judicialment i llurs famílies. L’11 de setembre de 1908,
per exemple, i amb motiu dels actes de la Diada Nacional, l’ACB repartí una
fulla en què se sol·licitaven diners per als perseguits. Pensem que l’ACB es
posava en contacte amb les entitats catalanistes d’arreu del territori, les
animava a organitzar activitats destinades a la recaptació de fons, i
posteriorment recollia els diners procedents de festivals i subscripcions, per
després repartir-los entre els catalanistes represaliats. Així ho veiem en
aquesta notícia apareguda a la secció de Blanes de “La Costa de
Llevant”:
“Subscripcions patriòtiques.- Corresponent á l’invitació de la “Societat de beneficència catalana” s’ha obert llista de subscripció á favor dels presos y exilats catalans en l’hostatge del Orfeó [de Blanes]”.
També se’n va obrir una al Centre
Republicà de Blanes (LCDL 24 octubre 1908). En altres casos, a la inversa,
l’ACB aportava diners a subscripcions obertes, com ara l’oberta per “Metralla” a
benefici dels seus periodistes Pelegrí Llangort i Primitiu Quintana (M, 29
octubre 1908 núm. 90).
Sabem també que l’ACB va
rebre diners dels catalans d’Amèrica, aleshores ja força actius en el seu
catalanisme integral proper a l’independentisme. Els catalans de
l’Havana enviaren 140 pessetes per a l’ACB i 140 més per a la subscripció de
“Metralla” esmentada abans (M, 29 octubre 1908 núm. 90).
A principis de novembre de 1908 s’havia de celebrar a Barcelona un important festival organitzat per recollir diners per a l’ACB:
“El prop vinent diumenge, a les nou de la nit, tindrá lloc en el Frontó Comtal un gran festival dedicat a l’Associació Catalana de Beneficència. La festa promet esser lluidíssima donat lo variat dels elements que hi pendrán part. Hi figuren l’agrupació “La Dança” i el Gimnás Vila, l’Agrupació Rakú, el Club Koma, l’Orfeó del Foment Artístic de Sans, l’Orfeó Gracienc, la Cobla Sureda, l’Orquesta Armónica Barcelona, i les cansons acompanyades per aquesta orquesta serán cantades per la distingida contralt Na Dolors Portella. / Lo benèfic del festival fa esperar que será un éxit.” (M, 5 novembre 1908 núm. 91).
El març de 1909
l’ACB s’adheria a la campanya propresos i exiliats polítics
iniciada per “El Poble Català” i liderada per l’entitat catalanista Sang Nova
del barri barceloní d’Hostafrancs. J. Esteller (que suposem que és el
Joan Estallé que era comptador de l’entitat) fou el delegat de l’ACB a la
Comissió executiva endegada, juntament amb altres entitats, per desenvolupar
aquesta campanya (M, 26 març 1909 núm. 111).
 |
| Vicenç Albert Ballester i Camps, primer president de l’ACB i dissenyador de l’estelada. |
L’ACB també fou
víctima de la repressió contra la qual lluitava. Com hem dit abans, la
Diada de l’Onze de Setembre de 1908 aquesta entitat publicà i repartí una fulla
en què es demanaven donatius per als catalanistes perseguits i empresonats.
Aquesta fulla va ser denunciada pel fiscal, dictant-se auto de processament i
presó per al president (Ballester), caixer (Catarineu) i secretari (Pagès) de
l’ACB, que l’havien signat, per apologia de delictes contra la nació espanyola
(GN, 19 setembre 1908). La denúncia fou presentada tot just després de l’11 de
setembre, “després de ser sellada la fulla […] i donada ordre de buscar als
firmants de la mateixa” (M, 17 setembre 1908 núm. 84). Un cop
empresonat, en Vicenç Albert Ballester refusà un indult que se li
oferia (M, 23 octubre 1908 núm. 89). Els tres membres de
l’ACB encausats van ser absolts després d’un judici oral celebrat,
aproximadament, entre finals de desembre de 1908 i els primers dies de gener de
1909, essent defensats pels lletrats Antoni Sansalvador (Ballester), Francesc
Albó (Catarineu) i Salvador Millet (Pagès). El fiscal va recórrer la sentència
al Tribunal Suprem espanyol (GN, 9 gener 1909 núm. 373).
Fonts
consultades:
Colomer, Jaume “La temptació separatista a Catalunya.
Els orígens (1895-1917)”, Columna, Barcelona, 1995; “Gent Nova” de Badalona
(GN), anys 1908-1909; “La Costa de Llevant” (LCDL), 24 octubre
1908
“Metralla” (M), anys 1908-1909; Publicat a “Celobert” Blanes (núm. 62,
octubre 2008), “Celobert” Malgrat (octubre 2008), i “Celobert” Lloret (gener
2009).
Fèlix Rabassa i
Martí, historiador i divulgador. Article publicat originalment a
La Renaixensa
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada