Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Si de la justícia en traiem l’aspiració a la veritat, què en resta? Res. Indefensió pura
“Les paraules poden actuar com a dosis
ínfimes d’arsènic: un se les empassa sense adonar-se’n i, tot i que semblen no
fer cap efecte, al cap d’un temps acaben produint l’efecte tòxic”. Ho escrivia,
als anys trenta, Victor Klemperer, catedràtic de filologia a la universitat de
Dresden. Apartat de la càtedra el 1935, en aplicació de les lleis racials, es va
dedicar a analitzar el llenguatge del nazisme. El resultat va ser publicat en
forma de llibre: 'LTI. La llengua del Tercer Reich. Apunts d’un filòleg' (editat
aquí en castellà a l’editorial Minúscula).
Klemperer, convençut com a bon filòleg de
l’immens poder de la llengua com a vehicle de comunicació i com a conformador de
mentalitats, va demostrar que “l’efecte més potent” dels nazis sobre els
alemanys no es va aconseguir a través de la propaganda. En contra del que
ingènuament podria pensar-se, va escriure que “el nazisme s’introduïa més aviat
en la carn i en la sang de les masses a través de paraules aïllades,
d’expressions, de formes sintàctiques que aconseguia imposar repetint-les
milions de cops fins que, finalment, eren adoptades de forma mecànica i
inconscient”.
Durant més d’una dècada va rastrejar les
paraules, expressions i locucions més habituals que l’argot nazi inoculava en la
llengua alemanya fins a estendre subreptíciament un virus que, amb el temps, ho
acabaria empestant tot. No eren paraules noves, sinó d’ús comú, però usades amb
una nova significació, inscrites en noves constel·lacions que descrivien la
realitat, alterant-ne el sentit, com si fossin els maons, bastides i murs d’un
nou marc mental. Tothom les usava com a talismans i, al capdavall, van crear una
realitat paral·lela.
Així, a força de reiteració, aquesta
refinada tècnica aconseguia una cosa realment remarcable: “Alterar el valor i la
freqüència de les paraules, convertir en bé [o en mal] general el que abans
pertanyia a un individu o un grup minúscul i, així, aconseguia impregnar
paraules, grups de paraules i formes sintàctiques amb el seu verí, posant el
llenguatge al servei del seu terrorífic sistema, i feia del llenguatge el seu
mitjà de propaganda més potent, més públic i secret alhora”.
Hem assistit a una acumulació d’expressions que han acabat convertint-se en els detalls, les fites i els indicadors de la cartografia dels esdeveniments sotmesos a judici
Un cop acabada la guerra i derrotat el
nazisme, no és difícil detectar fenòmens semblants fins i tot en règims
democràtics o liberals. No és impertinent, per això, retrobar aquests mecanismes
en una època, com la nostra, d’erosió dels sistemes democràtics, i en un estat,
com l’espanyol, amb una democràcia que ofereix uns paràmetres de qualitat
difícilment homologables internacionalment.
En aquest sentit, les darreres setmanes
del judici al Tribunal Suprem contra l’independentisme català i el procés
democratitzador de la societat catalana que culmina en l’1-O està deixant
l’estat espanyol, i especialment el poder judicial, que hauria de ser el màxim
garant de l’exercici de drets i llibertats, amb el cul a l’aire. Perquè, de
forma tan ostentosa i obscena que és difícil que no provoqui escàndol en la
ciutadania amb un mínim de dignitat, estem assistint, especialment a través de
la compareixença de policies nacionals i guàrdies civils, a l’ús reiterat de
paraules, conceptes, expressions i locucions que estan teixint en viu i en
directe una espessa trama de connotacions que tenen com a objectiu substituir
els fets per paraules que, per dir-ho suaument, no s'hi corresponen.
Així, hem assistit a una acumulació
d’expressions que han acabat convertint-se en els detalls, les fites i els
indicadors de la cartografia dels esdeveniments sotmesos a judici: “polvorí”,
“període insurreccional”, “assetjaments”, “escarni”, “massa”, “odi”, “violència
inusitada”, “violència ambiental”, “agressivitat”, “insults”, “escomeses”, “cops
de puny”, “parany”, “encauament”, “ratera”, etcètera, etcètera. Paraules, totes
elles, connotades d’una vaga i difusa situació delictiva, per violenta, que,
sense que ningú hagi preguntat pel sentit exacte del que pretenen dir, han anat
quedant-se en la sala del Suprem i en la societat espanyola com a descripcions
d’uns fets amb què, tanmateix, no guarden ni tan sols mínimament una relació
d’adequació.
Per posar un exemple: quan el tinent
coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, va parlar, reiteradament, de període
o clima “insurreccional”, com qui no diu res, ningú va demanar-li pel significat
precís del que estava dient, ja que, segons el diccionari de la RAE, fa
referència al “levantamiento, sublevación o rebelión de un pueblo, de una
nación, etc.”, nocions, totes elles, que, diccionari en mà, remeten, per la seva
significació, a allò que justament el ministeri fiscal i l’acusació està provant
de demostrar. Tanmateix, i això és el més rellevant i pervers, no s’aporta més
prova dels fets ocorreguts que la simple paraula que els connota. Paraules en
lloc de fets. Però el que hauria de fer qualsevol judici és, justament, provar
els fets i, eventualment, un cop provats, demostrar la responsabilitat dels
acusats en els fets. Però de fets no n’hi ha. Només hi ha paraules, i moltes.
Paraules que, tanmateix, pretenen substituir els fets i, d’alguna manera,
crear-los.
Però aquí retrobem, justament, el que,
segons Hannah Arendt, constitueix un dels trets característics de qualsevol
totalitarisme: “El seu extremat menyspreu pels fets com a tals, perquè, al
capdavall, els fets acaben depenent del poder de l’home que pot fabricar-los”. I
el menyspreu pels fets és, com és sabut, l’indicador més precís del menyspreu
per la veritat. Una veritat que, per dir-ho amb l’encertada formulació de Tomàs
d’Aquino, és “adaequatio intellectus ad rem”, és a dir, adequació del pensament,
i amb ell de les paraules, a la cosa. Però, si de la justícia en traiem
l’aspiració a la veritat, què en resta? Res. Absolutament res. Indefensió pura.
'El procés' de Kafka. O potser, com a legítima autodefensa, una invitació a la
revolta de la gent decent. Per dignitat.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada