Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Entre les quinze persones detingues al matí de dimecres hi ha Dani Cornellà i Ignasi Sabater. Són, respectivament, els alcaldes de Celrà i Verges, dos petits pobles separats per vint quilòmetres, governats per la CUP i que pateixen, freqüentment, les visites dels arrencallaços.
Dimecres al matí, la policia espanyola detenia els alcaldes de Celrà i Vergesper un presumpte delicte de desordres públics. A aquests arrestos calia sumar, també, membres dels CDR i de l’organització juvenil La Forja, a més del fotoperiodista i col·laborador Carles Palacio i d'un nebot del president català Quim Torra. Tot obeeix a una operació policial adreçada a investigar, segons informava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’ocupació de les vies de l’AVE de l’estació de Girona el darrer 1 d’octubre, durant les protestes convocades en l’aniversari del referèndum. A la de les detencions s’ha afegit una altra polèmica: la denúncia de l’advocat dels afectats, Benet Salellas, pel fet que la policia no el deixava accedir a la comissaria de Girona -on hi havia els arrestats- mentre parlara en català.
Amb governs cupaires, tant a Celrà com Verges senten estar al punt de mira. Especialment la segona població, ubicada al Baix Empordà i amb 1.200 habitants. Verges, poble on va nàixer Francesc Cambó, ha estat l’escenari de nombroses agressions ultres. Els famosos GDR, autodenominats Grups de Defensa i Resistència, s’han presentat sistemàticament al poble per retirar llaços, estelades i per amenaçar els veïns que eixien de les cases, alarmats per la presència nocturna de persones desconegudes. «Que amb tot el que ha passat a qui investiguen sigui a l’Ignasi...», diu un veí del poble consultat per aquest setmanari, referint-se a l’alcalde.
Abans que els GDR emergiren mediàticament, Verges ja era víctima de les actuacions violentes. El 4 d’octubre de 2017, només tres dies després del referèndum, celebrat sense incidents les dues localitats esmentades, van ser punxades 163 rodes dels cotxes de distints veïns. Algunes eren exhibides en distintes rotondes de Verges com a venjança. Un modus operandi imitat també en alguns altres pobles de la zona com ara Medinyà, Sarrià de Ter o alguns barris de la ciutat de Girona.
A la rotonda de #Verges recorden que el 4 d’octubre uns espanyolistes van punxar 163 rodes de cotxe...i a l’únic que han jutjat ha sigut al seu alcalde @ignasisabater
69 persones estan parlant sobre això
La denúncia va ser arxivada pel jutjat. Els autors no havien estat descoberts i es tancava el cas. L’alcalde, però, va insinuar que agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil podien estar al darrere dels incidents -«uniformats de dia i incontrolats de nit», van ser les seues paraules segons alguns mitjans locals- fet pel qual va ser assenyalat per la Fiscalia de Girona per un possible delicte d’incitació a l’odi.
Certament, l’1 d’octubre es va viure amb calma a Verges, però no els dies previs. Segons un veí de la zona, alguns dels bars dels pobles del voltant eren freqüentats pels agents destinats allà per impedir la celebració del referèndum. En distints moments, els propietaris els van deixar de servir consumicions per, diuen, el comportament poc adequat que molts exhibien en aquests establiments. «Hi va haver molta tensió, tot i que no tanta com al Maresme», puntualitza un testimoni, referint-se als fets ocorreguts aquells dies a Pineda de Mar i Calella amb els policies allotjats en distints hotels. «Tothom té clar que van ser ells», diu la mateixa persona, assenyalant els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil com a autors de la punxada massiva de rodes de vehicles.
Posteriorment, van ser molts els dies en què Verges va despertar amb pintades feixistes.
Els autors «eren gent que venia del Maresme i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Venien cap als pobles que, entenien, són els nuclis més independentistes i es dedicaven a despenjar estelades i llaços grocs. La gent del poble sortia de les cases quan ho veia i alguns eren amenaçats amb els cúters que feien servir», diu la mateixa font.
Pel seu compte, Celrà, al Gironès, no ha patit el mateix nombre d’atacs que Verges, però sí que ha rebut visites dels arrencallaços. Amb 5.300 habitants, la CUP ostenta l’alcaldia des del 2011. Primer ho feia gràcies al suport d’Esquerra Republicana. Ara hi governa en solitari, igual que a Verges.
Aquesta matinada desenes de persones han arrencat llaços grocs que demanen #LlibertatPresosPolítics a Platja d’Aro, La Bisbal d’Empordà o Celrà.
112 persones estan parlant sobre això
El tinent d’alcalde de Celrà, Pitu Bartis, explica que Dani Cornellà -l’alcalde- no havia estat denunciat com l’altre detingut, Ignasi Sabater, de Verges. Però a Celrà sí que han rebut requeriments dels jutjats de Madrid. Per exemple el 2015, quan des de l’Audiència Nacional els van demanar un text de l’Ajuntament sobre una moció aprovada en relació a la independència i la sobirania de Catalunya. No hi van respondre. Tampoc ho va fer Pitu Bartis quan va ser cridat, amb una cinquantena de persones, per la Guàrdia civil fa un any i mig. «No vam assistir-hi i no ha passat res. Mai no se’ns va informar del motiu de la citació».
Tal com explica el polític d’àmbit local, «Celrà és capdavanter» en mocions l’esmentada: «quan es va aprovar el referèndum de l’1 d’octubre vam ser un dels primers pobles en aprovar-n’hi una de suport. L’Ajuntament sempre ha estat al capdavant de la democràcia i de l’autodeterminació». El mateix regidor apunta també que a les comarques gironines, el CDR més actiu és el d’aquesta localitat. Un altre dels motius pel qual, segons ell, Celrà està «al punt de mira» de l’unionisme.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada