Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
El referèndum de l'1 d'octubre va sacsejar el panorama polític català com mai abans ho havia fet cap altre esdeveniment polític des de la transició. El que va venir després, però, s'assembla a l'avisme. Per intentar reflexionar sobre cap on ha d'anar el moviment independentista d'ara en endavant, més de vint joves polititzats durant el "procés català" han decidit posar negre sobre blanc les seves idees i propostes. En síntesi, això és la base del llibre 'Després del procés, què? Reflexions de la generació que ve' (Pagès Editors, 2018). Parlem amb quatre dels seus protagonistes.
ADRIÀ FONT (@adriafontbofill)
Ets un dels coordinadors del llibre. Perquè decidiu fer un llibre recollint veus de joves militants sobre el futur de l'independentisme?
La idea sorgeix d'en Joan Miró i en Miquel Vila a finals del 2017, poc després del Referèndum i la Declaració d'Independència. Ells analitzen que s'ha acabat un cicle polític i que és un bon moment per reflexionar i treure'n conclusions per abordar el futur, sense tenir molt clar el format. Es posen en contacte amb diverses persones del seu entorn i al final en Jordi i jo, a qui ens convencia la idea, ens acabem posant a coordinar aquest llibre.
Què creus que pot suposar la incorporació d'aquests joves polititzats durant el Procés a les organitzacions independentistes adultes?
Algunes de les persones que escriuen al llibre ja en formen part, d'altres potser no ho faran mai. La construcció d'una república catalana al servei de les majories no passa només per les organitzacions independentistes, però és evident que la nostra generació ha viscut, en la seva joventut, un moment polític que difícilment es repetirà i del quan en podem extreure molts aprenentatges, aprenentatges que recull aquest llibre.
Quins errors creus que va cometre l'independentisme durant els darrers mesos del Procés?
És molt fàcil dir-ho ara. Però crec que l'error principal va ser no haver pensat més enllà de l'1-O. Creure que el Govern del PP s'avindria a negociar en últim terme o que acceptaria que un actor internacional fes de mediador era molt naïf, però fins a cert punt ho puc entendre. Ara, la Declaració d'independència del 27-O crec que és l'error estratègic més gran de l'independentisme.
Per on hauria de passar, d'ara endavant, el procés de construcció d'una República catalana?
Per començar perquè tots els actors polítics que volen construir-la s'asseguin en una taula i facin una anàlisi compartida del que va passar la tardor del 2017. Fins que això no passi és molt difícil avançar, i més encara amb la repressió que estem vivint.
CLARA BARBAL (@clarabarbal)
 |
| Foto: Marta Curull |
Al teu text et refereixes al fet que un error del processisme ha estat separar política i economia, a què et refereixes?
Parlo del desplegament pràctic del govern de Junts pel Sí ERC i CDC, assumint la seva curta durada i el caràcter neoliberal d'aquella Convergència. Des del govern de la Generalitat no hi ha hagut cap programa econòmic sobiranista (un tema que desenvolupa en Noel Huguet al llibre), cosa que impedeix generar les condicions per materialitzar la independència política de Catalunya. No és un detall menor que Oriol Junqueras ostentés la cartera d'Economia, molt cobdiciada en els anteriors governs de CDC, i que prioritzés l'estabilitat pressupostària amb el govern central.
Tampoc és un detall menor que fos el Departament de Treball i d'Afers Socials, encapçalat per la consellera Dolors Bassa, qui va impulsar un programa d'Economia Social i Cooperativa d'abast nacional, i no la conselleria de Junqueras. Hi ha hagut, doncs, un salt qualitatiu pel foment de noves relacions econòmiques autocentrades en el marc nacional català, però insuficients per afrontar un procés d'autodeterminació a l'escala dels desafiaments de l'actual reestructuració del capitalisme. Per cert, només la Xarxa d'Economia Social i Solidària es va posar al servei de l'1 d'octubre i la República Catalana.
Proposes la necessitat d'un projecte material per crear la República, en què et bases?
Em baso en el fet que, el 2017, i seguint el fil del repte que suposa guanyar la independència política des de la perifèria de la Unió Europea, en el desè any de crisi capitalista, d'atur, de precarietat, de retallades, no sabem com es desenvolupa un període constituent en aquest context. Al segle dinou i vint, la proclamació d'estats i repúbliques s'ha fet o bé a través de constitucions i cartes de drets civils i polítics, o amb conflictes militars.
En el cas català, i avui en dia, em nego a acceptar que la transitorietat jurídica sigui suficient. Com dotes de contingut la "ciutadania" d'una República catalana, aquesta és la qüestió: jo proposo que sigui a través de la Renda Bàsica Universal, que els set milions i mig de ciutadans de la República catalana tinguin garantits uns mínims indispensables per al seu benestar vital, al marge del treball. He de reconèixer que pot sonar naïf aquesta afirmació, però és un dels escenaris de futur que estem disposats a guanyar pel nostre poble.
Quins errors creus que va cometre l'independentisme durant els darrers mesos del Procés?
Jo parlo de l'acció institucional i l'exercici del poder d'un govern, en principi, independentista. Per mi, el 27 d'octubre de 2017, el govern català va fer fallida, no només per la intervenció del 155 i el pes dels sumaris del Tribunal Suprem. Va fer fallida perquè els estats tenen el monopoli de la força, i el monopoli de la força s'exerceix. A la tardor del 2017, invocar la "democràcia" no va portar mediadors internacionals ni la rebaixa de la fúria de l'estat espanyol, deixant de banda que la Generalitat no tenia enllestida cap "estructura d'estat" ni tenia previst com garantir el control sobre el territori. El govern de Junts pel Sí tenia un acompanyament popular insòlit en l'àmbit europeu, però, alhora, després del referèndum de l'1-O, va desactivar qualsevol capacitat d'acció institucional per seguir aprofundint cap a l'autodeterminació. Fins el dia d'avui, que el govern de la Generalitat "efectiu" està generant les condicions per revertir el conflicte amb l'estat.
Per on hauria de passar, d'ara endavant, el procés de construcció d'una República catalana?
Ara i, per poder seguint endavant, cal reprendre el fil de l'1 d'octubre de 2017, la mobilització popular i les àmplies aliances cap a l'autodeterminació. Crec que és una trampa buscar una drecera que no passi per l'escenari de l'1 i 3 d'octubre, a aquestes alçades de la pel·lícula.
LAURA AZNAR (@LauraAzLlu)
En què han de fer autocrítica els mitjans de comunicació de l'òrbita independentista que van cobrir el procés?
No es pot generalitzar, perquè hi ha professionals i mitjans de comunicació de l'òrbita independentista que van fer una feina excel·lent malgrat les dificultats del moment polític. Això s'ha d'agrair i s'ha de reconèixer. No obstant això, alguns mitjans van caure en la lògica de les trinxeres, de situar-se a si mateixos com a part implicada en el procés, i van entrar en dinàmiques de secretisme, blindatge de l'acció del govern, en preguntar poc i en qüestionar menys per por que el fet d'aportar una perspectiva crítica pogués posar en risc algunes de les fites que es volien assolir. Les notes discordants penalitzaven (fins i tot en nombre de clics) i als periodistes que van atrevir-se a dissentir, fins i tot des de l'afinitat amb el projecte independentista, a vegades se'ls va acusar de posar pals a les rodes.
Parles de la necessitat d'un espai mediàtic català independent. Com es construeix això en un mercat de lectors tan reduït i un ecosistema mediàtic molt depenent de les aportacions públiques?
Crec que hi haurà un moment (i espero que sigui més d'hora que tard) en què els lectors i lectores hauran d'entendre que la informació s'ha de pagar. A partir d'aquí podem discutir com adaptem els preus per no excloure ningú del dret a informar-se, però aquesta premissa és fonamental per garantir la independència real dels mitjans de comunicació. Si són els subscriptors i subscriptores els que sustenten els mitjans, aquests podran sobreviure sense dependre de la publicitat o les subvencions, que sempre impliquen hipoteques.
Quins errors creus que va cometre l'independentisme durant els darrers mesos del Procés?
Diversos, però especialment jo crec que no van saber calcular la possible reacció d'un Estat com és l'espanyol, amb una democràcia de molt baixa qualitat i que llegeix l'independentisme com un atac directe, com el desafiament més gran possible. D'altra banda, s'hauria d'haver deixat una mica al marge la retòrica i omplir de contingut alguns conceptes sovint invocats però poc explicitats com el de "Fer República": Compartir amb la ciutadania una estratègia sobre com s'havia d'implementar la República per saber si es podia disposar d'un control logístic o de les capacitats materials necessàries com per fer-la efectiva. Crec que si aquesta informació no va baixar, probablement és perquè no hi havia una estratègia definida. Des de l'absolut respecte per les persones represaliades, injustament preses o a l'exili, em fa la sensació que hi va haver un relat bastant ficcionat del que passaria l'endemà del 27-O que s'ha anat desmuntant amb el temps – estructures d'Estat, la independència de la llei a la llei, el reconeixement internacional – i que en algun moment s'hauran de retre comptes.
Per on hauria de passar, d'ara endavant, el procés de construcció d'una República catalana?
El fonamental és no abandonar mai la pressió ni la lluita als carrers. Però en paral·lel, crec que és important que entre tots i totes comencem a conquerir sobiranies que transcendeixin la qüestió nacional: en l'àmbit econòmic, social, alimentari, energètic, relacional... Organitzar-nos per construir espais de llibertat a cada carrer i a cada barri.
OSCAR BLANCO (@toutestanous)
Com s'ha d'encaixar l'independentisme en el context polític de l'Estat espanyol d'ara endavant?
L'Estat espanyol es troba immers en un canvi de cicle i una recomposició política difícil d'anticipar. Hi ha una certa tendència a una restauració neoprogressista on es renovin parcialment les elits polítiques i s'incorporin algunes tímides demandes del cicle 15M-Marees, sense tocar nuclis de poder i sense canvis institucionals importants. Del 15M queden primàries i codis ètics però auditories i impagaments del deute o derogacions de l'article 135 i les reformes laborals. Per mi és l'aposta implícita en la implosió de Podemos i la creació de Más Madrid per part d'Errejón i Carmena, però també en la deriva governista i subalterna al PSOE del mateix espai d'Units Podem. No obstant això, considero que la tendència més forta i amb un ancoratge material més fort és una sortida en clau neoconservadora, autoritària i d'aprofundiment de les desigualtats. L'independentisme podria jugar un paper important en sostenir un pol de ruptura i no incorporable via autoreforma del règim perquè el dret d'autodeterminació no és assimilable. Per això, ha d'evitar l'aïllament, mirar-se massa el melic, però també les pressions per fer de crossa del "bloc progresista" amb l'amenaça del tripartit de dretes. Alimentar una aliança pels drets civils, democràtics i socials és pràcticament un deure per no ser aixafat.
En els darrers anys hem passat del momentum del 15M al momentum d'un 15M de dretes? Com hi ha inferit en això l'auge independentista?
És obvi que la defensa de la unitat d'Espanya és un terreny on la dreta i l'extrema dreta se senten còmodes. A partir d'aquí hi ha una certa esquerra, que anomenaria pseudofederalista, que intenta fer una inferència causal entre els dos fenòmens. Pràcticament s'acusa l'independentisme d'haver "despertat el feixisme". Considero que aquesta lectura és un error. Primer, perquè l'emergència de l'extrema dreta és internacional i les explicacions més que amb fenòmens particulars tenen a veure amb la gestió neoliberal de la crisi, la descomposició i polarització social existent i la bancarrota de la nova i vella socialdemocràcia, amb comptades excepcions. L'esgotament de les energies socials en clau emancipadora sobre les que van cavalcar els projectes anomenats "de canvi" ens homologa amb la resta d'Europa i del món i té més pes que el procés en el canvi de cicle. Segon, crec que l'esquerra de l'Estat, fins i tot la més conseqüent amb el dret a l'autodeterminació, ha infravalorat la força del nacionalisme espanyol i els entrebancs que podia suposar per una ruptura democràtica.
Quins errors creus que va cometre l'independentisme durant els darrers mesos del Procés?
Els errors més que dels darrers mesos penso que s'arrosseguen dels darrers anys. El procés sobiranista s'ha sustentat en una cultura en excés delegativa, en comptes de fomentar dinàmiques robustes d'autoorganització. En aquest punt l'ANC i el processisme i el món Comuns- Podemos-candidatures municipalistes s'assemblen molt. Els hiperlideratges, la militància de plebiscit i una estratègia de canvi fàcil i ràpid via institucions et deixen en mala situació pel conflicte. Llavors et trobes que la gent vol organitzar una vaga general sense caixa de resistència i quasi sense presència en el món productiu. Una altra qüestió problemàtica opino que ha estat ser poc inclusiu amb sectors federalistes o confederalistes i desentendre's d'una dinàmica destituent a escala estatal per voler arrossegar gent a força de defensar que els canvis a l'Estat espanyol eren impossibles. Una ruptura requereix un debilitament i desgast del règim a tot l'Estat i necessites aliances. En el mateix sentit les tesis transversalistes han evitat que el sobiranisme estigués lligat a un programa antiausteritat. Per últim, les lectures de la direcció del procés de quina seria la resposta de l'Estat i la Comunitat internacional només poden ser fruit d'una ingenuïtat i idealisme brutal (Només s'ha de veure el paper de la UE amb el referèndum grec o la gestió de la crisi de refugiats) o d'anar de farol i prendre-li el pèl a la gent. Suposo que hi ha una mica de tot. Ho resumiria en fer creure que es podia aconseguir la independència mobilitzant-se un dia a l'any, votant i per la força de la raó. Somriure i confiar. Són factors que han ajudat a massificar de pressa el moviment però que penso que expliquen la desfeta d'octubre.
Per on hauria de passar, d'ara endavant, el procés de construcció d'una República catalana?
Per desgràcia estem en una fase molt defensiva i enmig d'una forta involució democràtica. De totes maneres, el projecte de la República catalana pot mantenir a mitjà i llarg termini un horitzó democràtic i de garantia de drets encoratjador. Per mi la clau és que no sigui un republicanisme autoreferencial i que superi les tesis transversalistes. Assumir la derrota en la qual encara estem immersos i preparar nous embats lligant els drets nacionals amb la lluita contra les desigualtats i per la distribució de la riquesa, més enllà de la retòrica. Òbviament aquí es confrontaran projectes amb una economia política diferent, però aquest debat no pot seguir amagat sota una catifa. Seria també necessari fomentar un debat estratègic sincer i que tracti a les catalanes com a persones adultes. Com s'organitza una ruptura a un Estat europeu al segle XXI? No té resposta fàcil. En definitiva, reconstruir el moviment sobiranista a partir d'un balanç poc complaent del que hem aconseguit i de la situació en la qual ens trobem sense llançar l'aigua bruta amb el nen a dins.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada