Josep Maria Loste
La creuada político/judicial contra la nostra estimada llengua catalana és un fet que en els darrers temps s’ha incrementat amb molta mala llet jacobina. Ara ja no és, només, el Tribunal Constitucional qui assetja, dia rere dia la nostra llengua, i qui vol anihilar-la completament, sinó que també s’hi ha afegit a la causa el TSJC i el sindicat espanyolista CSIF. La llengua catalana cada dia es troba més afeblida, amenaçada i ferida de mort , per culpa d’una ideologia centralista, dogmàtica i obsessiva que vol tornar a imposar el monolingüisme castellà a Catalunya.
En aquests moments, l’anomenada desconnexió és una necessitat vital per a tots els catalans, no només per motius de maltracte polític i espoli fiscal, sinó també perquè ens volen prohibir i fer desaparèixer per sempre la nostra benvolguda llengua catalana. Per altra banda, el nou acord entre el PSOE i Ciudadanos no presagia res de bo per a Catalunya i la llengua de Pompeu i Fabra. En els 66 densos folis de propòsits celestials que nodreixen l'acord per a un govern reformista i de progrés, és a dir, el pacte de legislatura que han subscrit el PSOE i Ciutadanos, no hi ha cap menció explícita a Catalunya, però si que es fa menció a la crítica ferotge, ni que sigui de forma genèrica, a l’independentisme i al català. De tota manera, el que fa més por d’aquest pacte és el desig, no escrit, d’ambdues forces polítiques de carregar-se la immersió lingüística ( la obsessió de l’espanyolisme més ranci i extremista) i intentar anihilar la llengua catalana, per tal de situar el català en uns paràmetres de l’any 1978 (sense drets i sense res, com una llengua morta a imatge i semblança del llatí).
En síntesi, que hem de tornar a la consciència lingüística de totes totes. Hem de tornar a exigir que tot es faci en català, perquè és la llengua pròpia de Catalunya .A més, ara es veu ben clar que només amb la desconnexió total de l’imperi espanyol podrem salvar la nostra estimada llengua catalana.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada