OPINIÓ. MAIL OBERT
Pere Cardús
No ens ha de fer gens de rubor de comparar la mobilització de dijous amb els moments més coneguts de les lluites pels drets polítics i civils de la història de la humanitat.
Una de les possibilitats que no s'ha de descartar és que aquesta setmana mateix, entre el debat de política general i l'aprovació divendres de la llei de consultes, s'anunciï un govern de concentració.
La colossal V va tancar l'etapa autonòmica i va començar el compte enrere cap a la llibertat.L'hem feta grossa. A fe de Déu, que l'hem feta grossa! Aquest Onze de Setembre, tres-cents anys després de la tenebrosa derrota, hem fet un dels cops d'efecte més forts de la història dels moviments polítics. No ens ha de fer gens de rubor de comparar la mobilització de dijous amb els moments més coneguts de les lluites pels drets polítics i civils de la història de la humanitat. No tinguem cap dubte que d'ací a molts anys encara es parlarà d'aquesta diada com un dia de dignitat i de redreçament.
Però, què passarà d'ara endavant? Quins són els passos següents d'aquest procés cap a la independència? Us proposo d'assajar-ne uns quants, tenint sempre en compte que és més important de veure clar el mapa de navegació que no pas el full de ruta. El primer serveix per a saber per on es pot passar, qui més navega per la mar i quins esculls cal esquivar. El segon és tan sols una guia per a fer camí i tenir horitzons clars, però cal aplicar-lo amb flexibilitat per no caure en paranys imprevists. Vull dir que no proposo cap full de ruta; que crec que tenint clar l'horitzó --la independència-- cal prendre decisions intel·ligents i valentes en cada moment. Tan sols penso en veu alta --o per escrit-- quins són els passos a fer en un camí que ha agafat una embranzida considerable i que, tenint en compte el calendari, pot desbocar-se ben aviat.
Primer. Dilluns comença el debat de política general. El president Mas l'obrirà amb un discurs amb dos grans blocs: recuperació econòmica i llibertat nacional. En aquest discurs, Mas haurà de concretar el seu compromís amb el vot del poble català el 9 de novembre. Ell i els altres dirigents del bloc sobiranista hauran d'escriure el relat i l'argumentació de base per al pròxim mes i mig.
Segon. Després del debat de política general, que es farà de dilluns a dimecres, vindrà el referèndum d'independència d'Escòcia. Sigui quin en sigui el resultat, caldrà aprofitar l'exemple democràtic de dos països civilitzats en ple segle XXI. Si guanya el no, l'exemple és vàlid igualment i això haurà de servir als catalans per a no confiar-se ni un segon fins el 9-N. Però si guanya el sí, les conseqüències poden ser devastadores per a l'estratègia d'estàtua d'acer de l'estat espanyol.
Tercer. Una de les possibilitats que no s'ha de descartar és que aquesta setmana mateix, entre el debat de política general i l'aprovació divendres de la llei de consultes, s'anunciï un govern de concentració amb la participació, si més no, d'Esquerra. Alguns moviments d'aquestes últimes setmanes fan pensar en aquesta possibilitat i, si es fes, seria un cop d'efecte definitiu que faria possible d'agafar prou empenta per a arribar al 9-N amb tot el braó necessari. També és possible que, si l'objectiu d'aquest govern és únicament i exclusiva convocar i fer la consulta, s'hi afegeixi algun dels altres partits del bloc --ICV i CUP--, per bé que tinc la impressió que pesaran més uns altres interessos que no el sentit històric del moment.
Quart. Amb govern d'unitat o sense, divendres s'aprovarà la llei de consultes no referendàries amb una majoria aclaparadora del parlament (el PSC ja ha anunciat que hi votarà a favor). I aquest moment ja serà una primera concreció jurídica i política en l'exercici de la sobirania proclamada fa una mica més d'un any i mig. El govern espanyol podria recórrer al Tribunal Constitucional en aquest moment, abans del decret de convocatòria. Però tot fa pensar que presentarà el recurs com un paquet contra tots dos actes polítics --llei i convocatòria.
Cinquè. Un dels moments decisius serà el de la convocatòria de la consulta sobre la independència el 9-N. Això passarà previsiblement dilluns, si no s'avança la publicació de la llei al Diari Oficial de la Generalitat. Si s'ha fet un govern d'unitat, la convocatòria la faran conjuntament els líders dels partits del govern --Mas, Junqueras i Ortega o Espadaler, previsiblement. Si CiU continua essent sola al govern, la farà el president.
Sisè. Un cop fetes llei i decret de convocatòria, el govern espanyol presentarà un recurs al TC que haurà de suspendre provisionalment totes dues coses d'una manera automàtica. Aleshores, l'alt tribunal espanyol tindrà cinc mesos per a decidir si són constitucionals. Si considera que la suspensió cautelar causa més mal del que evita, podrà aixecar-la en qualsevol moment. Si ho fes abans del 9-N, la consulta es podria fer sense incórrer en cap il·legalitat, des del punt de vista espanyol. Si no, la pilota serà a la teulada dels partits que van aprovar la data i la pregunta. Encara queda la possibilitat que els magistrats espanyols es reuneixin urgentment i prenguin una decisió definitiva abans d'acabar l'octubre. Però seria una novetat, vista la seva pràctica habitual.
Setè. Aleshores, amb llei i convocatòria suspesa cautelarment pel TC, serà el moment de definir les condicions democràtiques que ha de tenir la consulta per a poder fer-se contra l'ordre de suspensió espanyola. Els partits del govern d'unitat o els de la data i la pregunta hauran d'acordar quines són les línies vermelles que no es poden traspassar perquè la consulta tingui el reconeixement internacional i la validesa democràtica.
Es podrà donar per bona si tan sols hi han participat els favorables a la independència i els contraris l'han boicotada? Què passarà si hi ha municipis on no s'ha pogut votar amb normalitat? I si algunes meses no es poden constituir perquè no s'hi han presentat els membres designats pel govern? I si l'estat espanyol anuncia que multarà tots els funcionaris que col·laborin en les votacions i detindrà els responsables de cada col·legi? Es podrà votar al carrer o això contravindria un principi bàsic com el secret i la llibertat de vot? Quin és el criteri del comitè d'observadors internacionals que haurà de certificar la validesa de la votació?
Hipòtesi. Una de les possibilitats que obre tot aquest conjunt de preguntes --i moltes més que caldrà tenir previstes-- és que es faci la consulta tant sí com no, però que no es faci l'escrutini si no s'han pogut assegurar les garanties democràtiques acordades. D'aquesta manera es tancaria la jornada amb una imatge potent i reveladora de cara a la comunitat internacional i a la consciència democràtica: els catalans amb una papereta de vot a la mà i les forces de seguretat espanyoles impedint el vot per la força.
Aquesta imatge donaria una força definitiva al poble català per a proclamar la independència unilateralment després d'unes eleccions amb caràcter plebiscitari. En qualsevol cas, aquesta segona fase del camí només es podria acomplir havent portat la consulta del 9-N fins a les últimes conseqüències i essent el bàndol antidemocràtic el responsable únic d'haver retirat les urnes. Si s'hi atrevissin, ja haurien perdut del tot.
Sigui quin sigui finalment el recorregut per arribar a la independència, el pas que es va fer dijous amb aquesta colossal V a Barcelona és definitiu. Es va tancar l'etapa autonòmica i va començar el compte enrere cap a la llibertat. Tres-cents anys exactes després de la caiguda de Barcelona a mans borbòniques; tres-cents set anys després de la batalla que va permetre l'entrada al país de l'exèrcit de les dues corones, a Almansa; dos-cents noranta-nou anys després de l'últim focus de resistència catalana, a Mallorca; i tres-cents cinquanta-cinc anys després de la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya, en el tractat dels Pirineus. Primer els uns i després els altres, tot el país anirà recobrant la llibertat perduda i teixint una història de vida i esperança com un sol poble. En pau i llibertat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada