Joan Pere Le
Bihan
Quin sentiment pot tenir un mallorquí, un menorquí , un eivissenc quan
endevina, passant per Catalunya, que Sant Joan Despí o Sant Just Desvern de fet
són Sant Joan des Pi o Sant Just des Vern, com tants i tants pobles més que
tenen l'article salat integrat al seu nom? Que li expliquen que l'article salat
que, per ell, és tan viu, es considera com a "fossilitzat"? No és
estrany que certs polítics mallorquins se n'aprofitin per fer secessionisme
lingüístic...
Totes les entitats i institucions serioses de Catalunya i de la resta de
Països Catalans afirmem la unitat de la nostra llengua tot i reconeixent
variants típiques de cada zona, català, occidental o valencià, balear,
alguerès. Suposem que això inclou les formes que no siguin castellanismes,
gal·licismes o italianismes evidents.
A gairebé tot el territori han conviscut formes d'articles diferents: el i
es, la i sa.( així com “so” i “lo”)
Aquest fet, al nostre entendre, hauria d'implicar per part de l'Acadèmia de
la nostra llengua un tractament similar i no discriminatori per a totes
aquestes formes genuïnes acceptant alhora unitat i diversitat. No sembla que
sigui el cas però , en particular a la toponímia:
Si bé a Mallorca s'accepten formes com “ sa Pobla”, “ses Salines” “sa
Dragonera” , etc a la Catalunya continental l'article salat de la toponímia no
és visible: St. Joan Despí, St. Just Desvern, Collserola, que s'haurien
d'escriure al meu entendre“ St. Joan des Pi, St. Just des Vern o Coll s'Erola
etc..A banda del menyspreu i la visió classista que aquesta actitud fa palesa (
ja que el parlar salat sovint es considera que correspon al llenguatge “menys
noble” de classes inferiors), això afavoreix les accions de polítics com el Sr.
Bauzá que volen fer aparèixer la llengua parlada a les Balears com diferent de
la que es parla a Catalunya aprofitant aquesta incoherència. S'ha vist
clarament en la seva temptativa de reintroduir l'article salat als informatius
a la TV de Balears. El que és més greu però, és que els parlants balears senten
com la seva variant lingüística que teòricament seria tan vàlida com les
altres, de fet oficialment no ho és: Veuen com els catalans continentals o no
entenen o somriuen quan parla un balear ( la qual cosa els porta sovint a fer
servir el castellà): el mallorquí que comprèn els parlars no salats ( perquè en
segons quins casos el fa servir) , el “català” poques vegades l'entén.
El reconeixement de la unitat de la llengua no passa per la desaparició, la
marginació o la folklorització del parlar salat sinó per una habituació dels
conjunt des catalanoparlants a la seva existència tan viva a les nostres illes.
Per altra banda el camuflatge del parlar salat en les topònims citats suara
impedeix als propis habitants de captar l'etimologia i fins i tot el sentit del
nom de llur poble: Si s'escriu “ Despí” o “Desvern” és més difícil de veure que
el topònim té a veure amb un pi o amb un vern. D'una certa manera és mantenir
els propis habitants d'aquests municipis en una certa ignorància. Subratllem
que restablir l'ortografia correcta no en modificaria la pronúncia.
Aquesta mesura tindrà l'efecte, com a mínim subliminal, de subratllar la
comunitat lingüística entre els diferents països catalans ( el salat també es
fa servir a certes zones de València).
D'altra banda, s'ha comprovat que sovint certs mallorquins tendeixen a
expressar-se en castellà amb els catalans, la causa en podria doble: sovint els
catalans per manca de costum del parlat salat no entenen bé el mallorquí, o
potser, el mallorquí té el sentiment de parlar una variant “ de segona” i doncs
es passa al castellà per retrobar una situació d'igualtat acadèmica amb el seu
interlocutor. Com més es reconegui la validesa dels parlars balears més
minvaran aquestes actituds negatives per la nostra llengua.
Per això suggerim que es
restableixi la grafia entenedora d'aquests topònims de la mateixa manera que
s'ha fet amb sa Pobla ( que les monarquies havien anomenat La Puebla a
Mallorca): Donarà una millor consciència de l'etimologia als habitants
concernits, frenarà el separatisme lingüístic que volen alguns ja que la millor
manera de garantir la unitat de la llengua és donant-li el mateix tracte a tot
el territori concernit.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada