Font:
No havia acabat d’arribar, encara, del meu pelegrinatge, interior i exterior, arreu del món, quan m’he vist involucrat en una forta i contundent acció de denúncia, com és la vaga de fam.
La vaga de fam que fa Jaume Sastre a Sa Casa Llarga–Can Gazà m`ha remogut una allau d’impressions i sentiments. De moment, en faré una petita bestreta.
- Les vagues de fam m’impressionen. Són l’arma suprema de les lluites pacífiques. Em recorden Gandhi. Però em ressusciten, també, aquells temps gloriosos, gairebé heroics, del inicis de Marginàlia. Jo vaig participar en la històrica vaga de fam dels marginats a l’església de Sant Francesc de Ciutat.
- M’ha corprès gratament que Jaume Sastre cercàs aixopluc a ca nostra. En aquest aspecte, em sent com un quissó pucer que comparteix el seu jaç amb el ca que em lladrava les passes.
- M’ha admirat l’afecte i la tendresa que mostren contínuament al seu professor els alumnes, els pares i els col·legues de Llucmajor. Aquesta actitud revela la gran diferència que existeix entre la persona i el personatge. Fins i tot els ogres vists de prop tenen el seu coret.
- M’ha esglaiat el grau de crispació general en contra de la destrucció de la nostra llengua i la nostra cultura. La ràbia contra els capoladors de la nostra herència es comença a estendre per redols dels conservadors de la dreta.
- Però l’esgarrifança m’ha arribat a les fondalades de l’ànima davant el comentari unànime de tots els visitants. Tothom assegura que Bauzà deixarà morir Sastre abans de cedir a les seves essencials peticions de diàleg. Jo ho vaig anunciar el dia del començament de la vaga: “Els franquistes cediren a les demandes dels marginats, però els nets de Franco que ara ens desgovernen, deixarien morir tot déu abans de cedir un sol forc del seu programa colonitzador”. Tots els interlocutors, fins i tot els expresidents de les Balears i alts càrrecs del PP, han corroborat el meu diagnòstic : “El fill del Corneta de Son Servera, és un psicòpata”.
- La situació no pot ser més trista, desesperant i caòtica. Hem suportat presidents lladres i inútils. Però mai de mai ens havíem vist sotmesos a un monstre fanàtic. Deixar morir es ben igual que matar.
Escolta, vil traïdor de la nostra Terra, els vells i folls guerrillers ben prest ens cansarem de fer de bons al·lots. Calarem foc al teu Consolat de Mar. Serà una fogatera oral amb paraules enceses, veritats calentes i xafarderies roents. Llavors, armariat de la gran tapada, hauràs de cridar els teus bombers.
La carta de Jaume Sastre (Assemblea de Docents) anunciant l'inici de vaga de fam
Va començar ahir a horabaixa de forma indefinida contra la política lingüística i educativa del govern del PP
'Vaig néixer al carrer de ses Trinxes de Sant Joan dia 16 de maig de 1959. Sentir l'escalf de la teva gent, ja sigui del teu poble o de l'assemblea de docents del teu institut, infon molt de coratge.' Aquest és un dels escrits que ha fet Jaume Sastre, de l'Assemblea de Docents de les Illes, en el seu nou bloc a +VilaWeb per informar diàriament de l'evolució de la vaga de fam indefinida que va començar ahir a horabaixa. Hi explica que està rebent visites de suport i molts missatges encoratjadors per aquesta protesta que ha decidit fer contra la política lingüística i educativa anticatalana del govern de José Ramón Bauzá.
Podeu llegir la carta a continuació:
«Benvolguts companys,
us comunic que avui a les quatre i mitja de l'horabaixa he iniciat en vaga de fam indefinida. A hores d'ara som al casal sa Casa Llarga situada vora l'hospital de Son Espases i que té l'entrada per la carretera de Valldemossa. D'entrada, vull agrair a Jaume Santandreu, a Jaume Mateu i a tots els responsables de la Fundació Can Gazà que hagin obert les portes de sa Casa Llarga per tal de poder acollir la vaga de fam indefinida.
Aquest curs no és normal. No ho va ser l'inici dia 13 de setembre ni tampoc ho pot ésser el final ja que el govern Bauzá ha trencat qualsevol via de negociació i de diàleg. Vam tenir un inici de curs contundent amb tres setmanes seguides de vaga. Dia 5 d'octubre, en l'assemblea celebrada a Porreres, vam decidir suspendre temporalment la vaga indefinida per entrar en una fase de dies de vaga puntuals com el de la vaga a nivell de tot l'estat contra la LOMCE (24 d'octubre), la vaga amb motiu de l'assemblea de batles de Mallorca convocada pel Consell Insular (8 de novembre) i la vaga (7 de gener) en solidaritat amb el director de l'IES Marratxí, Jaume March. Aquest curs ha estat una interminable calendari de mobilitzacions i d'accions que no tenen altre objectiu que exigir al Govern Bauzá al retorn de la via del consens i de la negociació. Com ja sabeu el govern Bauzá, des de fa dos mesos ha davallat la intensitat dels atacs repressius contra la comunitat docent amb la paralització de la Llei de Símbols, per exemple, ja que s'acosten les eleccions europees de dia 25 de maig. Que ningú no s'enganyi. Si Bauzá surt reforçat dia 25 de maig, abans d'acabar el curs ens caurà damunt un allau d'expedients i ens fregiran amb sancions i condemnes. Ara més que mai no podem baixar la guàrdia i confiar-nos. Dia 25 de maig les 120.000 persones que en tot Balears vam sortir al carrer dia 29 de setembre de 2013 per protestar contra les retallades i contra la política educativa irresponsable del PP tenim una cita obligada amb les urnes.
Vam començar el curs amb potència i cal acabar-lo d'una manera proporcional a la força amb la qual vam envestir i també proporcional a la magnitud dels atacs dels quals som víctimes. Hi ha en joc la nostra credibilitat. El motiu de la vaga de fam és ben clar: EXIGIR a José Ramón Bauzá l'inici d'un procés real de negociació amb els comitès de vaga sobre els 10 punts de la Taula reivindicativa; una negociació, no cal dir, basada en el consens i que tengui en compte les opinions no només dels docents sinó també de les famílies. Amb l'entrada en vigor de la LOMQUE estam assistint a un retrocès sense precedents que ens remet a la dictadura franquista on els centres escolars eren dirigits per comissaris polítics i on l'opinió dels docents, pares i alumnes era sistemàticament marginada. La gravetat i la intensitat de l'ofensiva que estam patint fa inevitable adoptar mesures de cada vegada més rotundes i que responguin a l'anunciat "final de curs calent" que des d'aquesta assemblea en reiterades ocasions hem avançat.
Ara que som a les envistes del final de curs i davant la irresponsabilitat del Govern Bauzá que ha abocat milers de joves al fracàs escolar, no podem decebre les expectatives creades ni tampoc l'enorme suport i solidaritat que la nostra lluita ha provocat dins un sector majoritari de la ciutadania, fins i tot més enllà dels límits de les illes Balears.
Vull acabar agraint als companys de l'IES Llucmajor que ahir, reunits en assemblea van decidir d'una manera unànime donar suport a la vaga de fam indefinida com també fer extensiu l'agraïment a sectors socials diversos per la comprensió, la complicitat i el seu suport.
Només no serveix de res el que no es fa. Finalment, faig un convit a enfortir la lluita, a deixar de banda el desànim i a multiplicar els esforços i sacrificis en defensa d'una educació en llibertat, de qualitat i en català.»
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada