Publicat a
- El Punt Avui. Comarques Gironines 23-10-2013 Pàgina 56
- El Punt Avui. Edició Nacional 23-10-2013 Pàgina 44
 |
| Natxo Sorolla |
Nascut
al Matarranya el 1980, Sorolla investiga la situació del català a la
Franja i adverteix que pot entrar en declivi. Va ser qui primer va usar
les sigles LAPAO per resumir el circumloqui amb què el govern d'Aragó
nomena el català
Vostè va inventar el LAPAO?
No, el mèrit
és del govern d'Aragó, que en lloc de dir-li a la llengua pel seu nom,
es va voler inventar una expressió estranya. El que passa és que el juny
del 2012 vaig escriure un article en el meu blog sobre l'avantprojecte
de llei que preparava el govern d'Aragó i, davant del fet insòlit que no
li donaven cap nom a la llengua, sinó que l'anomenaven Llengua
Aragonesa Pròpia del Àrea Oriental, vaig utilitzar les sigles per
abreujar. A alguns els va fer gràcia, però només va córrer entre els
circuits més actius en els assumptes de llengua i cultura a la Franja.
Quan al cap d'un any es va aprovar la llei, llavors el nom va tornar a
circular i aquest cop en va parlar tothom a través de les xarxes socials
i els mitjans. Els anticatalanistes diuen que tot això del LAPAO s'ho
van inventar de fora els pancatalanistes per burlar-se de la llei, però
va sortir d'aquí, de la Franja, i a partir de l'expressió amb què la
llei anomena la nostra llengua.
Què ha provocat la llei, ara que farà mig any de la seva aprovació?
De
moment la situació no ha variat gaire. Hem vist com ja abans de la llei
el govern del PP i PAR posava fi al projecte Moncada de promoció del
català a les escoles i instituts amb visites d'escriptors, músics i
artistes d'altres llocs de l'àmbit lingüístic, i també que unificava un
premi literari en català amb un altre en aragonès com si fossin la
mateixa llengua. Però al mateix temps, i amb la llei ja vigent, s'ha
renovat el conveni entre les conselleries d'Ensenyament d'Aragó i
Catalunya perquè es continuïn fent exàmens oficials del nivell C de
català a Fraga, de manera que els alumnes de la Franja que l'han
estudiat com a assignatura optativa puguin obtenir-ne el títol. També
s'ha convocat places de professor per ensenyar català, amb aquest nom,
en lloc de canviar-lo.
Fan marxa enrere?
Una
cosa són les declaracions de la consellera o, sobretot, dels polítics
del PAR, i una altra els fets i la interpretació de la llei que sembla
que el govern pot fer. La llei parla de Llengües i Modalitats
Lingüístiques d'Aragó, però no en diu quines són, aquestes llengües. Per
què no el català i l'aragonès? No posen nom a la misteriosa Llengua
Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental. No serà el català, aquesta llengua?
Podrien interpretar la llei en aquest sentit, si volen.
Els ha sortit malament?
Amb
la llei del LAPAO ells esperaven la reacció positiva dels sectors més
reaccionaris d'Aragó, però aquesta no s'ha donat amb contundència. Només
els més radicals. Un diari com l'Heraldo, que acostuma a donar
suport al govern en aquest tipus de campanyes, ni tan sols va parlar de
la llei el dia que es va aprovar. S'han trobat molt sols. I, a més, el
que no esperaven en absolut la resposta negativa tan contundent que han
tingut des del mateix territori i també des de Catalunya i el País
Valencià.
Una possible independència catalana ajudaria o perjudicaria, al català de la Franja?
A
curt termini tindria un efecte negatiu per a la llengua. Depèn del grau
d'acord amb què es faci, és clar, però crec que sobretot al principi
les fronteres amb la Franja i el País Valencià es farien més sòlides i
complexes, les campanyes dels grups espanyolistes serien més virulentes i
en canvi la col·laboració entre institucions a favor de la llengua, per
poca que sigui ara, podem presumir que desapareixeria, almenys en un
primer moment.
Tot i així, la Franja és on més es coneix el català. No és optimista?
És
el lloc on segons les enquestes el català és la primera llengua de
casa, en dos terços de la població. En canvi, a Catalunya es troba al
voltant del 40%. Ara bé: a Catalunya la llengua té tot el suport
institucional, tota la població l'aprèn i s'hi sumen nous parlants. A la
Franja, en canvi, només l'aprenen a escola de forma voluntària els
alumnes catalanoparlants, és una llengua de caràcter familiar i els
nouvinguts no l'han hagut de parlar mai però no la necessiten. Sense
suport institucional, té risc de convertir-se en residual. Les darreres
enquestes que hem fet diuen que el 70% dels alumnes de final de primària
i primers anys de secundària a la Franja ja utilitzen el castellà entre
ells.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada