DESOBEDIÈNCIA CIVIL. NO AL TIL

Pancarta

Banner Facebook

CAMPANYA STEI DE DESOBEDIÈNCIA CIVIL

Fa dos anys que l’STEI, i altres associacions i entitats, treballam per defensar un model educatiu de qualitat, inclusiu i en català i per resistir els atacs del govern Bauzá en contra de l’educació i del model lingüístic escolar que garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i la cohesió social. Concentracions, manifestacions, vagues d’un dia, de dos dies, vagues de fam, 12.000 al·legacions a la llei de funció pública, tancades de docents, pares i mares i alumnes als centres, al·legacions al Consell escolar de les illes Balears, negociacions a la mesa sectorial d’educació per part dels sindicats representants dels docents, accions unitàries amb representants de pares, mares, alumnes, marxes, lectures continuades, concerts... anades al Parlament europeu a denunciar la vulneració dels drets dels socials i lingüístics de la comunitat lingüística catalana...etc.

A l’inici de curs actual hem fet tres setmanes de vaga indefinida, convocada pels sindicats STEI, FE CCOO i l’Assemblea de docents. Amb el suport a la convocatòria de vaga de FETE UGT i ANPE. Comptam amb el suport a les reivindicacions de la vaga, de pares i mares, FAPA COAPA, que han tengut un paper molt important durant aquestes tres setmanes amb la campanya d’aules buides.  La societat civil ha expressat el seu suport als mestres i professors a les manifestacions de les 4 illes amb més de 100.000 persones al carrer... Impugnacions del decret llei, sol·licituds de suspensió cautelar davant el Tribunal de justícia de les illes Balears... tot d’accions negociadores, d’accions judicials i de mobilitzacions, per fer sentir la nostra veu i participar activament en el model educatiu i lingüístic que volem.

Hores d’ara, la vaga indefinida està suspesa temporalment i el conflicte resta obert. Des de l’STEI pensam que el més important és posar al davant de tot la negociació de tota la plataforma reivindicativa. Si la conselleria no ens convoca a negociar i no es mou del seu immobilisme, proposarem mesures de pressió per fer avançar la negociació i aconseguir el nostre objectiu que és assolir un bon acord en els temes plantejats pels comitès de vaga.

A més de dia 8 de novembre proposar una nova jornada de vaga, tal com vàrem decidir a Petra amb l’Assemblea de docents de dissabte26 d’octubre a Petra,  volem proposar una campanya de desobediència civil. Els docents veuen que el calendari d’aplicació del TIL dins els centres s’hi ha estrellat i que no funciona. Els projectes es troben tots en fases diferents, cap centre no fa el mateix, els pares protesten perquè els seus fills no entenen el que s’explica a classe de matemàtiques, de música o de socials. Els alumnes protesten perquè no entenen el que expliquen els professors,  els directors fan preguntes a la conselleria i no n’obtenen resposta, hi ha dimissions en cadena de directives de centres... El professorat vol saber què més pot fer. I una vegada esgotades les vies jurídiques la proposta és NO al calendari d’aplicació de forma massiva i coordinada.  Els docents no volen ser col·laboradors dels desastres pedagògic que suposa l’aplicació imposada, invasiva i precipitada del TIL en aquestes condicions.

Volem saber quanta gent estaria disposada a fer DESOBEDIÈNCIA CIVIL al calendari d’aplicació del TIL, cas que el govern no arribi a un bon acord amb els comitès de vaga. Hem d’acordar una data d’inici conjunt, massiu i coordinat. Podria ser a partir de dia 1 o de dia 15 de desembre o a partir de dia 8 de gener. La data encara s’ha d’acordar. Es tracta de posar-nos-hi tots i totes a partir d’un dia determinat de forma coordinada. Per saber quants som, proposam que els docents -de forma totalment confidencial i amb la màxima garantia que no es faran públics els noms sinó només la quantitat de docents que s’hi apuntin-, manifestin el seu desig de fer desobediència civil al calendari d’aplicació del TIL. Hem preparat un full, semblant al que es feu a Galícia, tal com hem explicat en reiterades ocasions a les Assemblees de Docents, per omplir i per reenviar-lo al sindicat per tal de poder fer el recompte. Aquests fulls mai no seran lliurats a la conselleria. Són interns i per saber si comptam amb més del 50% dels treballadors i treballadores de l’ensenyament que vulguin dir NO al Calendari d’aplicació al TIL que mai no ha estat consensuat, ni negociat i que, a més a més el tribunal superior de justícia de les Illes Balears, ens dóna la raó. Amb aquest acte volem fer conscient el govern de la nostra petició de voluntarietat al TIL de cara a la reactivació de la negociació.    

Podem fer desobediència civil les persones que ens ha tocat o ens pot tocar enguany fer el TIL. També podem fer desobediència civil al calendari d’aplicació del TIL, les persones que l’hem de votar o l’hem votat al consell escolar, els companys i companyes del departament que compartim la mateixa programació del departament, els membres de la comissió de coordinació pedagògica del centre o els equips directius que l’han d’aprovar o no al claustre o al consell escolar del centre.

Segons els nostres serveis jurídics la conselleria ho tendrà molt difícil per actuar contra nosaltres. Sempre tenim l’amenaça de l’obertura d’un expedient disciplinari, però la situació és greu i hi ha gent que vol prendre aquest risc. Moltes lleis injustes s’han tombat amb aquesta mesura de la lluita no violenta. Gandhi ja va dir que “Quan una llei és injusta allò correcte és desobeir-la”

En realitat deim no al calendari d’aplicació del TIL perquè no ha passat mai pel consell escolar d’illes balears, ni per mesa sectorial d’educació, ni per la comissió d’educació del Parlament de les illes, ni tampoc, i el que és més greu, pel consell consultiu. Un calendari d’aplicació dins educació que mai no ha estat ni negociat, ni consensuat. El dret a la participació de la comunitat educativa en els temes que els afecten està recollit a la constitució espanyola. I el govern de José Ramon Bauzá,  no ha donat satisfacció en aquest dret. A Galícia una tercera part del professorat s’ha declarat insubmís davant el decret de trilingüe. De 30.000 treballadors docents 10.000 s’hi han declarat insubmissos.

Nosaltres ara iniciam aquesta campanya després de veure que les accions fetes pels sindicats  davant els tribunals de justícia tot i haver-ho guanyat, el govern Bauzá no ho ha acatat i ha fet un decret llei per imposar el calendari d’aplicació del TIL que el tribunal li havia suspès.

De totes totes, sí o sí el govern vol imposar l’aplicació per al curs 2013-2014 d’un model lingüístic escolar que no ha estat ni consensuat, ni negociat.

Per tant l’STEI proposa, a tots els treballadors i treballadores docents de l’ensenyament de les illes Balears, aquesta campanya de desobediència civil al calendari d’aplicació del TIL, demana la voluntarietat dels centres en la seva aplicació i continua defensant l’ensenyament en català que possibilita projectes coherents i garanteix la cohesió social.

Durem la proposta de la campanya a la resta de membres de la Junta de personal docent no universitari, a l’Assemblea de docents de Mallorca, a la Plataforma Crida, a la Coordinadora de professorat preocupat d’Eivissa, als Docents associats de Formentera,  als docents de Menorca i a la FAPA i la COAPA.

Per saber quanta gent estaria disposada a fer desobediència civil, cas que fóssim més del 50% a fer-la, us demanam que ompliu aquest full i el reenvieu al sindicat. Nosaltres farem el recompte i procurarem que aquesta sigui una nova mesura de pressió per tal de forçar la negociació de la plataforma reivindicativa.

EXERCIM EL NOSTRE DRET A ENSENYAR EN CATALÀ

(Assemblea de Docents)

Foto Perfil de Facebook

La recuperació de l'ensenyament en català, llengua pròpia de les Illes Balears, és una conquesta democràtica estretament lligada a l'acabament de la dictadura franquista. La Constitució Espanyola estableix al seu Article 3 que “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.”

Des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears a l'any 1983 s'ha anat desenvolupant totauna normativa basada en un ampli consens, com la Llei de Normalització Lingüística, aprovada al Parlament el 24 d'abril de 1986, que estableix que el català és llengua oficial a l'ensenyament (Article 17), i que el Govern, “a fi de fer efectiu el dret a l'ensenyament en llengua catalana, ha d'establir els mitjans necessaris encaminats a fer realitat l'ús normal d'aquest idioma com a vehicle usual en l'àmbit de  l'ensenyament en tots els centres docents”. Així mateix, “ha de prendre les mesures adequades perquè la llengua catalana sigui emprada progressivament als centres d'ensenyament, a fi de garantir el seu ús com a vehicle d'expressió normal, tant a les actuacions internes com a les externes i a les actuacions i documents administratius.” (Article 22). El Decret de Mínims, de 1997, per la seva banda, reforça el caràcter del català com a llengua prioritària a l'ensenyament, establint que la meitat de l'horari escolar s'ha d'impartir en català (Article 10) i que aquest còmput es pot incrementar amb l'aprovació del consell escolar (Article 11). Aquesta normativa ha permès que, de manera progressiva, s'hagi anat recuperant el coneixement i l'ús de la llengua pròpia, especialment pel que fa al món de l'ensenyament.

La recuperació del català en l'àmbit de l'ensenyament ha anat paral·lel a un procés de creixement demogràfic sense precedents. Així, en un context sociològic advers per a l'ús de la llengua catalana, l'impuls d'aquest procés de recuperació ha estat imprescindible per mantenir la cohesió social i garantir la pervivència de la nostra llengua. I a hores d'ara és encara necessari mantenir aquest esforç ja que, molt sovint, l'escola és l'únic àmbit on molts nins i nines tenen l'oportunitat de poder aprendre i usar la nostra llengua. L'ensenyament en català, imprescindible per garantir que l'alumnat domini la nostra llengua en acabar l'ensenyament obligatori (Article 20 de la LNL), va estretament lligat, lògicament, al dret de l'ensenyant a impartir-hi les classes.

Per primera vegada des del franquisme, emperò, la promulgació del Tractament Integrat de Llengües(TIL) imposa als docents de les Balears l'obligació de fer classe en llengües diferents de la pròpia del territori, situació que no es produeix a les comunitats autònomes on la llengua pròpia és el castellà.

La imposició d'ensenyar en anglès es disfressa de modernitat i de resposta a les necessitats del mercat aboral però, com ja s'ha denunciat, s'introdueix amb un projecte totalment improvisat que no té en compte ni la capacitat actual de la major part de l'alumnat per seguir una matèria en anglès ni la manca de docents preparats per dur-ho a terme. Això, ja de per si és suficient per produir frustració i fracàs. Però, a més, la imposició ens està duent a nous i diferents problemes com la rebaixa dels continguts de les matèries per poder-les fer en anglès; l'absència d'un programa específic de suport als alumnes amb Necessitats Especials de Suport Educatiu; manca de professorat per fer desdoblaments amb la consegüent massificació de grups; pèrdua de referents lingüístics en l'àrea d'anglès en haver de fer aquestes classes també docents que fan altres àrees o cursos en català; absència d'auxiliars de conversa en la majoria de centres i en aquells on n'hi ha, hi siguin per poques hores; absència d'aules preparades amb equipaments multimèdia com pissarres digitals que faciliten la tasca del professorat en aquestes matèries; impossibilitat de decidir als centres la introducció de l'aprenentatge de matèries no lingüístiques en anglès de manera gradual; dificultat de mantenir un projecte TIL estable amb els requisits que imposa degut a la inestabilitat de les plantilles a molts centres i al fet que els interessos polítics pesin més que la realitat d'escoles i instituts.

Que el govern no ens vulgui enganyar: fer classes mig en anglès i mig en català no respon al que s'entén per ensenyament d'una matèria no lingüística en anglès. Nosaltres reivindicam un ensenyament de qualitat de la tercera llengua que només podrà estar lligat a una millora general de les condicions del sistema educatiu. De la mateixa manera exigim que qualsevol proposta de millora de l'ensenyament de la tercera llengua estigui basada en criteris pedagògics i no en decisions purament polítiques.

I són aquestes decisions purament polítiques les que ens situen davant un desgavell pedagògic dins els centres, que va més enllà de la impossibilitat d'aplicar amb èxit l'ensenyament d'una tercera llengua.

Quant a la introducció de més hores de castellà, sense cap justificació pedagògica vists els resultats decursos anteriors publicats per la pròpia Conselleria d'Educació, els centres d'infantil i primària s'han vist davant la disjuntiva de: o bé perdre el referent lingüístic que s'ha vengut aplicant amb èxit els darrers anys, o bé en un intent de respectar persona–llengua s'ha perdut la figura del tutor com a referent, ambla importància que aquesta figura té a edats tan primerenques. Aquest fet s'agreuja a l'educació infantil:infants de tres anys que just han iniciat la seva adaptació a l'entorn escolar veuen entrar i sortir de l'aula mestres diferents dificultant i molt l'adquisició d'una seguretat afectiva i emocional bàsica per a un posterior aprenentatge. A secundària tampoc es respecta el referent lingüístic de manera que professorat que enguany imparteixi en castellà, el curs que ve pot haver de fer-ho en català al mateix grup.

I, a més a més, l'obligatorietat d'ensenyar un terç de les matèries en castellà i reduir a un terç les que es fan en català, fa impossible que els alumnes adquireixin els coneixements suficients de català, degut a la influència d'un entorn dominat per la presència del castellà (entreteniment, mitjans de comunicació,comerços, etc.).A més, com hem dit, amb el model lingüístic anterior al TIL els nostres alumnes ja obtenien una competència semblant entre català i castellà.

Els suports, així com es venien aplicant els darrers anys als centres d'infantil i primària, també s'ha vist greument alterat: mestres de suport que han d'impartir assignatures; infants amb necessitats que reben menys suport i no poden seguir amb normalitat el dia a dia de l'aula; desdoblaments que s'han deixat de fer per manca de professorat... A l'educació secundària l’alumnat amb necessitats educatives especials integrat dins els cursos d’ESO amb adaptacions curriculars significatives, o bé ha de fer i ser avaluat en assignatures en anglès o bé ha de ser exclòs de l'aplicació del TIL i per tant també del seu grup classe,perdent tota integració i cohesió social.

I perquè no volem tenir un professorat desbordat, angoixat, que no sàpiga com aplicar aquest nefast projecte: que no sàpiga quina llengua vehicular ha de prevaldre a l'aula, si la de la matèria en concret o aquella que faciliti un millor enteniment i aprenentatge de l'alumnat; que no sàpiga com encarar les avaluacions ni quins criteris ha de valorar, si els referits a les competències lingüístiques o els de la matèria en concret; que es trobi amb llibres en una llengua quan l'assignatura s'ha d'impartir en una altra diferent...

Per tot això, per responsabilitat i per coherència pedagògica, perquè no volem fer experiments amb els nostres alumnes, per garantir que els nostres alumnes aprenguin català, perquè sabem que aquesta és l'única forma de garantir la cohesió social, perquè no creim en projectes imposats i no consensuats, i perquè no estam disposats a renunciar a un dret fonamental i universal com és el dret a ensenyar en la nostra llengua,

MANIFESTAM QUE CONTINUAREM ENSENYANT EN CATALÀ.

Així mateix, davant qualsevol mesura repressiva que pogués emprendre l'Administració,

ENS COMPROMETEM A MANTENIR-NOS UNITS EN EL SUPORT I LA DEFENSA DELS NOSTRES COMPANYS I COMPANYES QUE EXERCEIXIN AQUEST DRET.