RADIOGRAFIA LINGÜÍSTICA DELS PAÏSOS CATALANS

Agustí Mas. Estira la llengua.  

/ 26.06.2014

Font: http://www.nuvol.com/noticies/radiografia-linguistica-dels-paisos-catalans/

Tancament de mitjans de comunicació, retrocés de la presència en l’ensenyament, reducció de recursos, sentències judicials… Aquesta ha sigut la tònica de la temporada en matèria de llengua. Una llista de successos que hem anat seguint a temps real des de l’Estira la llengua. Per tancar la temporada, hem fet una radiografia de cada territori amb representants d’entitats de cada indret.

Escolta l’entrevista a través d’aquest enllaç.

Equip del programa radiofònic Estira la llengua!

PAÍS VALENCIÀ

Vicent Moreno: “Continuem la nostra reivindicació en positiu”

La voluntat no expressada explícitament de la Generalitat Valenciana de suprimir unes 70 unitats educatives en la nostra llengua ha posat en alerta Escola Valenciana al llarg d’aquesta temporada que tanquem. Justament, enguany s’ha produït l’única aparició del president d’aquesta entitat, Vicent Moreno, en un programa de Canal 9. Va ser poques hores abans que es tanqués Radiotelevisió Valenciana, RTVV, i que es produís un dels titulars més colpidors recollits a l’Estira la llengua! els darrers mesos. Un tancament de mitjans de comunicació a què se sumava, més tard, el tall de l’emissió de Catalunya Ràdio a les comarques valencianes.

Amb tot això, a Escola Valenciana li augmenta el volum de feina. Vicent Moreno afirma: “Continuem la nostra reivindicació en positiu”. I demostra constància en la defensa del dret a l’escolarització en valencià: “No consentirem que en cap lloc falle”. I un dels seus mètodes d’acció, darrerament, ha sigut demanar per la nostra llengua i per al País Valencià allò que el govern espanyol imposa a Catalunya en presència del castellà a les aules. Aquest serà un model de lluita que es mantindrà la temporada vinent, tenint en compte que al setembre s’ha d’implantar la Llei orgànica espanyola de millora de la qualitat educativa, la temuda LOMQE. Moreno insisteix que defensaran la implantació de la llengua dins l’escola “per aconseguir dominar adequadament la llengua oficial que també és el valencià”. I rebla: “Serem on calga per a reivindicar eixa posició”. Això sí, lamenta que les victòries que de moment aconsegueixen, com la suspensió de la supressió d’una unitat de valencià al col·legi Pare Català de València, s’obtinguin als tribunals perquè són processos molt llargs.

Un altre cavall de batalla d’Escola Valenciana és aconseguir la dimissió o la destitució del secretari autonòmic d’Educació i Formació, Rafael Carbonell, que malgrat que la justícia ha declarat que ha comès il·legalitats, es manté al càrrec.

L’ALGUER

Gaví Balata: “No sabem encara de ningun proveïment a favor de la llengua a les escoles”

Molt diferent és la realitat lingüística a l’Alguer on, la temporada començava amb moltes promeses, amb el bon regust de boca de la campanya gràfica de promoció lingüística sota l’eslògan “En alguerès té més gust!”. Fins i tot, el síndic Stefano Lubrano havia promès que l’aeroport tindria megafonia en català. Però al novembre, va dimitir. Gaví Balata, tècnic cultural alguerès de la província de Sàsser, té un missatge per al nou síndic acabat d’investir, Mario Bruno, després del que qualifica d’”any de canviaments”: “Li fem l’enhorabona i esperem que pugui tirar endavant lo camí que s’havia tallat al novembre amb la dimissió del síndic precedent”. Balata, artífex de la primera campanya electoral en alguerès, explica que tant a les eleccions regionals sardes com a les municipals alguereses ha guanyat una coalició de centreesquerra “en la qual teòricament se suposa que hi ha una sensibilitat millor cap a la qüestió lingüística; una impressió, però, de fet, que encara no és estat verificada”. Fins i tot, en el cas dels canvis a la regió, diu que no li acaben de convèncer: “Han canviat el director del servei que portava tota la planificació lingüística i encara no l’han substituït. No sabem encara de ningun proveïment a favor de la llengua a les escoles i coses així”. Entén que fa poc del canvi, però n’esperava més.

En el cas concret de l’anomenada Barceloneta sarda, veu amb bons ulls que el nou síndic hagi fet el discurs d’inici de mandat en alguerès i que hagi anunciat que assumirà ell directament l’Ofici Lingüístic. En tot cas, Gaví Balata es mostra prudent i diu: “Esperem que faci el que ha promès”. Des del novembre fins ara, amb la dimissió de Lubrano, la ciutat ha quedat governada per una comissió tècnica designada per Roma i Balata en fa un balanç ras i curt: “Durant los sis mesos de comissariament, pràcticament no s’ha fet arrés per la llengua”.

FRANJA DE PONENT

Natxo Sorolla: “Hi ha una confusió des de la Llei de llengües”

On tampoc s’ha fet gaire per la llengua és a la Franja de Ponent. Sobretot, després de la més surrealista que ens hem trobat els darrers mesos en matèria lingüística: la invenció d’un nom nou per la nostra llengua, LAPAO, de Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental. Tot això, arran de l’aprovació de la famosa Llei de llengües d’Aragó, el maig del 2013. El sociolingüista de referència de la Franja, Natxo Sorolla, explica que la situació de la llengua en aquestes comarques discontínues no s’ha alterat “tant per la llei de llengües aprovades sinó tot el que ha anat desplegant-se a partir d’això, però que ja venia d’abans”. Explica que “ja s’havien tancat els programes que potenciaven el català o la presència d’autors en català a les escoles”.

A més, a partir de l’aprovació de la Llei de llengües d’Aragó, Sorolla opina que “s’ha potenciat d’una forma molt important la incorporació de l’aragonès o el creixement de l’aragonès a les escoles i instituts” i, pel que fa al currículum d’ensenyament, “no se sap ben bé si s’està referint a l’aragonès i al català o només a la llengua aragonesa”. En definitiva, que “hi ha una confusió des de la Llei de llengües”.

Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural.

CATALUNYA

Muriel Casals: “Aquesta batalla la perdreu, no insistiu”

La llei que penja damunt de la normalització lingüística de Catalunya com una espasa de Dàmocles és la Llei orgànica espanyola de millora de la qualitat educativa, la LOMQE o Llei Wert. El text envaeix competències transferides a la Generalitat i impossibilita el model d’immersió lingüística en català, que s’ha demostrat que encara no és suficient perquè els joves sortits del sistema educatiu dominin satisfactòriament la nostra llengua. En tot això, Muriel Casals veu “una voluntat molt dura per part de les institucions del govern espanyol de fer-nos homogenis, de fer que Espanya no sigui un Estat on hi ha una pluralitat de llengües i cultures”. La presidenta d’Òmnium Cultural assegura: “Ataquen per tots camins, fan servir els jutges, fan amenaces, volen limitar els canals de televisió…Estan plantejant una batalla duríssima en contra de la normalitat en l’ús del català”.

Però paral·lelament, Casals està convençuda que hi ha “una voluntat encara més forta per part d’una amplíssima quantitat de ciutadans catalans” de no cedir. I es dirigeix al govern espanyol i els diu: “Aquesta batalla la perdreu, aquesta batalla no la guanyareu, no insistiu”. Qualifica de “duríssimes” les situacions viscudes aquesta temporada i que “sembla mentida” que passin. És per això que augura un “estiu de feina”.

CATALUNYA DEL NORD

Pere Manzanares: “Hem perdut una batalla però no hem perdut del tot la guerra”

Si a la Catalunya del Sud busquen escapar-se d’una escapçada lingüística, a la Catalunya del Nord insisteixen en la petició perquè s’ampliï la presència del català a les aules. L’activista referent d’aquestes comarques, Pere Manzanares, assegura que “la demanda dels pares és important i a l’administració li costa d’atorgar una aula aquí i una aula per allà per respondre a aquesta demanda”. Senzillament demanen que als concursos públics de places de mestre se n’habilitin més de bilingües que fins ara, per evitar situacions surrealistes com la d’Elna (el Rosselló), on les places d’ensenyament bilingüe català-francès s’han de sortejar entre les famílies demandants.

Aquesta temporada les comarques nord-catalanes també van tenir l’ai al cor amb l’acomiadament de l’equip de TV3 format per Thierry Masdéu i Pere Codonyan. Diversos activistes, incloent-hi Manzanares, van fer guàrdia a la porta de la delegació per evitar que es buidés. Manzanares assegura que d’allà “no s’ha tret res” i valora amb satisfacció el fet que segueixen tenint un equip de corresponsals però amb seu a Girona, que pugen i baixen. Amb això, opina: “Hem perdut una batalla però no hem perdut del tot la guerra”.

Però als propers mesos, a la Catalunya del Nord tindran els dos ulls posats al sud, a l’expectativa del que passi amb el procés sobiranista de Catalunya. Per Manzanares, si “arriba a terme” tot plegat tindrà “repercussions positives a Catalunya del Nord i canviarà moltes mentalitats”.

ANDORRA

Maria Cucurull: “Potser farem menys activitats, però la llengua ha de continuar reivindicant-se”

Mentrestant, de repercussions positives no n’hi ha hagut cap. Al contrari, la crisi retallava la subvenció de la Generalitat de Catalunya a l’Associació per l’Ensenyament del Català a la Catalunya Nord, l’APLEC. Això passava la temporada passada. Però aquesta temporada s’ha patit una retallada de subvencions catalanes a Andorra. El Centre de la Cultura Catalana, una entitat cultural civil, ha perdut amb aquesta retirada una porció important del pressupost. Maria Cucurull, membre de la junta i col·laboradora de l’Estira la llengua!, assegura que ara “no hi ha local, però el centre continua viu”. De fet, fa pocs dies iniciava un nou cicle d’activitats, els Debats oberts. Sigui com sigui, explica: “Nosaltres seguim treballant d’una altra manera. Potser farem menys activitats, però la llengua ha de continuar reivindicant-se, promocionant-se”.

També ha vist, els darrers anys, com li disminuïa el pressupost el Servei de Política Lingüística del Govern. En concret, segons el seu cap, un 60% des del 2010. Això ha suposat, per exemple, que el servei hagi deixat de fer inspeccions, que treballi amb menys personal i que el 2013 no es poguessin fer les enquestes per fer l’estudi d’usos i coneixements del català, que segons ha dit el tècnic de l’SPL i copresentador de l’Estira la llengua! Pere Vilarrubla “s’estan fent ara mateix i es publicaran el 2015”. Del que sí que hi ha dades és de l’ús i la percepció de la llengua a les escoles. Segons Vilarrubla, “l’estudi, publicat amb l’últim ajut Lídia Armengol, constatava que la llengua franca principal a les escoles és el català”. Això sense oblidar que “hi ha molta diversitat de contextos” als centres. Cucurull, que també és mestra de català del Ministeri d’Ensenyament, hi afegeix: “D’una escola a l’altra penso que varia molt la llengua. Hi ha llocs on es parla molt de català i hi ha llocs on podríem, fins i tot, trobar estudiants que no se saben expressar en català”. Amb això, recorda que encara ara a moltes botigues els dependents es dirigeixen al client inicialment en castellà però, malgrat que assegura que la vivacitat del català encara no es pot comparar amb la seva vila d’origen, Valls, conclou: “La situació ha millorat molt”.

Maria Antònia Font

 ILLES BALEARS

Maria Antònia Font: “Guanyarem perquè és allò que diuen: la força de la raó”

En canvi, a les Illes Balears, tota l’acció política recent condemna el català a recular en grau d’oficialitat i presència a les escoles. Però tot això ha provocat “que la comunitat educativa s’uneixi”, amb paraules de Maria Antònia Font, portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears i del sindicat educatiu STEI, el que va convocar la vaga indefinida de principi de curs. Relata que “el govern no ha deixat d’atacar l’educació, la llengua i el model lingüístic escolar, que té s’aval del 90% de pares i mares”. I com que aquestes accions afecte “molt tothom”, hi ha hagut “moltíssima mobilització des de sa vaga indefinida de tres setmanes fent propostes de desobediència civil i darrerament aquesta vaga de fam protagonitzada per un membre de s’Assemblea de Docents, que és en Jaume Sastre, un professor de secundària”.

Després d’aquest acte de resistència dels mestres, la conselleria recentment s’ha obert a dialogar “però sense tocar el TIL, el model lingüístic”, concreta Font, que veu com “Bauzá continua tancat”. Per tant, veu la solució “a ses urnes”. Mentrestant, seguiran defensant el model d’escola pública, de qualitat i en català.

D’optimisme no en veu gaire, “perquè és molt trist veure que un govern no compleix amb sa seva responsabilitat de dur a la igualtat plena la llengua catalana i que ataca els seus propis funcionaris docents, els insulta des del parlament, els hi diu si feim política, si deixem de fer política, si feim por als nins… coses que no s’havien sentit mai i manco des de la tribuna d’un parlament de les Illes Balears”. I rebla: “D’optimisme no n’hi ha. El que hi ha és fermesa. Fermesa en la lluita i amb la convicció de defensar un model que ha estat impulsat per mestres i professors de ses illes des de fa més de 30 o 40 anys i és aquesta escola sa que defensam i que continuarem defensant. Guanyarem perquè és allò que diuen: la força de la raó”.

Retornar-vos el nom de cada...poble

font: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/266711

Joan Pere Le Bihan

Quin sentiment pot tenir un mallorquí, un menorquí , un eivissenc quan endevina, passant per Catalunya, que Sant Joan Despí o Sant Just Desvern de fet són Sant Joan des Pi o Sant Just des Vern, com tants i tants pobles més que tenen l'article salat integrat al seu nom? Que li expliquen que l'article salat que, per ell, és tan viu, es considera com a "fossilitzat"? No és estrany que certs polítics mallorquins se n'aprofitin per fer secessionisme lingüístic...

Totes les entitats i institucions serioses de Catalunya i de la resta de Països Catalans afirmem la unitat de la nostra llengua tot i reconeixent variants típiques de cada zona, català, occidental o valencià, balear, alguerès. Suposem que això inclou les formes que no siguin castellanismes, gal·licismes o italianismes evidents.

A gairebé tot el territori han conviscut formes d'articles diferents: el i es, la i sa.( així com “so” i “lo”)

Aquest fet, al nostre entendre, hauria d'implicar per part de l'Acadèmia de la nostra llengua un tractament similar i no discriminatori per a totes aquestes formes genuïnes acceptant alhora unitat i diversitat. No sembla que sigui el cas però , en particular a la toponímia:

Si bé a Mallorca s'accepten formes com “ sa Pobla”, “ses Salines” “sa Dragonera” , etc a la Catalunya continental l'article salat de la toponímia no és visible: St. Joan Despí, St. Just Desvern, Collserola, que s'haurien d'escriure al meu entendre“ St. Joan des Pi, St. Just des Vern o Coll s'Erola etc..A banda del menyspreu i la visió classista que aquesta actitud fa palesa ( ja que el parlar salat sovint es considera que correspon al llenguatge “menys noble” de classes inferiors), això afavoreix les accions de polítics com el Sr. Bauzá que volen fer aparèixer la llengua parlada a les Balears com diferent de la que es parla a Catalunya aprofitant aquesta incoherència. S'ha vist clarament en la seva temptativa de reintroduir l'article salat als informatius a la TV de Balears. El que és més greu però, és que els parlants balears senten com la seva variant lingüística que teòricament seria tan vàlida com les altres, de fet oficialment no ho és: Veuen com els catalans continentals o no entenen o somriuen quan parla un balear ( la qual cosa els porta sovint a fer servir el castellà): el mallorquí que comprèn els parlars no salats ( perquè en segons quins casos el fa servir) , el “català” poques vegades l'entén.

El reconeixement de la unitat de la llengua no passa per la desaparició, la marginació o la folklorització del parlar salat sinó per una habituació dels conjunt des catalanoparlants a la seva existència tan viva a les nostres illes.

Per altra banda el camuflatge del parlar salat en les topònims citats suara impedeix als propis habitants de captar l'etimologia i fins i tot el sentit del nom de llur poble: Si s'escriu “ Despí” o “Desvern” és més difícil de veure que el topònim té a veure amb un pi o amb un vern. D'una certa manera és mantenir els propis habitants d'aquests municipis en una certa ignorància. Subratllem que restablir l'ortografia correcta no en modificaria la pronúncia.

Aquesta mesura tindrà l'efecte, com a mínim subliminal, de subratllar la comunitat lingüística entre els diferents països catalans ( el salat també es fa servir a certes zones de València).

D'altra banda, s'ha comprovat que sovint certs mallorquins tendeixen a expressar-se en castellà amb els catalans, la causa en podria doble: sovint els catalans per manca de costum del parlat salat no entenen bé el mallorquí, o potser, el mallorquí té el sentiment de parlar una variant “ de segona” i doncs es passa al castellà per retrobar una situació d'igualtat acadèmica amb el seu interlocutor. Com més es reconegui la validesa dels parlars balears més minvaran aquestes actituds negatives per la nostra llengua.

Per això suggerim que es restableixi la grafia entenedora d'aquests topònims de la mateixa manera que s'ha fet amb sa Pobla ( que les monarquies havien anomenat La Puebla a Mallorca): Donarà una millor consciència de l'etimologia als habitants concernits, frenarà el separatisme lingüístic que volen alguns ja que la millor manera de garantir la unitat de la llengua és donant-li el mateix tracte a tot el territori concernit.

LA POR HA CANVIAT DE BÀNDOL

Posted by DGS on diumenge, setembre 14, 2014 · Leave a Comment 

SAVALLS. Què voleu que us digui? Es fa difícil fer una valoració de la V sense caure en el patrioterisme romàntic, o directament en la cursileria, i des d’aquestes planes provo de no fer-ho mai, tot i que de tant en tant se’m dispari l’instint literari de la motivació abrandada, pròpia de la proclama de banderí de reclutament.

Ho vàrem petar. Manifestació fora de mida i unitat de pedra picada. Felicitem-nos els melics i gaudim del goig del moment, que ens ho mereixem, què carai! Els catalans hem fet els deures i hem enviat un missatge tant potent que els dolents ja no poden amagar, ja no son les algaravies de les que parlava en Rajoy fa tres anys, sinó que el govern espanyol ha hagut de reconèixer la seva importància. Tot i que, insisteix la Soraya, ells no hi poden fer res perquè la Constitució els impedeix.

El que ens hem de preguntar es si les coses son diferents avui que el dia abans de la Diada. I haig de dir que si. Jo no les tenia totes quan es va convocar aquest happening colorista, més adequat per una sortida cultural d’escola bressol que per un combat polític amb una mala bèstia com l’estat espanyol. I em vaig equivocar, com em passa tantes vegades, alabat sia Déu!

En la lectura espanyola de la V hi veurem el reflex la nostra victòria. Que si semblava una demostració soviètica, nazi o nord coreana. Que si tenim el cervell programat pel pujolisme corrupte i el pensament únic. Que si les elits nacionalistes dels catalans ja tenien aquest pla a les seves ments perverses i conspiradores quan imposarem el terme “nacionalidades” al text sagrat de todos-los-españoles, es a dir la seva Constitució.

Els espanyols quan no entenen alguna cosa que sap fer un altre poble, i ells no, ho menyspreen i ho ridiculitzen. Probablement es tracti d’un mecanisme de defensa producte de la por, del saber que ells no estarien a l’alçada, de l’absurd que inventen ellos, se’n desprèn la misèria de no ser capaços i el pànic a que sia dit. Si els alemanys fan productes de qualitat, els diuen caps quadrats. Si els russos els estant comprant la costa a preu de saldo, els diuen que son uns horteres. Fins i tot se’n fotien de la marina nord-americana la vigília dels desastres de Cuba i Filipines, perquè aquests ianquis ni eren mariners, ni eren senyors. El menyspreu espanyol a la disciplina quasi luterana dels catalans a l’hora de mobilitzar-nos no és més que un altre constatació científica del fet inapel·lable que “nosaltres” no som com “ells”.

I aquí, què? Doncs em sembla que els partits pro-consulta, i molts polítics d’altres partits de la via invisible –o era tercera?- veuen que cada cop som més gent, que estem units per sobre les ideologies, que no pensem fer un pas enrere, i que peti qui peti volem votar. I tot això plegat, no és moc de gall d’indi –que diria el meu amic Eugeni-. D cap de les maneres acceptarem un pacte entre elits, ni entre elits espanyoles que és el que proposa el PSOE, ni amb la participació de les elits catalanes. Aquestes darreres ja ni tant sols son convidades a discutir la solució a Madrid, no els quedarà més que fer el paper d’estrassa que els pertoca, fent de claca des de La Vanguardia i el Círculo Ecuestre del proper nyap en forma de regal condescendent que ens proposi l’estat des de Moncloa i des de la Llotja del Bernabeu –i la poso en majúscules perquè tanto monta monta tanto-.

Mireu… a mi de la Diada em meravellen dues coses. La primera es que, fent un most al irrenunciable Bar Mònaco, vàrem aclarir els ascendents familiars i polítics dels presents, durant la guerra civil. Rient, va quedar clar que els nostres avis l’any 34 s’hagueren dit de tot els uns als altres, de tot menys maco. Faieros obrers del gas, gent de missa de pagès, ERCos sindicalistes i catalanistes d’Acció catalana o la Lliga. Dijous passat compartíem unes cervesetes i teníem clar que si gosessin enviar al President Mas a la presó, en comptes de quedar-nos a casa remugant, els muntarem una vaga general que fotrà enlaire la prima-de-riesgo, el dèficit públic, les seves exportacions, en Montoro, en Monago, la Merkel, els Bancs alemanys i la Virgen de la Paloma, tot a l’hora i fent-ne gran falla! Perquè aquest és el nostre poder: fotre-ho tot enlaire si ens dona la realíssima gana, a que fot? Oi que si que cou senyors de l’altre banda?

Perquè així com la primera cosa que em crida l’atenció del dia 11 és la voluntat d’unitat per sobre de la ideologia de cadascú, la segona i encara més important es que hem perdut la por. Ostres… es que és tant fort dir això essent català. Vull dir, dir-ho en plural, que de gent amb els pebrots ben posats no hem deixat de tenir-los mai, però dir que els catalans han perdut la por? El país del “no t’hi emboliquis”? El regne del “total els que manen aquí et donaran pel cul”? La terra del “entraran els tancs per la diagonal”? Els catalans hem perdut la por. Si fins i tot –que ja era hora, cony de sòmines- hi ha esportistes d’elit que es fan la foto a la mani i donen suport al poble és evident que ens sabem tants i tant forts que no podem pas tenir por de res. I un cop perduda la por sí que tot és possible, i si a més a més la por canvia de bàndol… ai… aleshores agafeu-vos bé als matxos que ho tenim a tocar.

Set passos i una hipòtesi d'ara al 9-N

OPINIÓ. MAIL OBERT

Pere Cardús

font: http://www.vilaweb.cat/mailobert/4210496/set-passos-hipotesi-dara-9-n.html

No ens ha de fer gens de rubor de comparar la mobilització de dijous amb els moments més coneguts de les lluites pels drets polítics i civils de la història de la humanitat. 

Una de les possibilitats que no s'ha de descartar és que aquesta setmana mateix, entre el debat de política general i l'aprovació divendres de la llei de consultes, s'anunciï un govern de concentració. 

La colossal V va tancar l'etapa autonòmica i va començar el compte enrere cap a la llibertat.

L'hem feta grossa. A fe de Déu, que l'hem feta grossa! Aquest Onze de Setembre, tres-cents anys després de la tenebrosa derrota, hem fet un dels cops d'efecte més forts de la història dels moviments polítics. No ens ha de fer gens de rubor de comparar la mobilització de dijous amb els moments més coneguts de les lluites pels drets polítics i civils de la història de la humanitat. No tinguem cap dubte que d'ací a molts anys encara es parlarà d'aquesta diada com un dia de dignitat i de redreçament.

Però, què passarà d'ara endavant? Quins són els passos següents d'aquest procés cap a la independència? Us proposo d'assajar-ne uns quants, tenint sempre en compte que és més important de veure clar el mapa de navegació que no pas el full de ruta. El primer serveix per a saber per on es pot passar, qui més navega per la mar i quins esculls cal esquivar. El segon és tan sols una guia per a fer camí i tenir horitzons clars, però cal aplicar-lo amb flexibilitat per no caure en paranys imprevists. Vull dir que no proposo cap full de ruta; que crec que tenint clar l'horitzó --la independència-- cal prendre decisions intel·ligents i valentes en cada moment. Tan sols penso en veu alta --o per escrit-- quins són els passos a fer en un camí que ha agafat una embranzida considerable i que, tenint en compte el calendari, pot desbocar-se ben aviat.

Primer. Dilluns comença el debat de política general. El president Mas l'obrirà amb un discurs amb dos grans blocs: recuperació econòmica i llibertat nacional. En aquest discurs, Mas haurà de concretar el seu compromís amb el vot del poble català el 9 de novembre. Ell i els altres dirigents del bloc sobiranista hauran d'escriure el relat i l'argumentació de base per al pròxim mes i mig.

Segon. Després del debat de política general, que es farà de dilluns a dimecres, vindrà el referèndum d'independència d'Escòcia. Sigui quin en sigui el resultat, caldrà aprofitar l'exemple democràtic de dos països civilitzats en ple segle XXI. Si guanya el no, l'exemple és vàlid igualment i això haurà de servir als catalans per a no confiar-se ni un segon fins el 9-N. Però si guanya el sí, les conseqüències poden ser devastadores per a l'estratègia d'estàtua d'acer de l'estat espanyol.

Tercer. Una de les possibilitats que no s'ha de descartar és que aquesta setmana mateix, entre el debat de política general i l'aprovació divendres de la llei de consultes, s'anunciï un govern de concentració amb la participació, si més no, d'Esquerra. Alguns moviments d'aquestes últimes setmanes fan pensar en aquesta possibilitat i, si es fes, seria un cop d'efecte definitiu que faria possible d'agafar prou empenta per a arribar al 9-N amb tot el braó necessari. També és possible que, si l'objectiu d'aquest govern és únicament i exclusiva convocar i fer la consulta, s'hi afegeixi algun dels altres partits del bloc --ICV i CUP--, per bé que tinc la impressió que pesaran més uns altres interessos que no el sentit històric del moment.

Quart. Amb govern d'unitat o sense, divendres s'aprovarà la llei de consultes no referendàries amb una majoria aclaparadora del parlament (el PSC ja ha anunciat que hi votarà a favor). I aquest moment ja serà una primera concreció jurídica i política en l'exercici de la sobirania proclamada fa una mica més d'un any i mig. El govern espanyol podria recórrer al Tribunal Constitucional en aquest moment, abans del decret de convocatòria. Però tot fa pensar que presentarà el recurs com un paquet contra tots dos actes polítics --llei i convocatòria.

Cinquè. Un dels moments decisius serà el de la convocatòria de la consulta sobre la independència el 9-N. Això passarà previsiblement dilluns, si no s'avança la publicació de la llei al Diari Oficial de la Generalitat. Si s'ha fet un govern d'unitat, la convocatòria la faran conjuntament els líders dels partits del govern --Mas, Junqueras i Ortega o Espadaler, previsiblement. Si CiU continua essent sola al govern, la farà el president.

Sisè. Un cop fetes llei i decret de convocatòria, el govern espanyol presentarà un recurs al TC que haurà de suspendre provisionalment totes dues coses d'una manera automàtica. Aleshores, l'alt tribunal espanyol tindrà cinc mesos per a decidir si són constitucionals. Si considera que la suspensió cautelar causa més mal del que evita, podrà aixecar-la en qualsevol moment. Si ho fes abans del 9-N, la consulta es podria fer sense incórrer en cap il·legalitat, des del punt de vista espanyol. Si no, la pilota serà a la teulada dels partits que van aprovar la data i la pregunta. Encara queda la possibilitat que els magistrats espanyols es reuneixin urgentment i prenguin una decisió definitiva abans d'acabar l'octubre. Però seria una novetat, vista la seva pràctica habitual.

Setè. Aleshores, amb llei i convocatòria suspesa cautelarment pel TC, serà el moment de definir les condicions democràtiques que ha de tenir la consulta per a poder fer-se contra l'ordre de suspensió espanyola. Els partits del govern d'unitat o els de la data i la pregunta hauran d'acordar quines són les línies vermelles que no es poden traspassar perquè la consulta tingui el reconeixement internacional i la validesa democràtica.

Es podrà donar per bona si tan sols hi han participat els favorables a la independència i els contraris l'han boicotada? Què passarà si hi ha municipis on no s'ha pogut votar amb normalitat? I si algunes meses no es poden constituir perquè no s'hi han presentat els membres designats pel govern? I si l'estat espanyol anuncia que multarà tots els funcionaris que col·laborin en les votacions i detindrà els responsables de cada col·legi? Es podrà votar al carrer o això contravindria un principi bàsic com el secret i la llibertat de vot? Quin és el criteri del comitè d'observadors internacionals que haurà de certificar la validesa de la votació?

Hipòtesi. Una de les possibilitats que obre tot aquest conjunt de preguntes --i moltes més que caldrà tenir previstes-- és que es faci la consulta tant sí com no, però que no es faci l'escrutini si no s'han pogut assegurar les garanties democràtiques acordades. D'aquesta manera es tancaria la jornada amb una imatge potent i reveladora de cara a la comunitat internacional i a la consciència democràtica: els catalans amb una papereta de vot a la mà i les forces de seguretat espanyoles impedint el vot per la força.

Aquesta imatge donaria una força definitiva al poble català per a proclamar la independència unilateralment després d'unes eleccions amb caràcter plebiscitari. En qualsevol cas, aquesta segona fase del camí només es podria acomplir havent portat la consulta del 9-N fins a les últimes conseqüències i essent el bàndol antidemocràtic el responsable únic d'haver retirat les urnes. Si s'hi atrevissin, ja haurien perdut del tot.

Sigui quin sigui finalment el recorregut per arribar a la independència, el pas que es va fer dijous amb aquesta colossal V a Barcelona és definitiu. Es va tancar l'etapa autonòmica i va començar el compte enrere cap a la llibertat. Tres-cents anys exactes després de la caiguda de Barcelona a mans borbòniques; tres-cents set anys després de la batalla que va permetre l'entrada al país de l'exèrcit de les dues corones, a Almansa; dos-cents noranta-nou anys després de l'últim focus de resistència catalana, a Mallorca; i tres-cents cinquanta-cinc anys després de la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya, en el tractat dels Pirineus. Primer els uns i després els altres, tot el país anirà recobrant la llibertat perduda i teixint una història de vida i esperança com un sol poble. En pau i llibertat.

perecardus@mesvilaweb.cat

PAÏSOS CATALANS, PER DIGNITAT

Guillem Agulló: 'Necessitem ser a la V i vibrar en companyia del poble català'

Els pares de Guillem Agulló participaran en el mosaic d'aquesta Diada: 'Ara hem de sortir en nom seu'

http://www.vilaweb.cat/noticia/4210159/20140910/guillem-agullo-necessitem-v-vibrar-companyia-poble-catala.html

Guillem Agulló i Carme Salvador participen en la commemoració de l'Onze de Setembre i seran presents en un dels trams de la Via Catalana. Els pares del jove Guillem Agulló, assassinat per un grup de feixistes l'any 1993, han volgut ser presents en una diada històrica, com ja ho van fer l'any passat enllaçant la Via Catalana en el tram valencià, o tants altres anys anteriors. 'Sense ànim de ser protagonistes de res, volem ser-hi. Necessitem ser-hi i vibrar en companyia del poble català i viure la il·lusió per la seua llibertat', diu Agulló pare.  

Se senten representants del seu fill, i el fan també present en aquesta jornada, com en tantes altres. 'En Guillem viuria aquest procés amb molta intensitat, d'això n'estic convençut. Ell era llibertari, antifeixista i fonamentalment independentista, i anava sovint a les Diades de Catalunya i al Fossar de les Moreres. Nosaltres ens quedàrem patint, però ara hem de sortir en nom seu.'  

Per Agulló, 'la llibertat del poble català és imparable, per molt que s'enteste l'estat espanyol', i sobre la Diada d'avui, afirma que 'serà un poc el resultat del referèndum'. 'Aquest Onze de Setembre es visualitzarà la voluntat del poble català per la seua independència. Pel que fa al País Valencià, la pressió és tan forta que s'ha de prendre la decisió valenta d'anar en companyia dels nostres germans i fer visible que aquest és el camí, que no són possibles ni terceres vies ni estats federals.' Per això es mostra convençut 'a la llarga ens trobarem en el camí'. 

'L'estat espanyol no sap fer una altra cosa que no siga reprimir, de manera que al País Valencià i les Illes ens adonarem que l'única via possible és la llibertat i la independència. La nació és una, no es pot destriar. Si avui toca a Catalunya perquè està més preparada, el País Valencià i les Illes també ho aconseguiran, perquè ja no ens fa por res, hem interpretat el nostre poble i ens imaginem el futur que hem de construir entre tots.' Per tot plegat, els pares de Guillem Agulló no volen faltar a la cita d'aquesta Diada, tres-cents anys després del setge.

GERMANS DE LLENGUA (Vídeo)

Els Països Catalans són una realitat cultural i lingüística. De nosaltres depèn que
arribi a ser una realitat política.
Està a les nostres mans i nosaltres decidim.

ELS PPCC, ENVIEN UN MISSATGE CLAR A LA GENERALITAT VALENCIANA: #Vull estudiar en valencià!!

Milers de persones d'arreu dels Països Catalans participen en la piulada organitzada per Jaume Flor en favor dels valencians que volen estudiar en la nostra llengua malgrat el boicot del compte de Twitter

Milers de persones del País Valencià, el Principat, les Illes i altre territoris catalans, han participat en la piulada celebrada la vesprada del dissabte en favor del dret dels valencians a estudiar en la seua llengua. Davant dels atacs de la Generalitat a la nostra llengua, la societat civil ha respost mitjançant les xarxes socials a aquesta convocatòria que ha sigut tot un èxit, malgrat el boicot del compte de Twitter.

---

---

FONT DE L'ARTICLEhttp://www.laveupv.com/4378
Notícies relacionades

• 07.08.2013. Cap agressió lingüística per parlar valencià. #stopvalencianofòbia

---

Etiquetes
Educació, Llengua

---

RedactaVeu / València

Les xarxes socials han arreplegat el sentir dels valencians a la piulada celebrada en la vesprada del dissabte en favor del dret a estudiar en valencià, malagrat el boicot del compte de Twitter de l'organitzador, Jaume Flor qui lamentava axí el blocaje: "jflor ‏@jflor4 1m. Intentaran fer-me callar a mi, però no podran callar a tot un poble amb un missatge clar .#vullestudiarenvalencià @AlbertoFabra. Piuleu en favor del valencià!".

Davant el començament del curs escolar 2013-14, en què segons les estimacions d'Escola Valenciana 114.000 famílies valencianes no podran escolaritzar els xiquets en la línia en valencià per les traves que hi posa el govern del Partit Popular a la Generalitat Valenciana, Jaume Flor ha aconseguit que milers de valencians, amb l'etiqueta #vullestudiarenvalencià i la menció al president de la Generalitat @AlbertoFabra, es manifesten a favor del dret dels valencians a estudiar en la seua llengua.

La xifra de 14.000 alumnes que no podran estudiar en valencià és molt elevada i demostra la situació de caos i d'improvisació en el sistema educatiu públic valencià. Ara és el moment que es manifesten aquells que defensen la llibertat de triar llengua en l'educació i que sí que declaren quan es tracta del castellà en altres territoris, però quan es parla del valencià, no diuen res.

Cal recordar que el Consell d'Europa pensa que les autonomies amb llengües cooficials es basen en un model bilingüe que no correspon amb els compromisos subscrits per l’Estat espanyol de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Per això, proposa l'aplicació d'una immersió total a les comunitats autònomes amb més d'una llengua, com és el cas del País Valencià. Per tant, les polítiques educatives del PPCV serien contràries als compromisos que va signar el mateix Estat espanyol, ja que fomenten l'unilingüisme en favor de l'espanyol, cosa que dificulta l'aprenentatge d'altres llengües tan necessàries en un context de la Unió Europea i serveix en molts casos d'excusa per amagar els problemes de gestió i amb la justícia que té el partit governant.
 

Trobada d'Escoles de Bocairent

UN DEBAT INVENTAT QUE NO EXISTEIX

PUBLICAT A "AHORA VALENCIA"

La Acadèmia Valenciana reafirma: "El valenciano es catalán"

• Después de que la consellera de Cultura asegurase que deben rectificar su definición del valenciano, la AVL se reafirma en que el valenciano es catalán

La Acadèmia Valenciana de la Llengua ha contestado a la consellera de Cultura, María José Català, quien aseguraba hace unos días que podría quitarles el presupuesto si no corregían la definición de “valenciano” que aparece en el diccionario normativo que la AVL ha editado y que lo equipara al catalán. Lejos de parecer intimidados o solidarios con la defensa de la lengua valenciana y nuestras señas de identidad y cultura, la Acadèmia se ha mostrado completamente indiferente e, incluso, incisiva con la consellera del Partido Popular, asegurando que lo hace por “la campaña electoral”.

Los académicos, según cita el diario ValenciaPlaza en su página web, han respondido “con frialdad e indiferencia” a las declaraciones de Català, asegurando incluso, en base a la noticia publicada por este portal, que está “haciendo el ridículo”. De momento, no obstante, no hay comunicado oficial de la Acadèmia, y la entidad podría no enviarlo nunca, ya que para ellos “es un debate inventado que no existe”.

El debate que sí existe es esa “opción” que dijo Català de quitarles parte del presupuesto que reciben de fondos públicos por esa polémica definición del valenciano, lengua que aseguran que también se habla “en Cataluña” y otros territorios como Baleares o Aragón. “El debate sobre la lengua es cosa nuestra”, apunta un académico al diario antes citado. ¿Está el Gobierno por encima de una institución lingüística? “Lo que se aprobó es lo que se queda”, dice ValenciaPlaza, confirmando que “no cambiarán en ningún caso la denominación del valenciano” ¿Se puede consentir que una Acadèmia Valenciana diga que nuestra lengua es igual que el catalán? Ése es el auténtico debate, que algunos quieren pasar por alto. Aunque quizá no les quede otro remedio que entrar en él de lleno.

FONT: http://www.ahoravalencia.es/academia-valenciana-catalan/134497

Els mestres balears reprenen la batalla contra el pla Bauzá

Els directors presenten recurs contra la resolució que aprova els plans de trilingüisme rebutjats pels centres.

Els docents estudien fer vaga a finals de curs coincidint amb els comicis autonòmics.

  

Publicat al Punt Avui, 15 d'agost del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/769162-els-mestres-balears-reprenen-la-batalla-contra-el-pla-bauza.html?cca=1

       

Els mestres balears no afluixen en la seva batalla contra el pla de trilingüisme del govern de José Ramón Bauzá que posa fi a l'ensenyament en català. Ahir mateix, en plenes vacances d'agost, l'Associació de Directors d'Ensenyament Secundari de Mallorca va presentar un recurs d'alçada contra la resolució de l'executiu que aprovava, per decret, tots els projectes del tractament integrat de llengües (TIL) que els claustres dels centres educatius havien rebutjat.

  

Els docents de les Illes compleixen, d'aquesta manera, la promesa de presentar batalla legal contra el decret aprovat pel govern el 31 de juliol, que consideren que vulnera les competències dels centres. “L'endemà mateix del decret vam recórrer contra la resolució perquè no és legal: són els mestres els qui tenen les competències en matèria pedagògica”, raona Maria Antònia Font, portaveu del sindicat STEI i membre de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears.

 

Font denuncia els mètodes que va fer servir el govern balear per aprovar els projectes de trilingüisme el mes passat, ja en període de vacances. “Van obligar els claustres a convocar votacions fins que sortís aprovat el projecte TIL. Si no era a la primera, havia de ser a la segona, o a la tercera o a la quarta, fins que sortís que sí.” Com que no se'n van sortir del tot, hi afegeix, el 31 de juliol van aprovar el decret. “S'han rebutjat votacions democràtiques”, denuncia.

 

Els docents de les Illes Balears tornen a tenir un agost mogut, com fa un any, quan es preparaven per a la vaga indefinida d'inici de curs, que es va allargar tres setmanes. Aquest cop, però, atès el cas omís que va fer l'executiu balear de l'aturada, l'Assemblea no es planteja començar el curs en vaga.

 

“Insistirem en la via judicial i en la resistència des dels centres”, diu Font. “Els directors –anuncia– respectaran les decisions dels claustres i del consell escolar.” Font recorda que hi ha 108 centres públics a les Illes que no van aprovar els projectes TIL (més d'un 40%) i que n'hi ha molts que encara no els han sotmès a votació.

  

Si el conflicte no es desencalla, però, els mestres podrien fer vaga a l'abril o al maig, coincidint amb les eleccions autonòmiques a les Illes Balears.

El Tempir d'Elx rebutja les amenaces del Consell contra l’AVL

Davant les amenaces que el Consell de la Generalitat Valenciana realitza contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè canvie la definició del seu diccionari, que equipara el valencià i el català i, a més, reconeix la unitat lingüística, la Junta Directiva d’El Tempir vol expressar el següent:

1. L’AVL fou creada per a separar la qüestió lingüística de la política a fi de contribuir a una major extensió social de l’ús del valencià. Aquestes amenaces expressen la nul·la voluntat que sempre ha tingut el Partit Popular d’ajudar a traure el valencià del rendiment electoral partidista que busca, fent que siga objecte de tensió.

2. Entenem que les declaracions del Consell busquen reviscolar el conflicte lingüístic valencià a fi d’evitar que s’hi parle d’altres temes que són incòmodes per al Govern de la Generalitat Valenciana. Per tant, demanem a l’opinió pública no distraure’s amb aquesta polèmica i sí a centrar-se en altres qüestions que són primordials per al poble valencià com el mal finançament que patim, la desindustrialització, el respecte al medi ambient, l’atur, l’ensenyament púbic, la sanitat, etc.

3. Considerem que el Diccionari normatiu valencià no fa més que confirmar el que experts i la romanística sempre han defensat científicament: valencià i català són una mateixa llengua. L’autèntic problema és l’ús social del valencià al qual els polítics del PP no ajuden a resoldre perquè mai els ha interessat promoure-la i bons exemples en són, entre d’altres, el tancament de la RTVV i la impossibilitat de milers de pares i mares de matricular els seus fills en ensenyament en valencià.

4. Donem el nostre suport a l’AVL com a institució pròpia del nostre autogovern i rebutgem qualsevol intent del partit polític governant de sotmetre totes aquelles entitats o institucions que, com l’AVL amb la definició de valencià al seu diccionari, no s’acomoden o s’adapten als seus interessos o càlculs electorals.

(Font: ACL El Tempir)

Comparteix aquesta informació

• 
 
• 
 
• 
 
• 
 
• 
 
• 
 
• 
 
• 
• 
  
  

ARA ÉS L'HORA 1714 - 1914 - 2014. Música i País

ARA ÉS L'HORA

1714 - 1914 - 2014. Música i País

Orquestra i Cor Joves Intèrprets dels Països Catalans

Dilluns 8 de setembre a la Sala de concerts del Palau de la música Catalana de Barcelona.

Preus: 20 € / 15 € membres de l’UCE i l’ANC

POTS COMPRAR LES ENTRADES CLICANT AQUÍ

Organitzen: Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i Forum Musicae (Illes Balears)

Amb el suport de: Direcció General de Joventut Gencat, Gencat Tricentenari, Diputació de Barcelona Mancomunitat. FCEC

Entitats col·laboradores:

FÉU-NE DIFUSIÓ, HI HEM DE SER TOTES I TOTS!!

El Cor i l’Orquestra dels Països Catalans són una iniciativa de Forum Musicae (Illes Balears) i la Universitat Catalana d’Estiu.

Premi Jaume I 2006 de la Franja de Ponent

Premi Josep Maria Llompart 2009