Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
JORDI ALEMANY
 |
| Toni Morral FOTO: JUANMA RAMOS |
TONI MORRAL
SECRETARI GENERAL DE LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA
-
“Sumant el que ha tret cadascú no som més forts per fer l’embat a l’Estat”
-
“Sí, a ERC com a partit els ha funcionat millor, però quina utilitat té per a la causa comuna?”
-
“Puigdemont té una marca pròpia que no és JxCat només, i això és el que vol ser la Crida”
Un veterà per a la nova
política
Va ser un dels fundadors el 1987 d’ICV i
l’any 2003 va aconseguir ser alcalde de Cerdanyola del Vallès amb el suport
d’ERC i CiU, que va mantenir fins al 2009, però una moció de censura el va
deixar fora. El 2015, i després de donar suport a les consultes sobiranistes i a
Raül Romeva com a cap de llista de Junts pel Sí, es va acabar la seva relació
amb ICV. L’expresident de l’ANC Jordi Sànchez el va acostar a Carles Puigdemont
i va acabar formant part de la llista de JxCat i ara és diputat en substitució
de Joaquim Forn. Al gener va ser nomenat secretari general de la Crida. Amb 61
anys, de tarannà tranquil i dialogant, admet que és el moment de deixar pas a
noves formes de fer política.
Junts per
Catalunya i la Crida es poden complementar si comparteixen projecte,
estratègia i lideratges
Al juliol farà un any que es va
presentar la Crida Nacional i al gener Toni Morral (diputat de JxCat i
exalcalde d’ICV) va ser escollit secretari general. Passat el període
electoral, en ple procés de redefinició de les relacions entre l’espai
postconvergent i també l’independentista, ens explica el paper de
la formació.
Quin futur té la Crida?
Venim d’un període electoral en el qual
gent de la Crida ha participat activament, però en el qual ens va semblar que
com a organització no havíem de donar suport a ningú per mantenir el principi de
l’ideari i perquè tenim gent de l’electorat de JxCat, d’ERC, d’EUiA i gent que
ve del moviment civil, de l’ANC, de la CUP... Ara seguim mantenint les idees del
congrés constituent del gener. Per guanyar el combat amb l’Estat espanyol i fer
front al règim del 78 cal un canvi de fons, un reconeixement a la
plurinacionalitat i al dret a decidir del catalans. I per fer-ho cal que hi hagi
molta unitat. Vam intentar-ho i no va ser possible per les lògiques dels partits
i les seves estructures piramidals i jeràrquiques. La idea segueix vigent i
potser s’ha de gestionar d’una altra manera.
Una idea que certes formacions no
comparteixen. Què li fa pensar que canviïn?
Els resultats donen a entreveure una idea
molt clara, que si haguéssim anat junts ens hauria anat millor a tot
arreu.
Hi ha gent que no ho té tan clar.
Sumant-ho aritmèticament moltes alcaldies
ja serien independentistes automàticament, però vaja, ja està i això ja ha
passat… La idea continua sent vàlida i cal que hi hagi un espai que treballi en
com gestionem la unitat estratègica reconeixent la identitat de cadascú. Però
aquells que estem concentrats en el suport al que va passar l’1-O del 2017 hem
de mirar de trobar l’espai que ens faci anar empenyent en la mateixa direcció. I
la Crida ens sembla que pot ser un instrument útil.
Fins ara no se n’han sortit. Han de
canviar d’interlocutors?
No ens n’hem sortit en clau electoral i de
negociació partidària, però ens va agafar en un moment en què la Crida era molt
embrionària per afrontar una negociació fent valdre la nostra fortalesa. Hem
aprofitat aquests mesos per fer una feina a porta tancada, per reunir-nos amb la
gent per començar a constituir les assemblees territorials. Tenim gent repartida
per tot el país i estem en procés d’organització territorial, sectorial i
ideològica. Volem constituir un consell de representants a finals de juliol en
el qual hi haurà representants dels tres sectors. La unitat no només ha de ser
l’acord clàssic de partits de coalicions, sinó del respecte a cadascú compartint
un pla d’acció tenint en compte l’actual mapa polític.
Però ERC diu que com a partit, per
separat, els ha anat millor.
Sí, com a partit els ha funcionat millor,
però quina utilitat té per a la causa comuna? Sumant el que ha tret cadascú no
som més forts per fer l’embat a l’Estat i això hauria de convidar a fer una
reflexió. Ha entrat la fortalesa dels socialistes i l’Estat s’ha fet seu l’espai
dels comuns i és el que passarà dissabte a Barcelona i en altres llocs. L’espai
del 155 ara es veu reforçat.
Superar la lògica dels partits...
Exacte, i això no és fàcil... Estem en un
moment en què en política s’ha d’innovar. Hi ha hagut l’experiència del Graupera
a Barcelona, també embrionària, i és un moment de canvis de fons. Volem ser una
eina útil sumant, i ja veurem de quina manera.
El desplegament territorial no pot generar
tensions amb els altres partits?
Tenim una base de dades de 63.000 persones
que es van adherir al manifest; una part són fundadors i d’altres socis. Els
convoquem a tots i els diem que volem que a cada municipi hi hagi un espai de la
Crida. No ens sobra ningú, no és una suma d’organitzacions, sinó de persones, i
no mirem el carnet. Des de baix, amb transversalitat i persones que no tenen cap
militància orgànica en un partit, és l’espai amb més legitimitat i autoritat per
construir la unitat. És molt ambiciós i els estaments orgànics dels partits ho
veuen amb recel.
Costa d’entendre?
És un repte i el vivim amb il·lusió. No
tenim la pressa de l’agenda electoral i sabem que no és una cosa de quatre
dies.
Però es posen termini?
Ens posem objectius possibles a curt
termini i el llunyà el tenim clar, que és el que vam votar l’1-O. Però no és una
línia recta i haurem de ser sinuosos per veure què fem en cada moment. Ara
deixarem que s’organitzin els ajuntaments i crec que la idea de la Crida anirà
prenent força. Volem ser una organització que intervé en un espai polític i no
renunciem a presentar-nos a eleccions si convingués, però es decidirà al seu
moment i les decisions polítiques es consultaran a tothom, com vam fer amb Jordi
Sànchez com a candidat de JxCat.
Veu properes les eleccions?
Qui té l’autoritat és el president, però
ara hem recuperat els vots al Parlament i la majoria independentista i això ens
dona més seguretat. Veurem el paper de la CUP. I si es gestiona bé es pot
governar, però dependrà de moltes coses.
Com ara de la sentència del judici?
Ja està escrita. La situació és d’una
confrontació claríssima i l’adversari la col·locarà quan més li convingui, i
podria ser que fos durant les vacances... S’han de tenir en compte totes les
hipòtesis. Marcarà un punt d’inflexió. Properament presentarem una campanya per
crear consciència ciutadana a favor de la idea que no hi ha cap altra sentència
acceptable que no sigui l’absolució perquè quan arribi el dia hi hagi una
reacció social i una de política.
Si decideixen no presentar-se a les
eleccions, quin sentit tindrà funcionar com una entitat si ja hi ha l’ANC o
Òmnium?
Ara que comencem a anar pel territori ens
pregunten si som l’ANC dos. L’ANC té un paper transcendent i ha aconseguit les
mobilitzacions més espectaculars als carrers en aquest país, i hi haurem de
tenir relació perquè hi ha una complementarietat. L’ANC ha de ser forta per
mantenir el paper de mobilització al carrer com fins ara, però no es pot
presentar a eleccions, ni en coalició o fomentar-les per promoure candidatures
unitàries com la Crida. Nosaltres ens posarem a les ordres de l’ANC per a les
mobilitzacions, però tenim la intenció d’intervenir en l’espai polític, no només
en l’institucional. En aquest moment de transició del vell autonomisme a la nova
República, fent camí on no n’hi ha de traçat amb moltes contradiccions, hi ha
tres espais clau: el Consell per la República, on volem ser actors actius perquè
és la institució que emana de l’1-O des de l’exili i la llibertat; l’espai
polític d’unitat estratègica, i el debat impulsat pel Fòrum Cívic i Constituent
sobre el model de país perquè la independència i la República no la volem per
caprici sinó per fer front a tots els reptes.
Els costa treure’s l’etiqueta de
‘postconvergents’?
És l’estratègia de les formacions que ens
veuen com un obstacle i s’aferren a l’statu quo autonòmic. No ho som, és
molt clar, i ho hem de demostrar amb fets.
L’encaix amb el PDeCAT i JxCat no resolt
els perjudica?
No entrarem a jugar amb la lògica
partidària. El PDeCAT és un partit amb les seves claus i JxCat estava en aquells
moments en la seva òrbita. JxCat, del qual formo part, ha de fer el seu debat i
ha de construir el seu espai polític i des de la Crida hi estarem molt
atents.
I hi ha d’intervenir?
Són processos paral·lels. Tenen un
lideratge que compartim, que és Carles Puigdemont, i a les europees ha tingut
500.000 vots més que JxCat a les generals i a les municipals. Puigdemont té una
marca pròpia que no és JxCat només, i això és el que vol ser la Crida. I a les
europees l’ha representat ell, però també Toni Comín i Clara Ponsatí. Estarem
atents a veure les similituds que pot tenir amb la Crida, però també al debat de
la CUP que faran al juliol..., i pensem que ERC tardarà més o menys, però farà
el seu debat quan s’adoni que aquest èxit electoral no és suficient per
conquerir els reptes que té el país.
La portaveu del govern, Meritxell Budó, i
altres ja han dit que prefereixen que el procés d’endreça vagi sota el paraigua
de JxCat. Quin sentit tindrà la Crida?
JxCat neix després de l’1-O, amb objectiu
semblants als de la Crida, però la diferència és que JxCat neix d’un partit. I
hem de veure com evoluciona el debat de JxCat per contestar la pregunta. Avui no
té organització, és una marca electoral que té presència institucional. La Crida
pot ser una marca electoral, i no ho ha estat, no té presència institucional,
però en canvi comença a tenir organització territorial. Es poden complementar si
comparteixen projecte, estratègia i lideratges, però els processos de reflexió i
debat són autònoms. Però d’antuvi no es poden fer afirmacions que serem tots un
paraigua sense saber què han decidit. No és un tema de sigles, el que interessa
és si compartim el diagnòstic d’on estem, on volem anar i com hi anem. I avui no
ho sé.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada