Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
L'estratègia de la batllessa és deixar passar el temps perquè sap que té els vots per a sortir investida sense pactar amb Valls però sí amb el PSC *** Les discrepàncies entre el PSIB i Més per Mallorca encallen les negociacions per a fer govern
Intencions. L’ex-tinent
de batlle de Barcelona Gerardo Pisarello ha dit que si els poders fàctics volen
un govern antiindependentista a Barcelona, no el tindran. Les paraules de
Pisarello, flamant primer secretari de la mesa del congrés espanyol, van
carregades de bones intencions, però se les haurà d’empassar o no segons què
faci Ada Colau. Un govern de coalició entre ERC i Barcelona en Comú, que seria
el més fidel al resultat electoral, amb Ernest Maragall de batlle, no tindria
cap risc de convertir-se en això que adverteix Pisarello, però si Colau acaba
essent batllessa amb els vots del PSC i Manuel Valls, els poders fàctics que
refusa Pisarello hauran guanyat i el govern serà clarament
antiindependentista.
Encara que Colau no sigui espanyolista, un
govern dels comuns amb el PSC i el suport de Manuel Valls s’haurà constituït amb
l’objectiu de frenar l’independentisme. Ho va explicitar Miquel Iceta l’endemà
de les eleccions, ho va corroborar Jaume Collboni, que no vol negociar amb ERC,
i ho va ratificar Manuel Valls. Fins i tot l’excèntric Josep Bou del PP ha
afirmat que hi donaria suport amb els seus vots. L’única cosa que uneix el
suport de totes aquestes formacions a Colau és l’antiindependentisme. És l’eix
vertebrador d’aquest possible govern. No hi ha cap projecte de ciutat compartit,
ni cap programa social a aplicar. Només frenar l’independentisme. A tots els qui
des de fora del consistori han donat suport a aquest possible govern –del
postcomunista Lluís Rabell al liberal Luís Garicano de Ciutadans– els uneix la
mateixa idea. És l’última esperança de l’unionisme, que després de les eleccions
municipals i espanyoles ha restat en una posició secundària. Tan sols Colau pot
treure’ls del pou.
L’estratègia d’Ada Colau és de fer la
viu-viu i fer veure que negocia amb ERC, perquè sap que quan arribi el dia 15 de
juny tindrà prou vots per a ser investida batllessa. Rebrà més vots que Maragall
sense haver pactat amb Valls, però sí amb el PSC, amb el qual negocia de
repartir-se la Diputació de Barcelona. El cap de llista d’ERC, que ja ha vist la
jugada, ha fet una oferta molt generosa als comuns, de repartir-se el 50% del
consistori, amb Colau de vice-batllessa, però ha anunciat que no hi negociaria més, amb els
comuns. Maragall s’ha plantat, tip que li aixequin la camisa.
Si els comuns no canvien d’estratègia,
Colau tornarà a ser la batllessa de Barcelona amb els vots d’un partit que va
avalar l’aplicació del 155 i de la dreta extrema de Ciutadans. Haurà conservat
el poder, però haurà perdut els principis. No tan sols haurà incomplert les
seves promeses electorals, sinó que enterrarà definitivament l’equidistància que
havia mantingut fins ara i passarà a ser un actor més de l’espanyolisme que la
sosté al poder. En vista d’aquesta possibilitat, ERC i Junts per Catalunya
haurien de ser prou intel·ligents per a no caure en geometries variables, evitar
una cursa per a veure qui és més pactista i deixar que a cada votació s’hagi
d’entendre amb els partits que l’han investida. Cada decisió, amb el suport del
PSC i de la dreta unionista durant quatre anys. El desgast que significarà això
garanteix un batlle independentista a Barcelona d’ací a quatre anys.
La decisió de Colau no s’ha d’interpretar
només en clau política, sinó també pensant en la supervivència personal i del
seu espai polític. Enmig de la crisi de Podem a l’estat espanyol i els comuns
sense governar cap institució, el seu futur polític perillaria. Colau
difícilment acceptarà de ser la segona de Maragall perquè si no és batllessa
perd tota la projecció que té. I els comuns, sense l’ajuntament ni la Diputació
de Barcelona, no tindrien accés a cap estructura de poder per a poder col·locar
els seus quadres. A curt termini, l’opció que els beneficia més és quedar-se la
batllia, mal que sigui a còpia de trair els seus principis. A termini mitjà i
llarg, tindrà un cost molt alt, primer orgànicament –i no es pot descartar una
ruptura– i després electoralment, perquè no podran donar mai més lliçons de
progressisme. Tornaran a ser la crossa del PSC, com ho fou Iniciativa durant
dècades.
MÉS QÜESTIONS
Les discrepàncies entre el PSIB i Més per Mallorca encallen les negociacions per a fer govern. Les negociacions per a formar el nou govern a les Illes Balears s’entrebanquen a causa de discrepàncies entre el PSIB i Més per Mallorca en alguns projectes i posicions polítiques. Després d’una setmana de contactes previs força intensos, hi ha tres punts, presentats per Més, en què no hi ha acord amb els socialistes. Primer, Més no accepta la posició política enfront de l’estat espanyolque hauria d’assumir el nou govern en afers com ara el pagament d’inversions en depuradores, el conveni ferroviari i el règim especial de les Balears (REB). Demanen més fermesa davant Madrid. També han sorgit desavinences quant a la composició del nou govern. Més no qüestiona pas que la presidència correspongui al PSIB, perquè és el partit més votat, però consideren que la proposta inicial del PSOE no reflecteix la pluralitat del pacte. Tal com estan les coses, no es pot assegurar que Més torni a entrar al govern i la decisió final recaurà en la seva assemblea. La formació també s’oposa al projecte del segon cinturó de Palma tal com és planejat actualment. S’hi ha pronunciat públicament el batlle en funcions de Palma, Antoni Noguera, que ha advertit que el traçat del segon cinturó és clau per a la formació. A Facebook, Noguera ha dit que s’ha d’eliminar el tram cinquè del segon cinturó i pacificar el tram primer. Per una altra banda, Podem considera que primer cal parlar del programa i, una vegada definit, abordar l’organigrama i l’equilibri de forces de l’executiu. També s’estimen més no incloure en el full de ruta del govern qüestions que afectin les competències del Consell de Mallorca i de Palma, com el segon cinturó.
Les discrepàncies entre el PSIB i Més per Mallorca encallen les negociacions per a fer govern. Les negociacions per a formar el nou govern a les Illes Balears s’entrebanquen a causa de discrepàncies entre el PSIB i Més per Mallorca en alguns projectes i posicions polítiques. Després d’una setmana de contactes previs força intensos, hi ha tres punts, presentats per Més, en què no hi ha acord amb els socialistes. Primer, Més no accepta la posició política enfront de l’estat espanyolque hauria d’assumir el nou govern en afers com ara el pagament d’inversions en depuradores, el conveni ferroviari i el règim especial de les Balears (REB). Demanen més fermesa davant Madrid. També han sorgit desavinences quant a la composició del nou govern. Més no qüestiona pas que la presidència correspongui al PSIB, perquè és el partit més votat, però consideren que la proposta inicial del PSOE no reflecteix la pluralitat del pacte. Tal com estan les coses, no es pot assegurar que Més torni a entrar al govern i la decisió final recaurà en la seva assemblea. La formació també s’oposa al projecte del segon cinturó de Palma tal com és planejat actualment. S’hi ha pronunciat públicament el batlle en funcions de Palma, Antoni Noguera, que ha advertit que el traçat del segon cinturó és clau per a la formació. A Facebook, Noguera ha dit que s’ha d’eliminar el tram cinquè del segon cinturó i pacificar el tram primer. Per una altra banda, Podem considera que primer cal parlar del programa i, una vegada definit, abordar l’organigrama i l’equilibri de forces de l’executiu. També s’estimen més no incloure en el full de ruta del govern qüestions que afectin les competències del Consell de Mallorca i de Palma, com el segon cinturó.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada