L’STEI, la FOLC i Paul Bilbao presenten a Palma el ‘Protocol de Donostia’ de garanties lingüístiques

Font: L'STEI, la FOLC i Paul Bilbao presenten a Palma el 'Protocol de Donostia' de garanties lingüístiques - Lliure i Millor

Foto de família de l'acte de presentació i validació del Protocol de garantia dels drets Lingüístics, el 17 de desembre del 2016 al teatre Kursaal de Sant Sebastià.

El Protocol de Donostia, l’eina de garantia dels drets lingüístics aprovada el 17 de desembre a Sant Sebastià, serà presentat aquest dimarts, 28 de març, a Palma. Aquest Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics va ser concebut com a text de referència en matèria de defensa de la igualtat entre llengües i de promoció de llengües en perill. El document, de fet, desenvolupa la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.

El compromís de les prop de 600 persones integrants de més de cent entitats de 27 llengües de tot Europa que omplien el dia de la presentació i aprovació el teatre Kursaal de Sant Sebastià va ser donar recorregut al Protocol i intentar que adquireixi un valor de referència i fins i tot instrumental a partir de la divulgació i la presentació als estaments oficials perquè sigui tingut en compte en les polítiques lingüístiques.

En aquest sentit, el document és presentat ara a Mallorca, en un acte organitzat per l’STEI-Illes Balears i la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). I ho farà Paul Bilbao, secretari general de Kontseilua i un dels principals impulsors, juntament amb Aureli Argemí, president llavors del CIEMEN, en els inicis dels treballs d’elaboració. A més, es comptarà amb la presentació inicial de Lluís Maicas (Institut Ramon Llull) i Maria Antònia Font, presidenta de la FOLC i membre de l’STEI.

En la preparació de l’acte hi han participat l’Escola de Formació i Mitjans Didàctic, l’Arxiu del Regne de Mallorca i la xarxa d’entitats Enllaçats per la Llengua, que ja va mostrar el seu suport i adhesió al Protocol de Donostia durant la reunió plenària celebrada a Castelló de la Plana el desembre del 2016.

En la tasca de promoció del document, el mateix Paul Bilbao el va presentar a la presidenta del Parlament de Navarra a començaments de febrer perquè fos tingut en compte en el desplegament del primer pla estratègic de l’eusquera, i Linguapax l’ha contrastat amb contextos extraeuropeus.

El Protocol de Garanties Lingüístiques

El 17 de desembre del 2016  va tenir lloc a Sant Sebastià la presentació i aprovació del Protocol –per aquest motiu és conegut també com a Protocol de Donostia–. Els treballs d’elaboració havien estat a càrrec d’un Comitè Organitzador format per vuit institucions. La Fundació Sant Sebastià Capital Europea de la Cultura 2016, el Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar Kontseilua, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Centre Europeu per les Qüestions de Minories (ECMI), la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, l’ONG Linguapax Internacional, el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN Internacional) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO)

Aquest nucli fort d’organitzacions va treballar intensament per enllestir la redacció del Protocol de Garantia. L’elaboració del Protocol era, així mateix, una de les fites del projecte Cimera sobre la Diversitat Lingüística, que va tenir lloc el 2016 amb motiu de la capitalitat europea de la cultura de Sant Sebastià.

El Protocol detalla una sèrie de mesures essencials per garantir els drets lingüístics de tot grup o comunitat. El text desenvolupa els principis i esperit de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el 1996 a iniciativa del CIEMEN i d’altres organitzacions internacionals.  Ara, el Protocol constituirà un document que serà una eina de renovació i adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics redactada el 1996. Aquest protocol busca reivindicar que la garantia de la diversitat lingüística és fonamental per a la pau i la convivència, ser una eina efectiva per a la igualtat lingüística, presentar les comunitats lingüístiques com a subjectes i reivindicar el seu paper social, així com convertir Donosti en un refent d’aquest procés.

L’eix País basc-Països Catalans ha estat molt important en la gestació del protocol. Des del CIEMEN i Kontseilua –amb Paul Bilbao com a coordinador del projecte i Euskadi visibilitzada com a motor del procés–, que en van integrar el grup promotor, fins a la xarxa ELEN, presidida actualment per Ferran Suay, professor de la Universitat de València i integrant de la junta directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i amb una vicepresidència ocupada des de fa poc per Rosa de les Neus Marco, membre de l’axecutiva de la PxL.

Entre les entitats que treballen en aquesta xarxa ELEN per promocionar i protegir les llengües regionals o minoritzades hi ha el CIEMEN (membre fundador), Escola Valenciana, ACPV, Consello d’a Fabla Aragonesa, Euskal Confederazioa, Iniciativa pol Asturianu, Institut d’Estudis Occitans, Kontseilua, La Bressola, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua (PxL), Rol des Estudios Aragonese i la Societat Catalana de Sociolingüística, entre d’altres.

Breu resum en vídeo de la Presentació del PROTOCOL DE DRETS LINGÜÍSTICS organitzada per l'STEI Intersindical i la Federació d'organitzacions de la Llengua catalana (FOLC) feta a Palma el 28 de març de 2017.