Juanjo Giner
El 4 d´abril coneixíem el projecte dels Pressupostos Generals de l´Estat (PGE) del regne d´Espanya per al 2017. Uns PGE restrictius que disminueixen en un 32% (290 milions d´€ menys que el 2016) les inversions al País Valencià i ens condemna a la cua de l´Estat en quant a inversió per habitant (119€ per persona amb una mitjana estatal de 185€/persona). Som el 11% de la població de l´Estat però rebem sols el 5% dels pressupostos. Per adobar aquest infrafinançament, al País Valencià tenim un PIB per càpita d´uns 20.500€, per sota de la mitjana estatal (22.400€/càpita), el que significa que deuríem ser una comunitat receptora de la "solidaritat" autonòmica al tindre un PIB més baix, en canvi som una comunitat que aportem per sobre de les nostres possibilitats econòmiques.
Aquesta discriminació, lluny de sorprendre´ns i resignar-nos, ha detonat el malestar i la indignació de gran part de la societat valenciana, la Plataforma pel Dret a Decidir (PDaD) i fins a 15 organitzacions polítiques, socials i culturals del País Valencià han manifestat la seua predisposició de sumar esforços per superar aquesta situació d´espoli sistemàtic. Hem de tindre en compte que l´emprenyament és un estat anímic conjuntural que minva amb el temps, dissortadament l´espoli no és conjuntural, és un sistema colonial de despossessió enquistat al llarg dels 310 anys d´ocupació del País Valencià. La diferència temporal entre la indignació i el greuge objecte de la mateixa és important alhora de frenar aquesta ofrena normalitzada de rendes, cal tenir memòria i no donar per bona la dita castellana de "el tiempo todo lo cura".
En casa sempre m´han dit que: val més una "llapisera" curta que una memòria llarga; en aquest cas necessitem tant la memòria com l´anàlisi per escrit per conscienciar, guanyar muscle i frenar l´espoli amb una estratègia sobirana per i des del País Valencià. En aquest sentit faré servir el "llapis" per valorar què ens aportaria als valencians i les valencianes poder comptar amb la totalitat dels nostres recursos, una xifra anual espoliada que incrementaria en uns 6.000 milions d´€ els pressupost de la Generalitat amb els que es podria realitzar polítiques socials com les següents:
- En educació: formar part de l´Estat ens costa la totalitat del pressupost d´educació més un terç del mateix. Podríem incrementar un 133% el pressupost per a educació (actualment d´uns 4.500 milions d´€) que comportaria contractar més professorat i obrir nous centres educatius per disminuir el rati per aula, deixar d´estudiar en barracons, també es podrien baixar les taxes universitàries facilitant l´accés a la universitat a les classes populars. Aquestes mesures millorarien la qualitat de l´ensenyament, disminuint l´índex de fracàs escolar i l´absentisme per dignificar la formació del jovent. Estan espoliant el nostre futur!
- En sanitat: la xifra dels actuals pressupostos de la Generalitat per a sanitat ronda els 6.000 milions. Mantenir el regne d´Espanya ens costa la totalitat del pressupost de sanitat, el que comporta duplicar el temps d´espera en les llistes, incrementar preus de medicament, reduir prestacions i atencions sanitàries per destruir el sistema de salut públic. Estan espoliant la nostra salut!
- En la inclusió i benestar social: desempallegar-nos de la condemna del "Estado de las Autonomias" ens donaria per pagar totes les ajudes concedides i duplicar les mateixes per poder garantir una vida digna a les persones amb diversitat funcional i a les seues famílies, garantir el dret a envellir dignament, aplicar polítiques inclusives, incrementar el benestar social i reduir el percentatge de famílies en exclusió social. Estan espoliant-nos el benestar!
Per resumir les xifres i dades, l´espoli és el que ens costa mantenir un Estat aliè que ens nega com a poble. Discriminació que repercuteix en la nostra sanitat, educació, benestar... en el nostre dia a dia i en la recerca d´una vida digna centrada en la felicitat individual i col·lectiva com a eix de les polítiques transformadores del País Valencià. Sols gestionant els nostres recursos podem garantir els drets de les classes populars. Volem ser sobirans per decidir el nostre futur i construir el nostre present. Tenim Dret a Decidir!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada