Entrevista
publicada a LA VEU DEL
PAÍS VALENCIÀ dilluns 12 de gener del 2014
http://www.laveupv.com/entrevista/12638/la-veu-esta-demostrant-que-es-viable-un-diari-de-qualitat-en-catala-al-pv
Moisès Vizcaino.
Fotos: La Veu del País Valencià
Fotos: La Veu del País Valencià
Etiquetes
La Veu, La Veu del País Valencià, Moisès Vizcaino,Valencià
Vicent Canet / Barcelona
Moisès Vizcaino és editor de La Veu del País Valencià un mitjà digital d’informació general en català d’àmbit valencià i de tendència valencianista i de progrés. Després de dos anys des de la seua aparició,La Veu ja ha consolidat la seva presència en el panorama mediàtic valencià i ha pogut agafar el testimoni d’altres projecte de mitjà digital en català al territori valencià dels darrers anys com ara l’Informatiu, Pàgina 26 o Som, d’ElDiario.es.
-Com va nàixer el projecte de La Veu del País Valencià?
En l’any 2012 comencem a elaborar un projecte per fer un diari digital en català d’àmbit valencià, fet des del País Valencià i que, sobretot, té com a objecte informatiu tot el territori valencià. Era un somni d’allò que sempre penses que s’hauria de fer al nostre país i agafem el testimoni de tots els projectes anteriors. Com a mitjà de comunicació, l’objectiu fonamental que ens vam marcar va ser poder tenir un mitjà per vertebrar el País Valencià, perquè quan vam idear el projecte, en 2012, no hi havia cap mitjà digital d’àmbit valencià que parlarà del territori com a País Valencià i fet amb llengua pròpia. Ja hi ha productes per a tots els territoris de parla catalana i molt bons, que tenen molta qualitat, i no ens plantegem competir en aquest àmbit. On hi havia un buit no cobert era en la demanda d’un mitjà en català estrictament del territori valencià.
L’altre objectiu que ens vam marcar com a projecte va ser contribuir al canvi social i polític que necessita el país. L’aposta pel digital va ser clara, perquè en paper no era un projecte viable almenys de moment. Darrere del diari som persones particulars, que hem aportat el capital suficient durant 2013 perquè el projecte poguera començar a caminar. El nostre repte és que el mitjà visca dels valencians, de les empreses valencianes i puga rebre subvencions i publicitat de les institucions públiques valencianes. Si ha de sobreviure ha de ser perquè els valencians pensem que hem de tenir un o més mitjans en llengua pròpia i perquè el volem.
-Quins són els motius perquè costi tant consolidar un mitjà en català al País Valencià?
Audiència hi ha per a un mitjà en català al País Valencià, però existeixen dificultats. Hi ha un problema de falta d’hàbit de lectura en català en una part molt important de la població valenciana. Per això es pot canviar i per això des de La Veu del País Valencià estem trencant esquemes i demostrant que és viable fer un diari de qualitat, en català i que creix en audiència. A més, tenim les generacions que han estudiat totalment en valencià que tenen un important potencial com a audiència.
-Hi ha més possible mercat d’informació en català al País Valencià des del tancament de Canal 9?
Els lectors de La Veu del País Valencià estaven desconnectats de Canal 9 perquè ja no era un mitjà propi del país, ni que ho fera tot en llengua pròpia.
-Què falta, doncs, empreses que arrisquin o que inverteixin en publicitat a mitjans en català?
L’administració pública, que té importants pressupostos, ha tancat mitjans de comunicació públics i en català i això pot desanimar qualsevol empresari que pensa que no posarà diners en un mitjà que no sap si tindrà audiència i rendibilitat. Des de La Veu del País Valencià estem tocant a la porta de la societat valenciana dient que som un mitjà que necessitem “agermanar” molta gent, necessitem capital i empresaris que aposten per això. A més capital i més inversió, més possibilitats de sobreviure en el mercat.
-L’Ara és un mitjà en català impulsat des de sectors empresarials catalans lligats al país, seria això possible al País Valencià?
El problema és que no tenim una classe empresarial forta valenciana que estiga darrere d’un partit nacionalista valencià de centre i centre-dreta i que no tinga complexos de reconéixer la unitat, i de mantenir una relació cordial amb Catalunya. No tenim un empresariat que tinga consciència de país i disposat a invertir en un mitjà en català i del país. Sempre han mirat, almenys fins ara, a Madrid. Ara comencen a tindre consciència que el negoci en Madrid no els ha anat massa bé. I sí que pot haver un petit sector empresarial valencianista però és molt minoritari.
-El fet que sigui un mitjà nacionalista i progressista, és una dificultat afegida per a un mitjà de comunicació en català al País Valencià?
Crec que és a l’inrevés, si aconseguim sobreviure en el futur és perquè ens hem situat d’una manera clara en el centre esquerra i en el valencianisme. De fet el nom, La Veu del País Valencià, ja és una declaració d’intencions: ací tens un diari en llengua pròpia, valencianista i de progrés i això és el nostre producte. I és precisament entre aquest públic on més possibilitats hi ha per a un mitjà en català. Pensem que és la gent qui pot apostar per un mitjà d’aquestes característiques. Els que han defensat el país s’ubiquen en un àmbit ideològic progressista, el centre dreta s’ha preocupat molt poc per la normalitat de la llengua tot i que sempre hi ha excepcions. No sé si al País Valencià hi ha opcions per fer un diari en català ubicat ideològicament al centre dreta. Com a editor no m’atreviria a ficar-me, no sé si seria viable.
-I veus factible que mitjans en castellà amb una línia ideològica fora del valencianisme facin una edició també en català com fan El Periódico o La Vanguardia?
Crec que seria molt interessant perquè hi hauria diversos mitjans i es normalitzaria el fet de poder tenir premsa diària en llengua pròpia i trencaríem la anormalitat que suposa hui La Veu del País Valencià com a únic mitjà en valencià al País Valencià. I imagina’t que el Levante-EMV, La Información o Mediterráneo apostaren per fer una edició en català... arribarien a un altre públic i incrementaríem la quota del mercat de publicacions en llengua pròpia. Un diari en castellà ja és rendible i ja té suficients ingressos per al projecte, però si hi hagueren polítiques públiques per fer una edició en català seria molt més fàcil.
-Quina audiència té La Veu del País Valencià?
La més elevada va ser un mes en què vam obtenir uns 85.000 usuaris únics. Ara ens mesura l’OJD, i durant aquest 2014 hem passat d’una mitjana de 40.000-50.000 usuaris únics a 70.000-80.000 i seguim en creixement.
-Quines són les vostres fonts d’ingressos en un moment de crisi dels mitjans de comunicació?
En 2013 va ser una aposta de tres o quatre particulars que van posar capital propi, el soci majoritari sóc jo. L’objectiu del primer any va ser fer un diari en digital mitjançant el teletreball perquè no tenim una redacció física. Una vegada fet el producte, i amb el recorregut de 12 mesos, ens llancem al mercat. Ara tenim tres vies d’ingressos, la més forta és el producte “Ajuntaments agermanats” per anar sumant poblacions que representen diverses comarques del territori i amb els quals s’arriba a un acord econòmic pel qual la informació local d’aquest municipi té un espai propi a la nostra web. Hem tingut molt bona resposta i hem anat implicant ajuntaments de progrés. La segona font són els lectors agermanats, als quals els demanem una xicoteta aportació: dotze euros a l’any, un euro al mes. Estem a prop dels mil i molts d’ells superen bastant l’aportació mínima de 12 euros. Amb tot això ja tenim garantida la base mínima per a subsistir com a projecte. A més, n’hi ha empreses que ens contracten publicitat, però és difícil que el projecte només visca d’empreses. Hem rebut subvencions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (1300 euros en 2013 i 1700 euros en 2014), però la Generalitat no ens ha inclòs a nosaltres en les campanyes de publicitat institucionals que fa. Tot i que, si s’aplicara la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià, s’hauria d’incloure a un mitjà com el nostre.
-Empresarialment, quin és el vostre objectiu?
La Veu del País Valencià és un mitjà al qual s’han posat moltes hores de voluntarisme i que han donat els seus fruits. Actualment està professionalitzat amb deu persones que hi treballen diàriament, més de deu periodistes 'freelance' que hi col•laboren i més de quaranta opinadors. El nostre objectiu és acabar constituint una cooperativa de treball associat. El nostre objectiu és la viabilitat econòmica i això no s’aconsegueix amb un empresari que invertisca per a quatre anys o amb subvencions de la Generalitat. Ha d’haver un producte de qualitat i interessant perquè hi haja viabilitat. Som un equip multidisciplinar i ens ho agafem seriosament, tenim un pla d’empresa sòlid, tot i que som conscients de les dificultats.
Aquesta entrevista s'ha publicat a Media.cat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada