L'editorial de Vicent Partal a VilaWeb d'ahir diumenge, per mi que no té res per desaprofitar. Ni els comentaris que també adjunto. Només hi afegiria un "prepareu-vos", una reflexió més.
Prepareu-vos a continuar la lluita de del primer dia, des de l'endemà del 9 de novembre o quan sigui, per defensar que la resta dels territoris dels Països Catalans puguin seguir el seu propi camí per poder expressar llur dret a decidir. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. Si no els deixem la porta oberta, si el procés que estem seguint al Principat no serveix perquè cada país germà trobi el seu propi procés fins decidir lliurement el seu futur, aleshores l'estat espanyol haurà guanyat la partida que va iniciar el Conde Duque de Olivares el 1624 en el seu projecte de El Gran Memorial, doncs el seu objectiu no és acabar amb el Principat només, si no que el seu veritable objectiu són els Països Catalans. A la Franja, a les Illes i al País Valencià en saben molt d'això. Preparem-nos doncs a no traïcionar la nostra gent.
___________________________________
Si ho podeu fer, descanseu aquests dies. I prepareu-vos. Prepareu-vos per viure els quatre mesos més impactants de la nostra història. Quan arribe Nadal ja sabrem tantes coses del nostre futur immediat que qualsevol que puguem dir ara sonarà càndida. Però mentrestant ens ho juguem tot.
Prepareu-vos, sobretot, per a l'11 de setembre. És el dia clau. El dia més important de tots. El dia en què, per tercer any, haurem de demostrar quina és la voluntat explícita del nostre poble. No s'hi val a badar. Això sí, us demane que en gaudiu. Deixeu que el pessigolleig de les grans ocasions s'apodere dels vostres braços, no reprimiu aquella alenada dolçs que puja per la gola i sobretot comenceu a assaborir ja els preparatius, els plans per a ser-hi. Compartiu-los amb els amics, amb els fills, amb els pares. Tenim el dret de ser feliços per tot allò que hem fet fins ara i de sentir-nos il·lusionats pels mesos que vindran.
Prepareu-vos per al 9 de novembre. Per votar. Prepareu-vos sobretot per treballar de valent. Per guanyar cada vot, cada doble sí. Necessitem els braços de tothom, els cervells de tothom i no parar ni un sol minut durant el setembre i l'octubre. Farem i farem i farem encara més. Menystindrem el cansament i superarem la por. Que voleu un certificat que votarem? No el tenim. Però en tenim la promesa del govern. I una aliança parlamentària impossible de concebre enlloc més. Ara només ens cal la pressió i la voluntat fèrria del poble. No hi ha pla B. El pla és votar i això depèn únicament de nosaltres.
I prepareu-vos sobretot per construir un país del qual ens puguem sentir raonablement satisfets. Un país nou, sense les xacres ni les misèries del passat: ni les que no depenen de nosaltres ni, sobretot, aquelles de les quals els nostres tenen la culpa, aquelles que simplement passen perquè nosaltres no ho impedim. Prepareu-vos per discutir cada coma sabent que en depèn la vida dels nostres descendents durant decennis. Prepareu-vos per arribar a acords com més amplis millor, però com més clars encara millor. I prepareu-vos per bastir una república de la majoria, sense condicions, sense por ni mites, sense vergonya, orgullosament.
Prepareu-vos, en definitiva, per guanyar. És l'hora.
COMENTARIS
Roser Giner
El teu entusiasme i les teves conviccions són veritablemente encomadisses, de sempre. No les has canviat. Tenim 100 díes al davant i cal treballar molt. Tinc un calendari ben atapaït jo, però les il.lusions i el meu convenciment de poder veure començar el procés, el veritable procés, per la creació de la República Catalana és ben viu, molt viu. I sí, jo també gaudiré i molt. Ja ho estic fent des de fa uns anys. Quan llegeixo els apunts del meu bloc aquesta convicció és present en tots, fa ja quatre anys. Des de petita he somiat de viure en una República Catalana i hem passat temps foscos, difícils, cruels. I molta gent no ho pot veure. Per a tots ells i elles hem d'avançar i d'ací a 100 díes tots plegats estarem a la cua per poder entrar a un col.legi electoral, amb la papereta a la mà i votar un SI - SI, més gran que un cabàs.
Però abans, hem d'omplir la Diagonal i la Gran Via de Barcelona per fer la V !!
Sí, ara és l'hora.
Linus Fontrodona
Jo crec que qualsevol país que puguem construir –sigui el que sigui; mentre sigui lliure i sigui nostre—ens farà sentir satisfets de forma immoderada. Al menys a mi. No vull significar pas que no haguem de ser ambiciosos, és clar; però –potser perquè ja tinc una certa edat--, després del que hem viscut sempre, amb la independència en tinc ben bé prou per començar... I per a dur un somrís als llavis tot el que em resta de vida!
Jaume Morrús
Estem preparats, encuriosits i decidits.
S'acosten els dies de la veritat, on tots hi haurem de dir la nostra i de deixar-ho tot molt clar. Es la oportunitat, es ara o ens haurem de oblidar durant moltes generacions, perquè l'estat espanyol no negocia, imposa. Sempre ho ha fet. Si perdem serem maltractats (més encara).
Jo vull dir-lis als meus fills que ho vam fer possible, que ho vam intentar. Que vàrem guanyar o vàrem perdre, però que hi estàvem allà. Que volíem un futur millor per a ells i que el vàrem lluitar tant com va fer falta.
Sense retrets, mirant enrere i sabent que tornaria a fer el mateix, tornaria a voler una país millor, un país nostre, un país per a ells. Un país, amb tot el que això vol dir.
N'estem preparats des de fa molt de temps. Ara es moment de no perdre el cap i seguir endavant, ni córrer, ni endarrerir-se... tot al seu moment.
Miquel Vallejo
Ens anem preparant.
Serem capaços de renunciar a interessos personals pel bé col·lectiu? Donaran la talla la classe política senseexperiència d’estructures d’Estat? Podrem el poble pla pressionar suficientment per a marca el camí? Resistirem els envits d’una maquinaria d’Estat centralitzat utilitzant tot tipus de violència?
Aquest i altres dubtes se’m plantegen cada dia. Malgrat tot val a dir que per ara s’està fent tot el procés per guanyar per golejada. Ahir el president Mas va ser el president de tots defensant la sobirania del poble de Catalunya davant de l’absurd argument de la legalitat. Veurem la primera revolució del segle XXI al nostre territori? Serem capaços de canviar d’Estat utilitzant una única arma com és la Democràcia?
Realment venen mesos trepidants, cal que ens ajuntem les mans per a que ningú no doni cap pas enrere, ni que apareguin escàndols personals, ni qualsevol tipus d’informació amb intenció d’acabar amb això. Ens hi juguem molt, espero que ho puguem explicar als nostres fills o nets amb el cap ben alt. Ens trobem el proper 11-S a Varcelona!
Francesc Estall
cent dies ja?, ja fa temps que espero que passin els dies, ara una setmaneta més i vacances i a descansar - és un dir, descansaré tant com el fill em deixi - i a desconnectar que tornant de les vacances ja entrarem a la voràgine.
Bé, no només ens hem de preparar per a les grans cites. També cal preparar-se per al bombardeig constant, jugaran a escampar merda i buscar la desmobilització, jugaran a confondre i buscar la desorientació. No es molestaran (ja m'enteneu qui són ells, no?) a argumentar el que diguin - tampoc ho fan ara -, no és el seu objectiu argumentar i convèncer, el seu objectiu és guanyar, i aquest ha de ser el nostre objectiu també. I provaran de fer-nos el camí cada vegada més costerut, davant d'això el que toca és tenir molta paciència, no perdre el nord i saber que malgrat que alguna vegada dubtem tenim els millors arguments i un desig clar.
I no oblidem que, passi el que passi, el 10N no serem independents. Per molt que votem Sí voldran jugar a marejar, que si no érem prou gent, que si amb ells van els que no voten, que si no és una consulta vinculant, que si no reconeixen el resultat... i seguirem amb l'objectiu de negociar i d'arribar a una separació amistosa i ells posant-s'hi de culs. Però això sí, si votem independència - que ho hem de fer i que no en quedi cap dubte del resultat - ja tindrem una bona part del camí feta i ja podrem declarar la independència quan més ens convingui, s'hi posin com s'hi posin.
Total, passades les vacances encara cal fer un bon esforç perquè tenim un objectiu clar, votar i guanyar. Ara, d'aquí al setembre, a descansar (amb permís del nen).
Josep Usó
Certament, només falten cent dies. Una xifra redona. La darrera de tres xifres. I, fins ara, malgrat totes les maniobres d'uns i altres, la voluntat del poble la veig més ferma que mai. Però és cert. Abans d'arribar al nou de novembre, cal passar per l'onze de setembre. I aquest és, segurament, el més important. Perquè pense que és el darrer. I el que crec que cal fer és un esforç més. Com un corredor, que ja està gairebé esgotat, però sap que per guanyar la cursa, encara ha d'accelerar i deixar les darreres forces abans d'arribar a la meta.
Quan el món haja vist la V majúscula de l'onze de setembre del 2014, hi haurà poca cosa més a dir.
I els altres, que vagen fent. De moment, en una reunió com la d'abans d'ahir, el qui perd és qui sembla més intransigent. (teoria de negociacions, que m'ho han explicat). No cal que us diga com va anar. Cal seguir treballant i força, però podem somriure. La cosa va bé.
Jordi Planas
Vicent, quin optimisme el teu!
Crec, que el país traspua optimisme. I és un optimisme bonic.
No sé per què, però de vegades em venen al cap versos de Vicent Andrés Estellés.
"L'home ha arribat als voltants de la Lluna
i n'ha transmés les imatges la tele.Un astronauta llegia uns versicles.Sobre la taula hi havia residusde l'adorable sopar en família"
L'optimisme, les coses petites, enmig de les grans.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada