Farts de la València mesetària (una resposta a l’article de Borja Ventura)
Sí, i ho deixe clar des de ja: dic mesetària tot i que Borja Ventura siga valencià i s’encarregue de recordar-ho. La meseta mediàtica és una forma d’analitzar la realitat valenciana, amb independència d’on s’ha nascut.
Amb un to cordial em respon sobre les meues crítiques a Twitter.
Perquè el que compta no és la procedència, ni tan sols la residència, i molt em tem que Ventura, almenys al cas que ens ocupa avui, es mira la València des de fora, des d’una meseta moltes vegades hostil i aliena, patològicament desinteressada . J. V. Boira repassa de forma immillorable al seu llibre “Valencia: la tormenta perfecta” (ací ressenya a la Paella Russa, i ací entrevista de Violeta Tena a l’autor en El Temps) com se’ns ha vist als valencians des de la capital del reino. Una visió que entronca amb la que a dia d’avui es propaga com la pesta per televisions d’àmbit estatal (i molt especialment a La Sexta): València es la tierra del fango, el trinque y la corrupción. València està morta, diu Ventura, i no seré jo qui defense un model de ciutat, el de Rita Barberà, que ha portat a la inanitat cultural i social a una urbs que no sempre ha estat gris i dòcil.
Però les coses es poden dir de moltes formes, i per bé que al final del seu “Cómo revivir una ciudad muerta: el caso de Valencia” Ventura mencione exemples d’experiències valuoses i prometedores (Wikipaella, València Vibrant i Paisaje Transversal), el raonament previ no només és fal·laç, sinó que està ple d’errades.
- “Valencia (…) conectada por alta velocidad y autovía gratuita con la capital”: Se li oblida a Ventura mencionar que els valencians paguem per anar al nord i al sud, car hi ha una cosa anomenada AP-7. No sembla recordar que l’autovia de Madrid, que comptà amb un retràs considerable, es troba en unestat ja lamentable i perillós per a la circulació. També se li oblida que l’Euromed a Barcelona –connexió natural i molt més interessant a nivell comercial- tarda més del doble que anar a Madrid.
Reparacions al viaducte de Contreras. L’A3 té menys de 20 anys (s’acabà en 1998). Font: Las Provincias. - “Valencia (…) con varias reservas naturales”: Supose que es refereix al Parc Natural de l’Albufera i el Parc Natural (o Fluvial) del Túria. “Reserves” només en conec la del samaruc, al terme municipal d’Algemesí, i la reserva integral d’avifauna del Racó de l’Olla.
- “La deuda de la región es tan alta que hará falta que pasen generaciones hasta que se sanee”: ja sabem que no és plat de bon gust a la capital, però cal recordar que els valencians som la única comunitat autònoma (disculpeu-me si no empre “regió”, com l’original) amb un PIB per càpita inferior a la mitja (88%) i que, en canvi, som contribuents nets. És a dir:l’Estat és un Robin Hood maligne que ens furta diners al nosaltres, els pobres, per a donar-li’ls a altres territoris més rics. Sense la corrupció i la megalomania de Zaplana i Camps és inexplicable l’actual fallida de la Generalitat, però no és, ni molt menys, l’única causa.
Balances fiscals (dades de 2011, però igualment gràfiques). De les quatre contribuents netes tan sols el País Valencià té un PIB per càpita inferior a la mitjana. (Font: El Periódico) - “Hasta un tercio de su Parlamento autonómico llegó a estar envuelto en casos de corrupción”. Si el que intenta és parlar dels diputats imputats, el màxim foren 11 d’un grup de 55 diputats, el popular (a punt estigueren de ser 12, però Rafael Blasco acabà al grup mixt). Això fa un 20% del seu grup parlamentari i un 11% del total. Ara en queden tres. I sí, tot plegat és un escàndol, una ignomínia per a la nostra democràcia, però just per això no cal inflar els números i multiplicar-los per tres.
- “Hay aeropuertos fantasma”: d’acord, Manises és un aeroport de tercera regional, però tant com fantasma… O potser es referia a Castelló, i per tal de desprestigiar (encara més) València ho posa a la saca: “vinga, un escàndol més, encara que no tinga res a vore amb l’article ni amb la ciutat”. L’aeroport de Castelló –que no és ni l’únic sense avions ni el més ruïnós de l’Estat- ha estat consagrat per certa premsa i La Sexta com a emblema absolut de tots els mals de la bombolla urbanística, la corrupció i “els polítics”. I és clar, no pot faltar una orgia piromusical a la qual se li pega foc a València.
- “Hay la primera radiotelevisión pública del país cerrada porque se hinchó tanto como aparato propagandístico que llegó a ser mayor que Telecinco y Antena 3 juntas en número de empleados” (sic). Ací Borja Ventura s’empassa un bulo d’aquells que corren com la pòlvora per Twitter i Facebook, com el bicarbonat contra el càncer o José Múgica esperant a un hospital. I en comptes d’explicar jo el per què de la clavada de pota antològica dequi també ha escrit un article llarguíssim sobre RTVV en Jot Down, deixe que parle algú que en sap molt més: Vicent Mifsud (llegiu els tuits de baix cap a dalt).
Tuits de Vicent Mifsud (des d’ací les gràcies) sobre Canal 9. - “[Sobre RTVV] su legado para la historia se reduce a haber realojado a quienes ya no quería la televisión nacional y a haber creado el modelo ‘Tómbola’, que tantos hijos ha tenido en los ‘Tomates’, ‘Sálvames’ y variados”. Està clar, claríssim que la culpa del telefem estatal la té Canal 9. Segur que sí: què tranquil és dormir pensant que l’embrió i causa del fangar mediàtic espanyol fou Canal 9, i creure que fou RTVV la llavor de tot el mal televisiu actual. M’imagine als treballadors de Canal 9 posant-li una pistola al cap als programadors de Mediaset i Atresmedia: “O feu realities denigrants, un informatiu de traca i insubstancial, debats polítics de preescolar i humor lavado con Perlán, o disparem”. I ja parlant seriosament, si en voleu saber més sobre per què pense que la demonització absoluta de RTVV és un error (el mateix Ventura parla de “8815 días de decadencia”, és a dir, des de l’inici de les emissions), vaig escriure un post fa uns mesos: Per què aniré hui a la manifestació en defensa d’RTVV, o l’error de la metonímia radioelèctrica
Després Ventura parla d’iniciatives necessàries i il·lusionants, i coincidim en part en les solucions per a una urbs que està no només adormida, sinó sedada, com València. Però si la presa d’accions ha de vindre derivada d’un diagnòstic errat, fal·laç i ridiculitzant a mi que no em busquen. Els valencians som el boc expiatori d’Espanya des que començà la crisi, i en part ens ho hem guanyat a pols, gràcies a uns governants que cauen constantment a l’autoparòdia, a projectes milionaris i inviables i casos de corrupció que van des de la inversemblança(desenes de milions desviats d’una depuradora!) fins la repugnància més absoluta (el Cas Cooperació). València, que no havia estat mai problemàtica per a Espanya, però a la qual tampoc se li ha reconegut tot el que ha aportat al conjunt de l’estat històricament, és vista ara com símbol de totes les perversions polítiques, econòmiques i socials. Som també un tranquil·litzador de consciències, per a què negar-ho: “Al menos no estamos como en Valencia”, diuen alguns. Sempre asserena saber que hi ha algú que està pitjor.
I sí, estem mal, i fotuts, i enfonsats per culpa d’uns governants ineptes que han teixit una cleptocràcia densa i asfixiant, però també perquè l’establishment madrileny i espanyol (valga la redundància) ni sap ni vol llegir la realitat del territori valencià. Refer València -d’això anava l’article- és reanimar el cadàver urbà d’una ciutat que podria ser-ho tot si vullgués. Compteu amb mi, que m’arromangaré el primer, però deixeu de banda tòpics, fal·làcies, virals, llocs comuns, manipulacions i eixes ulleres fosquíssimes amb les quals alguns s’ho miren tot des de la capital.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada